La majordoma, de Josep Maria Miró

Rosa Renom en un paper magistral d'una dona que torna a casa després de trenta anys
Una dona es presenta al pis d’on va fugir fa gairebé tres dècades. S’hi retrobarà amb el seu marit. Va abandonar-lo a ell i el seu fill, el dia abans que complís quatre anys. Ara es fa dir “La majordoma”. Així l’anomenen en el petit poble de muntanya que l’ha acollit durant tot aquest temps. La majordoma ha conegut el poder i els homes que ambicionen conquerir-lo sent capaços de destruir despietadament la bellesa, el paisatge i les altres persones. La dona que torna ja no té res a veure amb la que se’n va anar.
La majordoma és el segon text del Tríptic de l’epifania, integrat per tres obres per un únic intèrpret que Josep Maria Miró va iniciar amb El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc (XLV Premi Born 2020 / Premio nacional de literatura dramàtica 2022 / Premi de la crítica 2023).
Els tres textos parlen de la destrucció de la bellesa i aposten per un teatre essencial on tota la seva força radica en la paraula i l’intèrpret.
----------
Crítiques i valoracions de l'espectacle:
'Dimensions humanes, proximitat i atenció al detall. Les pauses curtes o llargues agafen dimensions metafísiques quan gairebé podem sentir els nostres els nostres propis pensaments. I els de l’intèrpret que tenim al davant.'
Oriol Puig Taulé - La Vanguardia
'Rosa Renom excel·leix en la dicció per convocar la història a l’imaginari de l'espectador amb la delicadesa i fins i tot la satisfacció del qui ha tornat de l'infern sa i estalvi.'
Santi Fontdevila - Diari Ara
