Walt Disney tenia un do especial per convertir la música en protagonista principal de les seves pel·lícules. Tots tenim al cap personatges entranyables (com els Set Nans), valents (com la Pocahontas), simpàtics (com en Peter Pan) o fins i tot malèvols (com la Cruella de Vil), que ens conviden a taral·lejar la cançó que els va fer immortals.

Durant els darrers noranta anys, la factoria Disney ha tingut en nòmina els millors compositors de cada moment per crear un llegat de cançons immortals que formen part del nostre imaginari col·lectiu. Des dels anys trenta hem sentit cantar la Blancaneu, la Bella dorment, en Mowgli i l’os Baloo, la Sireneta, l’espavilat Aladí, el rei lleó, les joguines de Toy Story, els companys d’Hèrcules a l’Olimp, l’heroïna Mulan a la Xina imperial o la princesa Frozen i el seu inseparable Olaf. La llista de premis Oscar obtinguts per les cançons de Disney supera la dotzena, des de Pinotxo l’any 1940 fins a Coco el 2017, passant per Mary Poppins, La bella i la bèstia, Tarzan, Monstres SA. i moltes de les que hem esmentat.

Us oferim un concert amb les cançons de Disney que van directes al cor.

Descarrega el programa de mà fent clic aquí.

Dues de les obres cabdals del repertori de la música de cambra  

Unes obres mestres es troben: tant el primer quartet de Brahms com el quintet per a dos violoncels de Schubert son dos monuments musicals i en mans del Cosmos Quartet, el grup revelació dels darrers anys de la música de cambra al nostre país, sonaran de manera brillant. I encara més, amb el luxe afegit d'Arnau Tomàs, membre del Quartet Casals, com a segon violoncel·lista en el quintet de Schubert.   

PROGRAMA

Un actor s’enfronta al repte d’interpretar Ricard III, el monarca despietat de la tragèdia de William Shakespeare. Porta tota la vida fent papers secundaris i pensa que mereix aquesta oportunitat. Tanmateix, considera que la resta de l’elenc no està a la seva altura i no li agrada res del que li proposa el director. Durant la construcció del personatge, les afinitats entre l’actor i el monarca anglès comencen a aflorar. Tots dos són ambiciosos i intel·ligents. Com Ricard III, el Joan no es conforma amb poc, té ànsia de poder i no està disposat a perdre el temps amb actors tous, hipersensibles o mediocres. A mesura que s’entrellacen les seves històries de vida, la relació entre l’actor, el personatge i l’espectador esdevé cada vegada més estreta.

'Em conviden a protagonitzar Ricard III (...) M’ho mereixo. Anys i anys de remar en piscines de llet merengada amb actors mediocres, papers secundaris o protagonistes en obres de pacotilla fins que, un dia, algú posa un esglaó a l’alçada de les meves molt destacades possibilitats. I ara sí, ara compondré un veritable personatge, meravellaré els qui em vinguin a veure, guanyaré tots els premis, sortiré a les revistes, seré l’orgull de la meva família, del meu país.'

Text original estrenat en castellà el 2013 a Uruguai amb el títol Historia de un jabalí o Algo de Ricardo.

ATENCIÓ! Per decisió de la companyia, l'espectacle Bye Bye monstre s'ajorna al proper diumenge 27 de febrer a les 17 h. 

Recordem que les entrades seguiran essent vàlides per aquesta nova data. Totes les persones que n'hagin adquirit, rebran un correu electrònic informatiu on també s'ofereix l'opció de demanar el retorn de l'import en una targeta regal.

Accedeix a la fitxa de l'espectacle i a la compra d'entrades per a la nova data fent clic aquí.

----------

Bye Bye Monstre està inspirat en la situació de confinament que han viscut milers d'infants i famílies. És un homenatge als professionals sanitaris i un conjur festiu per mirar d’acomiadar definitivament aquesta pandèmia on infants, adolescents, pares i avis s’hi veuran reflectits.  

Edat recomanada a partir de 3 anys.

Confinats dins d’una habitació amb dues finestres que els connecten a un exterior sense vida, Hamm, un invàlid cec, i Clov, el seu servent, un home coix i hiperactiu, passen el temps i discuteixen. Nagg i Nell, vells progenitors de Hamm, que viuen dins de dos cubells d’escombraries, els acompanyen. Malgrat les adversitats, tot plegat és 'un pur joc en què no es parla d’enigmes ni de solucions', perquè 'per a les coses importants, ja hi ha les universitats, les esglésies i els cafès´. I Final de partida és teatre.

El dramaturg i escriptor irlandès Samuel Beckett, un dels grans autors del teatre del segle XX, va escriure Final de partida, un drama en un acte per a quatre personatges, originalment en francès i que ell mateix va traduir a l’anglès. L’obra es va publicar el 1957 i és considerada com una de les més importants de l’autor.

