Un home explica el seu suïcidi, llargament meditat, com a manifestació de protesta contra l’època en què li ha tocat viure. Intenta fer una apologia d’aquella llibertat que no ha aconseguit tot i la seva permanent rebel·lia. És feliç quan sap que aconseguirà el final desitjat. Fins l’últim moment, no obstant, conservarà la ironia i un subtil sentit de l’humor. 

El sempre estimulant José Maria Nunes es va acomiadar amb aquest treball arriscat, tant pel que explica, com per la forma en què ho fa. El tema central de la pel·lícula és el del suïcidi, però al seu voltant hi trobem reflexions sobre la vellesa, la soledat, la mort, l’amor i l’amistat. D’altra banda, la pel·lícula té algunes decisions que posen a prova la resistència de l’espectador, qui en més d’una ocasió pot sentir-se perdut i desconcertat. Un dels màxims atractius de la pel·lícula és la gran interpretació de l’actor fetitxe del realitzador, José Maria Blanco. Aquest ofereix un desbordant tour de force en solitari a través de soliloquis, diàlegs i murmuris del passat. 

José Maria Nunes 

Va néixer a Portugal el 1930. En el seu debut va escriure i dirigir Mañana (1957). Decidit a seguir un camí propi, al marge de la comercialitat, el 1966 estrena Noche de vino tinto. De la seva filmografia, lliure i radical, destaquem títols com Biotaxia (1968), Sexperiencias (1968) o Iconockaut (1975). El seu últim film va ser Res Pública. Va morir el 2010 a Barcelona.