Rosa Andreu protagonitza un monòleg que se situa sota la repressió del règim franquista, un cop acabada la Guerra Civil. Quatre dones seran jutjades i condemnades a presó. Soles i sotmeses a dures condicions, acabaran enterrades a la fossa comuna del cementiri de Tarragona. A la mort del dictador, el país inverteix molts esforços en fer el trànsit a la democràcia en pau i oblida el patiment de moltes persones oblidades a les fosses comunes. Famílies senceres van invertir temps i diners intentant trobar els cossos dels seus familiars per dignificar-los, sense èxit.