A les 19h xerrada divulgativa a l'entorn de l’obra a càrrec de Pep Paré, professor i dramaturg.

Àries de Vivaldi, Händel, Couperin, Schumann i Rossini

Per a molts, és la successora de Cecilia Bartoli. Julia Lezhneva és en aquests moments un dels valors sòlids de la generació més recent de la lírica en el pla internacional. Malgrat la seva joventut, la soprano russa ja ha cantat en les principals sales del món i ha estat qualificada de "veu de bellesa angelical".  

A les 19’00 h xerrada divulgativa a l’entorn del concert a càrrec d’Aina Vega, doctora en Filosofia de la Música. Accés amb l'entrada del concert. La xerrada es realitzarà a la sala 3 i l'aforament és limitat. 

Consulta aquí el programa de mà.

Concert familiar on els infants viuran una experiència musical immersiva, i interactuaran amb els músics d'una orquestra de cambra en directe. L'activitat inclou un taller familiar opcional, que tindrà lloc dues setmanes abans, per preparar la vivència amb un guiatge pedagògic musical.

Edat recomanada: de 0 a 36 mesos

Ara que Tricicle es pren un descans indefinit, Carles Sans, després de quaranta anys en silenci, aprofita l'oportunitat per parlar d’ocurrents i divertides anècdotes professionals i personals viscudes durant aquest període.

Confessions tan sorprenents com que abans de convèncer els seus socis de formar una companyia es va interessar per les seves parelles (les parelles d’ells), o sobre com va aconseguir superar la seva última colonoscòpia mentre la doctora li parlava de Tricicle.

Ens explica també la primera vegada que els seus pares el van veure actuar amb el Joan i el Paco en un cafè teatre de Barcelona, o quan els van llepar l’orella quan van estar al Japó, i del memorable ridícul que va fer en un jumbo quan tenia pànic a volar.

Per fi sol! és un espectacle basat en fets reals que farà riure aquells que vulguin saber més coses d’una companyia que, segons s’ha dit, forma part de la memòria emocional del nostre país. Per fi sol! no és únicament un monòleg. És un espectacle que combina el que es diu i com es diu, a través del gest i la paraula de Carles Sans, el qual perfila una galeria de personatges divertits i entranyables, de manera que aconsegueix una fantàstica empatia entre actor i espectadors.

La seva expressivitat gestual i les seves històries faran gaudir els 'tricicleros', perquè descobriran vivències molt divertides que encara no coneix ningú.

Diu Georges Canguilhem que “totes les formes vives són monstres normalitzats”. Les sis intèrprets de FAM, es presenten com a sis arxius vivents, sis documents de carn i ossos. Posen en joc la seva experiència (encarnada), però també una sèrie de contes de l’era contemporània que parlen dels trastorns d’alimentació, de l’envelliment, de la pornificació d’allò natural i del consentiment. En definitiva, com a espai ocupat (i polititzat) per diferents models.

FAM convida a preguntar-se de quina manera ens relacionem amb nosaltres mateixes a través de l’autoestima i, amb els altres, a través de les relacions sexoafectives, per descobrir que el cos és alhora el problema i la solució.

Allò que comença com un rèquiem pel descans dels cossos, es transforma en un himne/dansa per la diversitat, pels afectes, les accions, les passions... Tot allò que ens desentumeix, ens desperta i descol·loca els límits.

----------

Una proposta del cicle #AMBVEUDEDONA, la programació de L’Atlàntida amb perspectiva de gènere.

Més informació del cicle en aquest enllaç.

Visualitza el vídeo promocional del cicle fent clic aquí.

----------

ATENCIÓ FAMÍLIES! Durant aquest espectacle es realitzarà un servei d'acollida d'infants de 3 a 12 anys. Mentre vosaltres sou a la funció ells realitzaran un taller artístic en un altre espai de L'Atlàntida. 

Amb la col·laboració de La Farinera, Centre d'Arts Visuals de Vic.

Clica aquí per accedir al formulari d'inscripció.

Nora de Casa de nines, Blanche d’Un tramvia anomenat Desig i Júlia de La senyoreta Júlia són tres personatges cabdals de la història del teatre que es troben per mostrar-nos la seva valentia i les seves febleses.

Tres dones, tres lligams, tres maneres d’enfocar la relació que s’estableix entre dona, home i societat i entre dona i dona. Les diferents inquietuds, les diferents pors les porten a crear vincles, a parlar-ne, a jutjar-se, a entendre’s, a nuar-se.

Temes com la maternitat, l’enamorament, el desig, la manipulació, la pròpia identitat, la pressió social i fins i tot la vellesa apareixen per ser debatuts. I amb un personatge masculí que les condiciona i fa aflorar, sobretot, la relació entre home i dona.

