Per pur amor
- Estrena
Espectacle-lectura sobre un dels llibres de poesia amorosa més intensos i apassionats
L’èxit de l’espectacle-lectura sobre els sonets de Shakespeare presentat al Casino de Vic la temporada passada i l’estímul del públic present, que omplia la sala, ens donen peu a presentar un altre espectacle amb un format similar a partir d’un dels llibres de poesia amorosa més intensos i apassionats de la literatura i amb una història preciosa al darrere: per pur amor, a partir dels Sonets del portuguès, d’Elizabeth Barrett Browning.
A la lectura-espectacle. Antoni Clapés i Víctor Sunyol presentaran l’autora, la seva història i el llibre, i dialogaran sobre tots aquests aspectes. Intercaladament, l’actriu Montse Vellvehí i l’escriptor Matthew Tree llegiran una selecció dels sonets i alguns fragments de Flush, de Virginia Woolf. Marc Vernis ho il·lustrarà amb interpretacions al piano.
Sonets del portuguès
Són quaranta-quatre sonets escrits per Elizabeth Barrett durant tot el temps de coneixença i enamorament del poeta Robert Browning. Barrett (1806-1861) feia anys que vivia reclosa com una invàlida a la casa de la seva família, sota un pare tirà, sense cap més companyia que la del seu gos Flush i els seus germans i amb molt poca esperança d’una vida millor. El maig de 1845, després d’haver publicat alguns poemes, va rebre la visita del poeta Robert Browning, que s’interessava per la seva obra. Aquesta visita va ser l’inici d’un enamorament progressiu.
D’un trasbals interior, barreja de joia i neguit, viscut amb molta passió, que ella va anar plasmant en una col·lecció de poemes que va mantenir en secret. Val a dir que Virgina Woolf va narrar aquesta història des del punt de vista del gos en la seva novel·la Flush.
L’admiració mútua va esdevenir enamorament, i l’amor es va anar afermant en cada visita setmanal, amb l’únic testimoni de Flush, fins al punt que amb la complicitat d’una serventa es van casar en secret (el seu pare no ho hauria permès mai) i més tard van fugir a Itàlia a viure la seva vida. En la mort del pare de Robert, Elizabeth per consolar-lo li va fer lliurament del plec de sonets, i al cap d’uns anys ell manifestà que no gosava “guardar-se per ell els millors sonets escrits mai en qualsevol llengua des de Shakespeare”, i els va portar a publicar. Però, per preservar la seva intimitat, van ser publicats com a Sonnets (translated) from the Portuguese. Efectivament, aquest llibre és un dels grans himnes a l’amor escrits per una dona. Des de la sorpresa inicial per l’amor que ell li manifesta, passant per la impossibilitat d’acceptar tanta felicitat, el temor de caure en el parany d’un amor immerescut, els dubtes d’una vida plena i la incertesa del futur, Elizabeth acaba acceptant un sentiment impossible d’ocultar i expressa amb profunditat el descobriment de l’amor per l’amor mentre, sonet a sonet, va cantant la joia immensa d’haver trobat l’amor que dona sentit a la seva vida i la transforma.
En català va ser traduït per Dolors Udina i publicat el 2006. La traducció té l’encert de no intentar imitar la llengua del xix, sinó que manté el seu estil, la força i la passió, amb una llengua dels nostres dies.