Un actor, una ballarina i una oboista es troben. Parlen una estona, es miren, s’escolten i comencen a llegir, moure’s i tocar, respectivament. La poesia, la dansa i la música es van acostant cada cop més l’una a l’altra i s’acaben trobant, tot establint un diàleg interdisciplinari. Ja no saben qui és la que toca, qui balla, ni qui declama els versos. Gràcies a les Metamorphoseon d’Ovidi i a les Six Metamorphoses after Ovid de Benjamin Britten, es genera una simbiosi de la mà del so, el gest i la paraula.