----------

Una proposta del cicle #AMBVEUDEDONA, la programació de L’Atlàntida amb perspectiva de gènere.

Més informació del cicle en aquest enllaç.

Visualitza el vídeo promocional del cicle fent clic aquí.

Un seguit de circumstàncies converteixen un cap de setmana normal en una obra de teatre hilarant escrita per l’argentí Javier Daulte i sota la direcció de Sílvia Munt. Una comèdia d’embolics, un cap de setmana amb les amigues en què la situació escala minut a minut. I tu, què faries per ajudar una amiga? Fins on series capaç d’arribar?

La Lila té quaranta anys i l’ha deixat la parella. La seva amiga, la Núria, i la Fabi, la seva germana, se l’emporten a passar un cap de setmana a fora de la ciutat en una casa que els han deixat uns coneguts. A canvi de la casa, accepten una única condició: vigilar que el gos dels veïns no es cagui al jardí. Amb aquesta premissa, divertida i a la vegada absurda, comença Les irresponsables, una comèdia que parla sobre la ambigüitat dels desitjos, la fragilitat de l’amor i totes aquelles coses inconfessables que només poden surar entre amigues.

----------

Una proposta del cicle #AMBVEUDEDONA, la programació de L’Atlàntida amb perspectiva de gènere.

Més informació del cicle en aquest enllaç.

Visualitza el vídeo promocional del cicle fent clic aquí.

Un espectacle poètic amb una posada en escena espectacular que crea una atmosfera sonora que permet a l’espectador sentir i emmirallar-se en els records de la seva infantesa. La música i els paisatges visuals ens acompanyen a fer un viatge oníric a la infantessa. Jugant amb les andròmines tornarem a ser petits per un instant i redescobrirem els tresors del passat.

Una noia puja a les golfes de casa seva, redescobreix les seves joguines i torna a ser petita per un instant. El temps s’escola suaument. Sols un instant i ja som grans. Els vells tresors de quan érem petits són ara andròmines abandonades que reviuen i ens retornen al paradís de la infantesa.

Un espectacle poètic que ens parla de la fugacitat del temps i de la capacitat que tenen els objectes estimats de retornar-nos a un moment del nostre passat.

Andròmines aposta per una posada en escena conceptual i crea una atmosfera sonora que permet a l’espectador sentir i emmirallar-se en els records de la seva infantesa.

Edat recomanada a partir de 3 anys

“Abandona’t molt, és el resultat d’un procés personal molt llarg i un temps d’assaig molt curt. Sorgeix de la necessitat d’expressar i compartir el que hem après, sota la sospita que tots participem del mateix. Caminem pel mateix camí. Després d’anys treballant al teatre i seguint la moda d’estar en crisis, sorgeix la necessitat de trobar una veritat que s’ha de comunicar. Aquesta és la nostra història, creiem que la de tots. La història del gran tema, etern: l’amor. És un espectacle musico-teatral que desconstrueix el mite de l’amor romàntic. En un viatge sincer i divertit ens descobrim com a princeses, “copleres”, jonquis, meditadores, seductores... totes i cap. Des de la comprensió de la incomprensió”.

Qui són les XL: Les XL responen als noms de Nía Cortijo i Marta Sitjà. Han treballat dur per arribar fins aquí. Van estudiar a Madrid i van començar a perpetrar les seves accions teatrals professionalment a Granada cap a l’any 2000. Se les ha vist formant part de companyies com Lavíebel, Rolabola, LaSal, Vaivén, Vagalume, Jiribilla, Alsuroestes... Els obsessiona una cosa, Cupido. Saben que és immortal però el segueixen matant.

Explore el jardín de los Cárpatos és una peça escènica de mig format que aborda el fenomen del turisme a partir de tres eixos fonamentals: els desplaçaments massius, la corrupció dels paisatges sepultats per blocs d'apartaments i la trajectòria de la Marca Espanya des del franquisme fins a l'actualitat. Una marca imposada i dissenyada que ha imprès una petjada de tints comercials sobre la nostra identitat. Serem capaços de reinventar els viatges i el turisme?

S'ho pregunten José y sus hermanas en un treball que s'inicia de nou amb un procés de documentació i que continua amb l'elaboració d'un seguit de càpsules que són la base de la feina de la companyia. En aquest procés exploren els conceptes de veritat i ficció mitjançant l'ús d'un llenguatge multidisciplinari que comprèn des dels cossos de les artistes fins a la música, passant pel vídeo i el text, en un dispositiu escènic híbrid en què la realitat i el món digital es combinen més que mai i contribueixen a crear un relat diferent sobre el turisme.

“España no solo se llenó de invernaderos, sino de desastres arquitectónicos adaptados al turista. Está claro que como país somos el resultado de una ecuación muy sencilla: tomate, turismo y ladrillo al cuadrado.”

