Sento com vaig construint murs de gel dintre meu, mentre el planeta s’està desglaçant per protegir-te, per no sentir més i no sentir tant i tinc por. 

M’he quedat aquí immòbil. Tinc por que l’aigua de dins del meu cos se’m refredi i que els pulmons se’m quedin glaçats, solidificats, i que em deixin cada vegada menys espai per respirar. Tinc por que la sang que em corre per les venes se’m vagi congelant i no m’arribi al cor. 

Trencar el gel i tornar. Tornar a la tendresa, a la carícia, a la presència. Tornar a la pell, al cos, a la llet, als pits, a l’aigua, a la sang, als ossos, al ventre matern, abans del ventre matern. 

Qui guardarà la nostra memòria? 

--------

Crítiques i valoracions de l'espectacle:

'La interpretació de l’Ada és tècnica i passió, cap, pulmons i fetge.'

Martí Figueras - Recomana.cat