Un recorregut per la història de les dones compositores, bàsicament del segle XIX, de la mà de Johanna Kinkel (Bonn 1810 - Londres 1858). Els obstacles viscuts per Clara Schumann, Fanny Mendelssohn, Pauline Viardot, Cécile Chaminade, per ella mateixa, així com el que implica ser dona i ser compositora al segle XIX. «És possible que la música es converteixi en la professió del teu germà, però per a tu ha de ser únicament un ornament, no pas el fonament del teu ésser i el teu obrar», deia el pare de Fanny i Felix Mendelssohn a la seva filla.

La misogínia institucionalitzada de l'època, que actualment es creu superada i acceptada, era un obstacle constant en la vida de les dones que gaudien d'un talent extraordinari. Tot i l'evident importància de totes elles a nivell històric, cultural i musical, la realitat actual segueix obviant aquestes figures. Interpretarem obres d'aquestes dones brillants que, eclipsades pels homes, no van poder tenir el reconeixement merescut en el seu moment i, entremig, interpretarem també aquells rols operístics femenins (escrits per homes, la majoria coetanis a les compositores esmentades) que retraten dones fortes, amb personalitat: Carmen, la poetessa grega Sapho, l'emperadriu romana Ottavia i l'astuta Isabella, tot reivindicant el paper de la dona en la música.

La història de la música en femení i singular segueix sent encara una de les moltíssimes assignatures pendents d’una humanitat que, a voltes, sembla obstinada a una tendència autodestructiva i egoista. Potser el dia que la humanitat comenci a ser, de veritat, més femenina, també haurem avançat un pas més cap a la seva regeneració.

PROGRAMA:

Clara Wieck-Schumann (1819-1896):

Er ist gekommen in Sturm und Regen, Op. 12 n. 2 (Rückert)

Liebst du um Schönheit, Op. 12 n. 4 (Rückert)

Loreley (Heine)

Fanny Hensel-Mendelssohn (1805-1847):

Cançons sense paraules, Op. 2 n. 3 i n. 4 (piano sol)

Gioacchino Rossini (1792-1868):

“Cruda sorte” (ària d´Isabella) de l´òpera L´italiana in Algeri 

Pauline Viardot-Garcia (1821-1910):

Havanaise (Pomey)

Les filles de Cadix (Musset)

Haï luli ! (De Maistre)

Cécile Chaminada (1857-1944):

Romança sense paraules, Op. 76 n. 1 (piano sol)

La lune paresseuse (Bussy)

L´été (Guinand)

Georges Bizet (1838-1875):

Séguédille” (ària de Carmen) de l´òpera Carmen

Lili Boulanger (1893 – 1918):

”D’un jardin clair“ de Trois morceaux (piano sol)

Charles Gounod (1818-1893):

”O ma lyre immortelle” (ària de la poetessa Sapho) de l´òpera Sapho