És possible retenir els records? Envasar-los perquè ens acompanyin tota la vida? I quin valor poden arribar a tenir?

La companyia de La Rioja, El Patio Teatro, ens dibuixa un quadre preciosista, un engranatge ple de records i emocions al voltant de la figura dels nostres avis i àvies i de les seves vides, del seu llegat i del valor del seu record.

Conservando memoria és un exercici escènic en què a partir dels records personals i íntims de la companyia, es construeix una reflexió crítica sobre el record i sobre com conservar la memòria de les coses quotidianes; d’allò que no surt mai als diaris i és recollit en els llibres d’història, però que, d’alguna manera, ens fa ser qui som. Aquest muntatge, un dels millor exemples de teatre d’objectes, ha rebut el reconeixement del públic i també de nombrosos premis com el Premi FETEN 2020 a la millor autoria, el Drac d’Or a la millor dramatúrgia i el Drac d’Or de les autonomies de la Fira de Titelles de Lleida, així com el Premi del Festival Violeta 2019.

Espectacle en castellà

Joan Dausà, presenta a L’Atlàntida el nou disc, Ho tenim tot. Un nou disc que torna a comptar amb la producció de Santos&Fluren i que consagrarà de manera definitiva el cantautor de Sant Feliu de Llobregat. 

L’anterior gira va suposar un pas de gegant en la carrera de Dausà. Va accedir als grans festivals i espais escènics del país i va exhaurir les entrades a tot arreu on actuava. 

Va compondre i cantar la cançó de l’anunci més important del país, el d’Estrella Damm. També va incorporar dues cançons més als grans èxits de la música catalana, com La gran eufòria i Tot anirà bé. 

Alguna vegada heu somiat en trobar una llàntia meravellosa amb un geni a dins capaç de concedir-vos tres desitjos?

Aquesta història tracta d’una nena, la Nur, i la voluntat d’aconseguir el seu únic desig: que la seva mare es curi de la malaltia que pateix. Un desig que no es pot fer realitat, ja que el geni només pot concedir desitjos a la persona que ha trobat la llàntia. El geni meravellós és capaç de concedir riquesa, bellesa, poder o fama.

No obstant, es troba una nena que no vol cap d’aquestes coses i és així com la seva història ens farà qüestionar si realment la llàntia serveix per alguna cosa.

Edat recomanada a partir de 3 anys.

Amb només un pit, el cos no deixa de ser bell. Quan la vida et parteix en dues es desplega davant teu l’oportunitat de travessar el dolor i redescobrir el misteri de la bellesa. Una bellesa política que combat la superficialitat i desafia els estereotips. Una bellesa que és el que és, amb la seva diferència. Una veritat que abraça i estima la vida. 360 grams és un espectacle poètic que fusiona la paraula, el cos i la dansa i que neix d’una experiència personal, molt íntima i fràgil i que, per primera vegada, Ada Vilaró s’atreveix a compartir.

Diàleg postfunció amb l'artista.

Ada Vilaró és directora, performer i una singular artista multidisciplinària. Va crear i dirigeix el festival de Creació Contemporània Escena Poblenou i el Festival Itineràncies. Durant uns anys, ha treballat a l’espai públic, on sovint ha generat esdeveniments escènics per donar veu a col·lectius silenciats. Amb 360 gramstorna a l’espai interior escènic. Destaquem obres com Pas per la Pau (Fira Mediterrània, 2018) o UrGENTestimar (inauguració Fira Tàrrega, 2017) i Públic Present 24 hores, una intervenció de llarga durada en la qual l’artista restava en silenci durant 24 hores a l’espai públic. El 2015 va rebre la Medalla d’Honor de Barcelona pel projecte del Festival de Creació Contemporània Escena Poblenou i amb aquest mateix projecte, el 2014, els premis FAD Sebastià Gasch de les arts parateatrals.

ATENCIÓ! Per motius de salut d'un membre de la banda de Coloma Bertran, el concert previst per aquest dissabte, s'ajorna i es farà el 30 d'abril a les 20 h a la mateixa Sala 2 de L'Atlàntida.

Les entrades actuals seran vàlides per a aquesta nova data.

Totes les persones que n'hagin adquirit, rebran un correu electrònic informatiu on també s'ofereix l'opció de demanar el retorn de l'import en una targeta regal.

Accedeix a la fitxa de l'espectacle i a la compra d'entrades per a la nova data fent clic aquí.

----------

La violinista Coloma Bertran presenta a L’Atlàntida el seu nou disc, acompanyada de la seva banda i d'alguns convidats que s’afegiran a la festa.

