Juntament amb Rigoletto i Il trovatore, La traviata forma l’anomenada ‘trilogia popular’ de Verdi i és una de les òperes més representades arreu, malgrat el fracàs de la seva estrena. 

La historia de La traviata gira entorn de Violetta Valéry, una cortesana parisenca que s’enamora del jove Alfredo Germont. Malgrat el seu amor sincer, la relació es veu afectada per les convencions socials i les pressions familiars. Una estreta moral burgesa i extremadament hipòcrita l’allunya de la felicitat i l’obliga a fer la gran renúncia per la por del què diran. Tot plegat un retrat d’una societat podrida i corrupta sota una aparença meravellosa, que en la seva estrena el públic no va acceptar, per veure-s’hi retratat massa cruelment. 

Una òpera romàntica, però també clarament precursora del verisme, que ens explica una història commovedora de redempció per amor d’una cortesana, amb una música molt expressiva que reflecteix els sentiments dels personatges i transmet el seu drama interior. 

Text de Francesco Maria Piave, basat en la novel·la La dame aux camélias d’Alexandre Dumas. 

Estrenada al Teatre La Fenice de Venècia el 6 de març de 1853. A Catalunya s’estrenà al Gran Teatre del Liceu el 25 d'octubre de 1855.