LA MEMÒRIA DEL GEL és una oda a la vida. Parla de la supervivència, la nostra, la de la societat i la del planeta. Indaga en els murs emocionals que intentem enderrocar mentre el món es descongela.

A partir d’una experiència personal de l’artista, la supervivència d’un infart, l’espectacle ens convida a la pausa, a repensar-nos, a escoltar el batec del cor, el propi, el dels altres, el dels animals, el de les plantes...sentir els múltiples batecs de vida.

Ens porta a mirar-nos endins, trencar el gel intern i tornar a allò més bàsic: que el cor torni a bategar al ritme de la terra.

“Ara em diuen que he de fer una vida molt tranquil·la. Això com es fa? Què vol dir més tranquil·la? Quin és el límit? Com pots saber quan passes el límit? Puc seguir vivint com fins ara? podem seguir vivint com fins ara? podem tornar a començar?

Veure’s el cor fa por, però quan el veus no pots deixar de mirar-lo, no pots. D’aquí milers d’anys seré la nit, seré la tarda, però ara soc aquí. Sí, aquí. Tornar al batec, tornar al cos, a la sang, a l’aigua, al cordó umbilical, al ventre matern, abans del ventre matern.

Qui guardarà la nostra memòria?”

Ada Vilaró.

--------

Crítiques i valoracions de l'espectacle:

'La interpretació de l’Ada és tècnica i passió, cap, pulmons i fetge.'

Martí Figueras - Recomana.cat