Gràcies a una recerca constant, en les composicions d’aquest nou disc, la violinista osonenca ha desenvolupat un llenguatge multicultural i poliestílistic de marcada personalitat. En la seva música, hi conflueixen sonoritats molt diverses, procedents del jazz, el bluegrass o les músiques del món, que creen una fusió amb múltiples matisos i colors enriquida pel caràcter especial de la seva banda.

La proposta dels Metropolitan Union arrenca de l’estil barbershop, s’amplia i es projecta mitjançant una proposta dinàmica i d’alta connexió amb el públic en què presenten versions des dels Beatles o Billy Joel com de pel·lícules de Disney i dels Simpsons, i també fan apunts històrics i pedagògics de la història i del que és la cançó de barberia. La vocalitat captivadora del barbershop sorprendrà el públic amb uns acords finals potents, llisos, perfectament afinats i de duració gairebé inhumana. Donada l’exigència vocal dels temes, s’intercalaran amb petites bromes i gags per, d'una banda, presentar els temes i, de l’altra, per donar descans als cantants.

El quartet de música Metropolitan Union va fundar-se a Granollers l’any 2013. Després de guanyar la medalla de bronze i el premi al millor quartet novell en la competició nacional En Harmonia 2014, el quartet es va dissoldre durant un any fins que es va tornar a recompondre l’estiu de 2015 amb veus i energies renovades. Van quedar subcampions d’Espanya a la darrera convenció nacional de barbershop En Harmonía 2017 a Benalmádena, Málaga.

La catalana Paula Ribó és la irrupció musical d’aquest 2021. Un fenomen que, segons diuen, ha aconseguit posar d’acord la Colau i la Rahola i que ha posat la banda sonora a l’anunci cerveser de l’estiu.

El mes de gener de 2021 va publicar una cançó que va multiplicar la seva influència. Perra, amb títol evident i missatge alliberador i feminista, és un himne pels seus fans. Ara passeja el seu desbordant 'quierooo ser una peeerra!' pels nombrosos escenaris que trepitja, juntament amb els seus altres grans èxits.

Rigoberta Bandini com a música, Paula Ribó en la seva vida quotidiana, és una artista barcelonina nascuda l’any 1990. Des dels nou anys que escriu cançons, però és al 2020 quan els seus temes comencen a aparèixer a Spotify i reben una gran acollida (In Spain We Call it Soledad, Too many drugs...).

El seu estil pop amb un toc propi que pot barrejar pop independent i electrònica està en la línia més innovadora de la nostra música.

ATENCIÓ FAMÍLIES! Durant aquest concert es realitzarà un servei d'acollida d'infants de 3 a 12 anys. Mentre vosaltres sou al concert ells realitzaran un taller artístic en un altre espai de L'Atlàntida. 

Amb la col·laboració de La Farinera, Centre d'Arts Visuals de Vic.

Clica aquí per accedir al formulari d'inscripció.

----------

Una proposta del cicle #AMBVEUDEDONA, la programació de L’Atlàntida amb perspectiva de gènere.

Més informació del cicle en aquest enllaç.

Visualitza el vídeo promocional del cicle fent clic aquí.

----------

Els teatres i els teatrets d’Osona s’uneixen en un projecte comú DONA I MÚSICA.

Programació:

The Sey Sisters (We Got Your Back)

4 de març a les 20 h - Sala La Canal Tona

Paula Grande i Anna Ferrer presenten VEGA

6 de març a les 18 h - Teatre Cirviànum de Torelló

The Sey Sisters (We Got Your Back)

13 de març a les 18 h - Sala Petita d’Osona, Sant Hipòlit de Voltregà 

Rigoberta Bandini en concert

18 de març a les 20 h L’Atlàntida, Vic

Faneka, presentació del nou disc

25 de març a les 21’30 h - Teatre Eliseu, Roda de Ter

La dona del tercer segona

26 de març a les 19 h - Auditori Teatre Calldetenes

Ismene és un viatge des de la tragèdia grega al teatre contemporani. És un text que atrapa per la seva original teatralitat, per la reivindicació dels personatges menystinguts, sobretot per la seva condició de dones, pel debat que genera, per tornar-nos a apropar a la tragèdia grega i adonar-nos que el dilema entre moral i ètica persisteix més que mai en els nostres dies.

Ismene va ser dels únics testimonis que va sobreviure la tragèdia atroç de la seva nissaga en l’antiga Grècia. Quan accepta el repte de la invitació a la conferència, no ho fa amb intenció de justificar els seus actes, sinó amb la de trobar respostes a les qüestions que l’agiten i la consumeixen.

