La cupletista, creadora, folklòrica i neovedet Glòria Ribera emprèn el seu tercer projecte escènic de varietats amb la festa i la guerra com a objectes d'estudi i experimentació a partir de dos cuplets claus per comprendre la història del nostre país: Els focs artificials, de Pilar Alonso, i Bomba va, de Rosita Rodrigo.

Després del xou Parné i amb clares intencions de conquerir el públic i definir-se al pur estil de les folklòriques, arrasant, Glòria Ribera continua buscant el seu propi llenguatge entre l'humor àcid i la crítica humanitària. Per això, amb la inflació pels núvols, proposa una anàlisi de les guerres des d'un flanc adversari, el de la festa, per celebrar-se el cos com a camp de batalles.

“Com va dir Marlene Dietrich: ‘Per fer la guerra fan falta tres coses: diners, diners i més diners. N'hi ha de més barates, però se solen perdre.’ I les folklòriques, com Lola Flores amb l’arracada d'or, o Shakira en la seva guerra, les folklòriques no perden mai, senyoria.”

Glòria Ribera