'És legítima, la tortura, si serveix per salvar les vides de milers de persones? Fins on pot arribar el sistema? Encara pot quedar dignitat humana quan t’ho han arrabassat tot?”. El nou ordre mundial (1991), Roda de premsa (2002) i Fem l’última copa (1984) de Harold Pinter prenen com a punt de partida el terrorisme d’Estat i la supressió i tortura sistemàtica de la dissidència política.  

Segons explica la jove companyia teatral La Metralla, 'arran dels atemptats de l’11 de setembre de 2001, als Estats Units es planteja la pregunta sobre si la tortura és legítima o no. Aquesta pregunta també se la fa i respon el govern del Senyor X quan crea el Grup de Mercenaris d’Alliberament (GAL), a Espanya. 

Per mesurar l’amplitud actual del fenomen de la tortura només cal llegir les dades que proporciona Amnistia Internacional i seguir la successió de notícies que arriben, no només des dels escenaris bèl·lics, els camps de refugiats o els soterranis de les dictadures, sinó també des de les penitenciàries, les presons i els centres d’internament dels països democràtics. El nom d’Abu Ghraib, com altres noms, ha quedat per assenyalar no només una taca, sinó aquell lloc, en el temps i l’espai, pel qual la democràcia occidental haurà de passar comptes, davant del tribunal de la història, pel que ha fet de la dignitat humana.'