Desgrana minuciosament el seu passat que l’ha corsecat tota la vida. Necessita fer net, necessita acceptar per poder mirar endavant. Pensen que la seva germana Antígona és millor que ella? Jutjar-la és molt fàcil. Molts creuen que la poden descriure en dues o tres frases simplistes o la tanquen dins d’unes paraules odioses: covarda, submisa, poruga... Però no saben qui és Ismene: Volia morir heroicament per fer-se perdonar de no ser heroica.... Avui ha volgut venir aquí per mirar d’entendre el que va viure, exposar-nos els seus dubtes intentant reconstruir la història, amb l’esperança que sentien el so de la seva pròpia veu, la vibració, farà que es bellugui alguna cosa dins seu, dins de vostès, dins de l’univers.

Breu monòleg de dramatúrgia contemporània que convida a obrir el debat.

----------

Una proposta del cicle #AMBVEUDEDONA, la programació de L’Atlàntida amb perspectiva de gènere.

Més informació del cicle en aquest enllaç.

Visualitza el vídeo promocional del cicle fent clic aquí.

Buscar la bellesa, plantejar més preguntes que respostes, divertir, emocionar, commoure: aquests són els reptes que es proposa Zum-Zum teatre quan porta a escena un conte especialment suggeridor sobre un nen refugiat i els seus veïns i veïnes.

L’advocada Marinetti és una dona implacable i amargada que ha denunciat gairebé tot el veïnat. La seva vida canvia el dia en què l’Omar, un nen refugiat, cau de la branca de la seva noguera. El nen transforma del tot la seva vida i per poder quedar-se amb ell, diu que és una nou i que, segons una antiga llei, tots els fruits que cauen al seu jardí li pertanyen. El jutge i el fiscal, incrèduls, escolten els testimonis. Mentrestant, l’Omar recorda com va haver de fugir d’un país en guerra i com va perdre els seus pares al mar, mentre esperava tenir una oportunitat a la vida.

Premi FETEN 2021 a la millor direcció

Premi FETEN 2021 a la millor interpretació coral

Edat recomanada a partir de 5 anys

Com és habitual en els espectacles de SIMFONOVA, L’òpera és medecina és un recorregut per alguns dels millors i més populars números (àries, duos, i trios) de la història de l’òpera, però que, en aquesta ocasió, busquen el paral.lelisme amb algunes de les emocions i situacions que hem viscut en els darrers mesos.

Creat i conduït des de l’escenari pel comunicador Marcel Gorgori, és una mirada optimista, emotiva, i còmplice amb el públic, que el fa passar de la rialla al sentiment, amb un guió especialment pensat per demostrar que, a banda de les vacunes, l’accés a les emocions, al bon humor, i a la música, també és necessari per la nostra salut, i que per tant l’òpera, que conté tot això, també és medecina. Medecina per a l’esperit.

L’òpera és medecina és un concert per a piano i veus solistes, amb algunes de les veus operístiques més importants del nostre país, Carles Cosías (tenor), Laura del Río (soprano) i Toni Marsol / Josep Ramon Olivé (baríton), acompanyats al piano pel mestre Josep Buforn.

El concert inclou fragments operístics d’òperes com Il barbiere di Siviglia, L’elisir d’amore, La Traviata, Lucia di Lammermoor, Le nozze di Figaro, Pagliacci, o Faust, entre d’altres.

Però.., a més, L’òpera és medecina és també un espectacle en el qual s’inclouen situacions teatrals, documents cinematogràfics i televisius que formen part de la nostra cultura audiovisual, i altres recursos comunicatius, que sorprenen el públic, i que no són habituals en els concerts operístics tradicionals.

Algú es podria preguntar.., què tenen a veure amb l’òpera i amb la medecina, personatges com Grouxo Marx, Donald Trump, o el genial còmic català Joan Capri?

Per saber-ho, caldrà assistir al concert.

Obeses començarà la nova gira a L’Atlàntida de Vic. Un espai on la banda va fer la presentació del seu segon disc Zel, on es va estrenar l’òpera rock Verdaguer, ombres i maduixes i on va fer l’últim concert de la passada gira amb l’espectacle d’Obeses amb la Cobla Berga Jove i el Cor d’Obeses.

En aquest concert d’inici de la seva gira es podran escoltar noves cançons que formaran part del proper disc d’Obeses, combinades amb les cançons més emblemàtiques que el grup ha anat parint durant els deu anys de la seva existència.

La companyia Ballet Barcelona representarà dues peces de dansa. La primera, ben coneguda pel públic, és el segon acte d’El llac dels cignes, una de les fites de la dansa clàssica. La segona és una peça de dansa contemporània anomenada Tongues.

El llac del cignes, basat en la música de Txaikovski i la coreografia d’Ivanov i Petipa. El 2n acte d’El llac dels cignes del Ballet de Barcelona presenta un elenc de ballarins amb igualtat de gènere que reflecteix els temps actuals. A primera vista pot semblar una versió tradicional, amb un llac il·luminat per la lluna, innombrables tutús i coreografies clàssiques, però més enllà de la superfície hi ha noves perspectives que el públic es qüestiona. Els cignes són un símbol de bellesa, amor, confiança i lleialtat. No tenen cap referència de gènere, ja que el gènere d’aquestes aus sovint és molt difícil de distingir. Fins i tot la imatge icònica de dos cignes en forma de cor no pot representar un gènere determinat. Els cignes son adaptats per les seves qualitats animals i el seu atractiu estètic.

