Trilogies Musicals al CCVIC Joan Triadú
Xerrades a l'entorn del cicle Grans Concerts Vic amb el musicòleg Rafael Esteve
Es tracta d’una trilogia, tres sessions portades a terme en tres dissabtes diferents. Les xerrades seran exposades amb to distès i escoltades en profunditat; elles mateixes ens revelen què hi ha més enllà d’un títol o fragment celebèrrim, juntament amb detalls significatius de l’època i la vida dels seus autors.
Dissabte 28 de setembre de 2024: G. Mahler, Simfonia núm. 5
Dissabte 26 d'octubre de 2024: L. v. Beethoven, Simfonia núm. 5
Dissabte 16 de novembre de 2024: P. Í. Txaikovski, Simfonia núm. 5
Horaris de les sessions: De 10.30 a 13 h (pausa inclosa)
La primera part és més explicativa i la segona està més centrada en d'audició de l'obra treballada.
Més informació i inscripcions aquí.
----------
CONTINGUTS DE CADA SESSIÓ:
Dissabte 28 de setembre de 2024: Gustav Mahler (1860-1911), Simfonia núm. 5
Iniciada poc després d'un greu episodi mèdic, recordant el qual ell mateix va afirmar que "tornar a la vida li semblava gairebé una molèstia", la Cinquena marca un punt d'inflexió tant en la vida personal com professional i creativa de Gustav Mahler. Només per això ja ens podem referir al període de composició de l'obra com el de tot un reinici, accentuat pel fet de produir-se en els primers anys del segle XX, quan el ja aleshores prestigiós director d'orquestra assolia una de les places més cobejades del moment: la direcció de l'Òpera de Viena. Sumem-hi la coneixença i gairebé immediat casament amb Alma Schindler, per a qui, sense fer-ho públic, escriu el quart moviment, el famossíssim "Adagietto". Així doncs, ens trobem davant d'un autèntic salt vital que ens conduirà del toc de marxa fúnebre típicament romàntic que inicia l'obra, a l'esclat de llum i energia que la culmina.
Dissabte 26 d'octubre de 2024: Ludwig van Beethoven (1770-1827), Simfonia núm. 5
L’obra més coneguda de tot el repertori simfònic, va ser en el seu moment quelcom prou novedós com per fer avançar la música envers concepcions revolucionàries. L’impacte que va causar en el seu temps queda perfectament recollit en aquest comentari de l’escriptor E.T.A. Hoffmann, el qual, tot just entrant al segle XIX, en feia d’ella l’emblema d’un nou estil: “La música de Beethoven desperta aquell anhel infinit que és l’essència del Romanticisme”.
Dissabte 16 de novembre de 2024: Piotr Íllitx Txaikovski (1840-1893), Simfonia núm. 5
Escrita entre la primavera i l’estiu del 1888, la penúltima simfonia de Txaikovski es vincula a la idea d’un “destí” que s’expressa sense paraules i es resol en un lluminós i vibrant triomf final que unifica les tres obres que treballem a la Trilogia. A més (característica també d’innegable ressonància beethoveniana), aquest “destí” queda reflectit en un tema que reapareix en cada moviment. Però més enllà de les connotacions externes, l’obra ens interessa per qualitats estrictament musicals com la manera sempre canviant de tractar el tema recurrent, l’elevat lirisme d’alguns moments contrastat amb la força rítmica d’altres, o la riquesa de la seva instrumentació.