La motxilla de l’Ada
- Familiar
Un espectacle divertit i tendre sobre la identitat de gènere
L'Ada té ganes de jugar, per això queda amb la seva millor amiga i el seu millor amic... i juguen. Ara ja no porta aquella motxilla feixuga, que tant li pesava, que no la deixava ser qui és. Amb aquella motxilla, l'Ada sentia que no encaixava amb el que suposem que ha de ser un nen o una nena. Però ara ja ha trobat el seu lloc.
Un espectacle que ens parla de la identitat de gènere, perquè allò de "nen-nena, home-dona, blau-rosa, fort-feble..." potser ha de canviar definitivament.
La història d’una nena trans que lluita per desprendre’s d’un nom que no es correspon amb la seva identitat.
Últim espectacle de la trilogia que Teatre al detall dedica a les nenes valentes.
L’Ada, la protagonista d’aquesta història, és una nena que quan va néixer es deia Adam. Des de ben petit sentia que la motxilla invisible que duia li pesava massa. Somiava que era una nena i se sentia feliç, lleugera i lliure. Així que un dia va decidir “perdre la motxilla” i, amb la motxilla, també va perdre l’“m” del seu nom i l’“m” de masculí… i es va convertir en l’Ada.
Recomanat a partir de 5 anys.
---------
La motxilla de l’Ada tanca una trilogia escènica i musical dedicada a les 'nenes valentes': L’Endrapasomnis, Premi de la Crítica al millor espectacle per a públic familiar, relatava la història d’una nena que aconseguia vèncer les pors que li feien perdre el son. La nena dels pardals, protagonitzada per la Ming Li, una nena xinesa que s’enfrontava a les lleis d’un dictador, es va endur el Premi de la Crítica i el Butaca al millor espectacle per a públic familiar, a més del premi de la Mostra Igualada i el premi Enderrock de la Crítica al millor disc per a públic infantil i familiar.
---------
#EscenaCrítica
L'itinerari de L’Atlàntida que té l'ànim de multiplicar les veus de reivindicació social. Nous formats i noves autories per a un espai escènic de cultura conscient, activa i compromesa amb els objectius de desenvolupament sostenible. Veus alternatives, veus perifèriques, veus freàtiques que pujaran a l’escenari per remoure, sacsejar i commoure conscièncieso, com a mínim, per obrir uns quants interrogants.
#EscenaCrítica per a la construcció d’un món millor.