La Susi, la Carmen i l'Encarna, amigues des de l'escola, es reuneixen en un hotel allunyat de la ciutat. Han passat sis mesos des de la mort de la Bàrbara, una dona trenta anys menor que elles i a qui totes van apadrinar i estimar de manera diferent.  

L'última voluntat de la Bàrbara és posar sobre la taula la visió que tenen unes de les altres i d’elles mateixes. La seva relació amb la feina, la maternitat o el feminisme.  

“Lo que Bárbara quería que hiciésemos es una reflexión. Una-reflexión-juntas. En voz alta. Sobre aquellas decisiones. Una reflexión que voy a hacer con una dormidina encima porque sois unas hijas de puta.”  

I així ens crea un relat amb el dibuix del mapa de les seves contradiccions a la vegada que es traça el destí de la seva amistat.  

Són Les Bàrbares. Són la teva mare, la teva amiga, la teva filla, la teva cunyada, la teva veïna, tu.  

A partir de 14 anys  

----------

Crítiques i valoracions de l'espectacle:

'És un plaer veure tres actrius esplèndides com Francesca Piñón, Cristina Plazas i María Pujalte dalt de l’escenari, passant-s’ho teta amb un text que parla de l’amistat entre dones.' Oriol Puig Taulé, El País

'I no n'hi ha gaires d'obres on les protagonistes siguin tres dones de 60 anys, com si no tinguessin res a dir, com si els conflictes íntims o universals no fossin cosa seva. I sí, també tenen paraula. El millor de tot és que saben escoltar-se. Potser no canviaran d'opinió, però segur que no fan esclatar cap guerra. Una brillant metàfora, per cert, de com podria ser el món si les Susi, Encarna i Carmen que hi viuen disposessin de veu.' Andreu Gomilla, Time Out