Dos brillants intèrprets catalans, Eudald Buch i Mariona Camats, ens presenten una vetllada íntima de música de cambra en tres escenes històriques contrastades. El diàleg real, igualitari i sense imposicions i la senzillesa de l’estructura clàssica impregnen les tres obres escollides de principi a fi.

J.S.Bach va escriure la seva Sonata per a viola de gamba i clave núm.2 en Re M, BWV 1028  imaginant aquest diàleg essencial entre un clavicèmbal -l’instrument que coneixia tan bé!- i una viola de gamba, ja en declivi per substitució del violoncel. Un instrument “vell” i una estructura antiga, la de sonata da chiesa (4 moviments contrastats) com a punt de partida per alliberar els registres greus del baix continu i dotar d’independència dos instruments tan diferents fins a fer-los solistes, dignes d’un grau de virtuosisme que deixa albirar el naixement de la sonata clàssica.

Amb les Set variacions per a violoncel i piano sobre 'Bei Männern, welche Liebe fühlen’ (de La Flauta Màgica) WoO 46 Ludwig van Beethoven homenatja un cop més el seu admirat W.A. Mozart.  El famós duet de Pamina i Papageno sobre la grandesa de l’amor és presentat amb un reeixit equilibri entre les tècniques de variació haydinianes  i l’expressivitat romàntica, passant de l’ornamentació de la melodia a experimentar amb jocs harmònics, de tempo o de caràcter per plasmar tot allò que és humà.

Sergei Rakhmàninov escriu la seva Sonata per a violoncel i piano en Sol menor, op.19 , després d’una profunda depressió i silenci pel fracàs de la seva primera simfonia i esperonat per l’èxit recent del Concert per a piano núm.2. La seva voluntat, tractar els dos instruments com a iguals: del piano, amb una part difícil i no pas abastable per qualsevol intèrpret,  emanen la majoria d’idees, insistents i evocadores dels càntics ortodoxos russos; del violoncel, la declamació gairebé mística d’aquesta prosòdia, amb una naturalitat i expressivitat superlatives que ens fan preguntar-nos com pot ser que una obra tan monumental resti tan desconeguda.

Programa:

Johann Sebastian Bach: Sonata per a viola de gamba i clavicèmbal núm.2 en Re major, BWV 1028 (1730-1740?)

1. Adagio
2. Allegro

III. Andante

1. Allegro

Ludwig van Beethoven: Set variacions per a violoncel i piano sobre 'Bei Männern, welche Liebe fühlen' (de La Flauta Màgica de W.A.Mozart), WoO 46 (1801)

(pausa curta)

Serguei Rakhmàninov: Sonata per a violoncel i piano en Sol menor, op.19 (1901)

1. Lento - Allegro moderato
2. Allegro scherzando

III. Andante

1. Allegro mosso

Mariona Camats va començar a tocar el violoncel amb Anna Mora i Lluís Claret. Posteriorment, va estudiar a la Universitat d’Augsburg (Alemanya) amb el professor Julius Berger. Del 2019 al 2021 va ser artista resident a la Queen Elisabeth Music Chapel de Waterloo (Bèlgica) sota el mestratge de Gary Hoffman i del 2021 al 2023 va estudiar l’Artist Diploma a l’Academia Stauffer de Cremona (Itàlia) amb Antonio Meneses. Actualment estudia violoncel barroc amb Petr Skalka a la Schola Cantorum Basiliensis de Basilea (Suïssa).

Com a solista ha actuat amb la Jove Orquestra Simfònica del Vallès, la JONC Filharmonia, l'Orquestra Simfònica Camera Musicae, la Bruckner Akademie Orchester, l’Orquestra de Cambra de Granollers, l'Orquestra Simfònica del Vallès i  l’Orquestra Simfònica Segle XXI. Ha tocat sota la direcció de Jordi Mora, Gilles Apap, Manel Valdivieso, Tomàs Grau, Guy van Waas i Andrés Salado. Ha participat en festivals i cicles com el Festival Pau Casals de Prada, el Supercello Festival a Pequín, el Festival Emergents de l'Auditori de Barcelona, el Winners and Masters del Gasteig de Munich, el cicle Jóvenes Intérpretes de la Fundación Juan March a Madrid, els Grans Concerts de l’Atlàntida de Vic, el Petit Palau Cambra i el Festival de Cervià. Becada per la Fundació Pau Casals i la Fundació Güell, ha obtingut primers premis en la Flame Competition de París (2012), el Vic Cello Festival (2014) i el Johann Andreas Stein-Wettbewerb (2016). El 2020 va rebre el premi de la crítica a "El Primer Palau".
Fins el 2018 va tocar un violoncel fet per Marc Laberte (1921) que va pertànyer al mestre Pau Casals. Actualment toca un violoncel de David Bagué (2019).

Eudald Buch va formar-se a l'Escolania de Montserrat. Va continuar els seus estudis amb el professor Joan Ribé al Conservatori de Vic i a la Chetham's School of Music (Manchester). Es va graduar a l'Escola Superior de Música de Catalunya sota el mestratge de Vladislav Bronevetski i al Conservatori Txaikovski de Moscou amb Elisso Virsaladze, amb qui posteriorment va ampliar els seus estudis a la Scuola di Musica di Fiesole (Florència). També ha rebut consells regularment del pianista britànic Christian Blackshaw.

Ha participat als festivals de Buxton i Hellens (Anglaterra), The International Holland Music Sessions (Holanda), Weltklassik (Alemanya), la Schubertíada de Vilabertran i el Festival Chopin de Valldemossa, i tocat en sales com el Teatre Le Reflet a Vevey (Suïssa), la Sala Rakhmàninov i la Petita Sala del Conservatori a Moscou, el Palau de la Música i L'Auditori a Barcelona, l'Auditorio Nacional i la Fundación Juan March a Madrid, l’Auditori de Girona (Temporada Ibercamera), l'Atlàntida de Vic, l'Auditori Enric Granados de Lleida i l'Auditori Pau Casals al Vendrell. Com a solista ha col·laborat amb l'Orquestra de Cambra de Vic, la Chetham's Symphony Orchestra i membres de l’OBC. Ha actuat en directe a la BBC (Radio 3), i els seus concerts han sigut emesos per Catalunya Música.

El 2017 va ser becat per la Fundació Victòria dels Àngels i el 2021 va rebre el primer premi "El Primer Palau".