Miquel Llor escull Vic com a escenari d’una història que segueix connectant amb sensacions molt actuals: buscar-se, perdre’s, deixar-se endur, no encaixar, trobar-se, acceptar-se. La Laura parla, pregunta, xiuxiueja o canta a les muralles de Vic, les parets d’aquelles cases que encara podem reconèixer al text, o deixa que la seva veu es dissimuli en la boira. L’espai, l’escenari o la llum de la nostra ciutat emmarquen el seu procés interior.

La compositora Helena Cánovas revisita el text de Llor, però també revisita el personatge de Laura i l’espai que és Vic, en una obra que busca dins les possibilitats de la veu i es mou entre la cançó i l’atmosfera, entre l’organicitat del cos i la virtualitat de l’electrònica.