El setembre de 2022, després de sis anys de saludable hiperactivitat, El Petit de Cal Eril s’acomiadava amb un cartell que indicava: “Tanquem per anar a pescar”. Llavors vingué el silenci. Ningú sap gaire com ha passat l’estona, a quina cala ignota ha estat tirant la canya. Però malgrat el misteri, ja estem en disposició de confirmar que els anys de guaret han donat fruit. El Petit de Cal Eril torna. El Petit de Cal Eril torna tal com se’n va anar: sense gaires explicacions, quasi per art de màgia. No hi era, però de cop ja hi és. Sense fer soroll ja té llest un nou disc, dotze noves cançons que, si féssim cas del títol, haurien de ser marca de la casa, ADN pur: ERIL ERIL ERIL, es diu. Però com que a la primera cançó ja ens alerta que “jo ja no soc qui era”, doncs a veure. Perquè els que coneixeu El Petit de Cal Eril ja sabeu que no acostuma a transitar pel camí senzill, que necessita obrir vies i moure’s pels marges. Té una mica d’al·lèrgia a fer les coses com les fa tothom. Aquest és doncs un disc amb milions de preguntes i molt poques respostes, o potser amb totes les respostes possibles, que són infinites. Hi ha misteris, promeses, secrets, pensaments, un mar de dubtes i nusos per desfer. Independència, radicalitat, art. Éssers humans, persones, amics. La frontera difusa entre l’obscuritat i la tendresa.

ERIL ERIL ERIL s'ha enregistrat a l'estudi-teatre del grup a Guissona, amb el californià Luke Temple a la producció i Paco Loco d'enginyer de so. Les mescles són de Jordi Matas i, la masterització, de Heba Kadry.