Són dos, un acordió i un tambor. Amb aquesta mescla tan inusual de polirítmies, sorgides dels botons del teclat i dels timbals de la percussió, es forgen noves rimes. En un moment determinat, és la manxa de l’instrument de vent la que toca. Poc després, és el bombo el que agafa el relleu i desencadena les harmonies. D’aquesta manera, s’estableix un diàleg o un conflicte rítmic entre els dos protagonistes amb la mediació de la música electrònica. En el seu repertori, DOIS, POIS s’atreveix a interpretar les idees de joves compositors portuguesos mitjançant un llenguatge innovador.