Aida, de Giuseppe Verdi
Una obra mestra de maduresa de Verdi que combina espectacularitat i emoció en el marc de l’Egipte faraònic
Estrenada el 1871 al Caire, la trama gira entorn d’un triangle amorós: la poderosa Amneris, filla del faraó, i Aida, esclava etíop que en realitat és filla del rei enemic, Amonasro, es disputen l’amor de Radamès, general egipci enamorat d’Aida. Enmig del conflicte entre Egipte i Etiòpia, Aida es debat entre la lleialtat al seu poble i el seus sentiments, mentre Radamès es veu atrapat entre el deure patriòtic i l’amor. La seva lluita interior el porta a una traïció involuntària que el condemna a mort, i Aida decideix compartir el seu destí en un final tràgic i commovedor.
Més enllà de la intensitat dramàtica, Verdi va saber compondre una música absolutament evocadora i rica en contrastos.
Amb moments d’intimitat lírica com “Celeste Aida” o les atmosferes nocturnes a la vora del Nil, i escenes de gran espectacularitat com la cèlebre Marxa triomfal.
Una explosió de so i color amb tota l’emoció de l’òpera romàntica, que converteix Aida en una de les fites indiscutibles del repertori operístic.
Direcció musical: Andrés Salado / Daniel Gil de Tejada/ Direcció d’escena: Esteve Gorina/ Cor Amics de l’Òpera de Sabadell/ Orquestra Simfònica del Vallès/ Producció i organització: Fundació Òpera a Catalunya