Temps es reestrena quinze anys després per tornar a connectar amb el públic des d’un present diferent, però amb la mateixa essència que la va fer especial. Aquell monòleg que explorava la fragilitat, la ironia i la profunditat de la condició humana arriba ara amb una mirada renovada, més madura i més precisa. Temps no és una reposició, sinó un retorn conscient, una obra que afina, revisa i posa al dia allò que continua sent pertinent. Un espectacle que torna perquè continua parlant-nos. Perquè el temps passa, però les preguntes que ens interpel·len segueixen aquí. I perquè, de vegades, cal tornar al punt d’inici per entendre com hem arribat fins aquí.

Quim Masferrer ens convida a un viatge íntim i alhora universal sobre el pas dels anys, la consciència de la finitud i la manera com vivim —o deixem escapar— la vida. Entre records, preguntes i moments compartits amb els espectadors, Temps posa en joc les petites i grans decisions que marquen la nostra existència: què vol dir aprofitar el temps? Quan comencem a ser conscients que s’acaba? I, sobretot, com volem viure mentre encara en tenim? Amb una mirada lúcida i emocionant, l’espectacle transforma una reflexió aparentment simple en una experiència teatral plena de complicitat, humor i veritat. Perquè, al capdavall, el temps no és només el que passa —és el que fem amb ell.