Tongues és un joc constant de contrastos entre moviments extravagants i sensuals, claror i foscor, materialisme i espiritualitat. Els diversos personatges, aparentment sense cap connexió prèvia, es van endinsant en relacions en què la frustració de no comprendre’s i la por de ser rebutjat sovint provoquen una recerca constant de llum i de portes obertes per reinventar-se. La seqüència d’imatges i accions no narra una història, però té relació amb el títol de la peça: Tongues, llengües en català. I és que no es tracta de què diem sinó de la manera i del context en què ho diem. El mateix passa amb la dansa: és la subtilitat en l’ús del moviment i del gest que perfila el significat. Tot llenguatge, amb paraules o sense, és una pràctica social. Però, com podem trobar connexió i complicitat en un espai buit, en isolament? I en una munió de gent?

Gemma Humet farà la preestrena del seu nou treball discogràfic, Rere tot aquest fum, que ha comptat novament amb la producció de Jordi Casadesús (Núria Graham, La iaia, Càntut..), de manera que mantindrà l’univers sonor de Màtria fent un pas més endavant cap a la fusió de la música electrònica, els sintetitzadors analògics i la cançó d’autor, tenint com a punt d’unió entre aquests dos mons, la seva veu mediterrània inconfusible. 

En aquest disc, Gemma Humet ens proposa fer un viatge per endinsar-nos en els misteris de l’amor, qüestionant l’amor romàntic com a tal i revisant les incoherències a les que ens pot fer arribar, sobretot, veient que sense amor propi no hi ha maneres possibles d’estimar.  

La posada en escena que compta amb la direcció artística de Guillem Albà (Marabunta, Calma, Pluja, Canto jo i la muntanya balla…) no vol ser només un nou producte discogràfic o un concert convencional, sinó que vol anar una mica més enllà i convertir-lo en un espectacle únic on s’haurà cuidat fins l’últim detall. 

Europa Bull és un espectacle poètic, elegant i ple d’humor sobre les pors dels europeus, desemparats després de pensar durant molt de temps que havien trobat un refugi de les tempestes de l’economia i de les guerres nacionals. Potser han oblidat que el mite d’Europa és el d’un déu de l’Olimp que arriba a l’altra banda del Mediterrani, s’enamora d’una noia fenícia (Europa) i la rapta sota l’aspecte d’un immens toro. Un mite fundador ple de violència que es torna a fer present quan aquesta comunitat tan aparentment plàcida ha començat a bullir i treure fum.

Una Europa a punt de petar.

Nius és una invitació per a tota la família a viure l’art amb els cinc sentits. Celebrem, en un espai tranquil i segur, ple de bellesa, música, olors, colors i textures, l’arribada de la vida en forma de panxa i batec. Des de la tendresa i el joc, gaudim del descobriment del cos, els sons i de tot allò que ens envolta. Cantem i ballem la son, els plors, l’alegria de viure i el despertar de les memòries de la nostra infància.

A Nius tenim cura de les necessitats autèntiques dels nadons, que com a espectadors exquisits ens donen l’oportunitat de tornar a redescobrir el poder de la calma, l’essència de la bellesa i el plaer de l’amor incondicional que es desvetlla amb la seva arribada.

En el procés creatiu d’aquest espectacle, hi han col·laborat, durant tot un any, pares interns de Brians 2 i mares internes que viuen amb les seves filles i fills de 0 a 3 anys al Centre Penitenciari de dones Wad Ras.

Recomanat per a infants de 0 a 18 mesos.

Dire Straits és més que una banda, és una llegenda de la història de la música moderna entre els anys 1978 i 1992, i Brothers in Band és més que una simple banda homenatge, és un xou musical de tan alt nivell que el mateix Guy Fletcher (teclista de Dire Straits i Mark Knopfler des de 1984) va definir amb aquestes paraules: "Estaven tocant Why Aye Man i he de reconèixer que vaig pensar que era una gravació nostra". 

Brothers in Band ha recorregut amb l’espectacle The Very Best of Dire Straits Alemanya, França, Portugal, Luxemburg i Espanya repassant el més destacat de la banda britànica en un xou que reviurà des del so net i cristal·lí de Down to the Waterline, l’antològic Money For Nothing, passant per clàssics com Sultans of Swing, Telegraph Road, Romeo & Juliet, Tunnel of Love o Lady Writer, i revisitarà joies com News, Why Worry, One World, It Never Rains i molts més. 

