Les parelles de la Tessa Harry i la Montse Clotet van morir fa 7 anys, quan l’una tenia 30 anys i l’altra 42.  Es van conèixer en un grup de dol per a persones que havien patit la mort de les seves parelles, van connectar, es van fer amigues i van crear el Club de las vi(u)das. Perquè vídua és una paraula difícil, que costa. Li van posar aquest nom perquè volien mostrar aquesta realitat. Donar visibilitat a allò invisible i trencar tabús. Reivindicar el dol i el dret a viure’l. Com es pugui, com es vulgui.

Els objectes flotants és una història de sororitat. El muntatge es basa en un recull de textos de la Tessa i la Montse. A escena, tres intèrprets donen vida a aquest testimoniatge per transmetre al públic la seva experiència utilitzant la força evocadora de l’escena. Poesia, dansa, música i teatre es fonen per parlar de la pèrdua i del buit que deixen les persones estimades. Per parlar de com la nostra societat es planteja la mort i, sobretot, per transmetre el valor de la vida.