Vuit persones del barri dels Caputxins de Vic van remenar armaris, calaixos i racons a la recerca d’objectes de valor. Valor sentimental i valor personal. Coses de casa que es convertirien en peces d’un museu enterrat als nostres peus, un Museu del temps que inaugurarem un cap de setmana del mes d'octubre de 2026.

Són objectes que parlen de les nostres il·lusions i també dels nostres temors, perquè constitueixen una memòria col·lectiva.

A través de les seves memòries personals i familiars, donen visibilitat en forma de relat als oficis i la indústria de Vic; a la importància de l’educació i la sanitat públiques; al ball com a forma de socialització o a la superació d’un moment vital difícil. Objectes que donen ressò a la integració de les persones migrants i de les persones amb discapacitat, i també a la petjada que deixa en els altres l’ensenyament.

Hem aplegat històries que no surten als llibres, que queden silenciades a les cròniques oficials i, amb elles, hem construït un relat de relats en el qual esperem que tothom pugui trobar aquell fragment que el representi, que s’hi senti identificat.

La memòria amagada en aquests objectes ja no pertany a aquestes vuit persones del barri dels Caputxins de Vic. Ara aquesta memòria ens pertany a totes i a tots. N’hi ha prou amb utilitzar aquest mapa i caminar pel parc Josep Maria Sert.