Si la guitarra i veu de Mark Knopfler han estat fonamentals en Dire Straits, el mateix passa amb Angelo Fumarola. La seva veu, la seva expressivitat i la seva espectacular manera de tocar la guitarra ens mostren al Mark Knopfler d'una època passada que ja no tornarà. I no menys important és la banda que acompanya Angelo, un grup de reconeguts músics de primer nivell que interpreten i recreen amb extrema fidelitat i altíssim nivell l'extens repertori de Dire Straits. 

Els dos joves intèrprets ens ofereixen un singular i original programa basat en peces creades per acompanyar muntatges escènics, adaptades per a violí i piano.

Prokofiev - Suite Romeo i Julieta per a violi i piano (17 min)

Stravinsky - Suite Italienne (18 min)

Schoenfield - 4 souvenirs (12 min)

Frolov - Fantasia sobre temes de Porgy and Bess (14 min)

La revolució de les 4 idees és una farsa caricaturesca que, a través de l’humor grotesc i la sàtira, pretén exercir de mirall d’una societat classista estructurada sota una jerarquia piramidal. A través dels nostres tres protagonistes riders i la seva realitat actual, la proposta apel·la a la desigualtat del sistema de classes, a la manipulació mediàtica que blanqueja la tirania, als discursos populistes i demagògics dels nostres líders actuals i a la manca de protocol i fermesa a l’hora de fer una revolució que realment canviï les coses.

Tres repartidors de menjar a domicili decideixen escenificar una farsa que exposa les desigualtats socials. La realitat s’anirà barrejant amb la seva pròpia ficció. És precisament gràcies a aquesta juxtaposició entre el món fictici d’un tal Don Izquierdo i la realitat dels riders que els nostres tres protagonistes poden apel·lar a la desigualtat del sistema de classes. Tot això sempre amb una barreja d’humor groller, de personatges caricaturitzats i de versions de cançons icòniques revolucionàries que contrasten amb una realitat crua basada en el testimoni directe del mateix rider.

Composta i dirigida per Salvador Brotons, l’Oda a Verdaguer fou un encàrrec de l’Ajuntament de Vic i es va estrenar l’any 2002 en el marc dels actes commemoratius del centenari de la mort del poeta Jacint Verdaguer.  

Vint anys després de l’estrena, L’Atlàntida recupera l’Oda a Verdaguer amb motiu del 120è aniversari de la mort del poeta i del dotzè aniversari de l’equipament cultural que porta el nom d’una de les obres més universals del poeta català. Una producció simfònica coral i de caràcter participatiu que reuneix més de dos-cents músics en un cant a Verdaguer, un cant a Catalunya!  

El programa del concert es completa amb una obra de les més conegudes i divulgades de la història de la música, la Setena de Beethoven. Un altre bon motiu per no perdre’s aquest concert inèdit i excepcional. 

PROGRAMA:  

Ludwig van Beethoven (1770 – 1827) 

Simfonia núm. 7 en La major, opus 92 

I. Poco sostenuto — Vivace 

II. Allegretto

III. Presto

IV. Allegro con brio

Salvador Brotons (1959)  

Oda a Verdaguer, opus. 84. Cantata per a baríton, cor mixt, cor de nens i orquestra sobre poemes de Jacint Verdaguer.

Consulta aquí el programa de mà.

La Cloe té vint-i-set anys, discapacitat intel·lectual i un desig dins les entranyes des de petita. La incomprensió de la seva família, la fundació on viu i la seva comunitat la durà a una lluita pels seus drets sense precedents, a una rebel·lió maldestre contra una situació injusta que li ha pres la tutela del seu propi cos. La Cloe s’enfrontarà a la llei dels homes per aconseguir el seu anhel, íntim i natural: quedar-se embarassada i tenir un fill. Però el viatge la farà dubtar d’ella mateixa. Seria ella una bona mare? Quina és la capacitat que ens converteix en bones mares i bons pares? Totes les persones que tenen fills la tenen? Totes les persones amb discapacitat estan incapacitades per afrontar la maternitat? Mare de sucre reflexiona sobre el tracte que estem donant com a societat a les persones amb diversitat funcional. L’assimilació de la jurisdicció dels seus cossos, la sobreprotecció com a excusa per a l’arrabassament de la seva llibertat de decisió.

Mare de sucre és un espectacle amb repartiment inclusiu, escrit i dirigit per Clàudia Cedó, que narra la història d’una noia amb discapacitat que vol ser mare i ha de confrontar-se amb la incomprensió de la seva comunitat. Escenaris especials, productor executiu de l’espectacle, és una fundació que fa teatre amb persones en risc d'exclusió social des del 2006. Els espectacles, creats per les actrius i els actors del projecte, busquen sensibilitzar l'espectador envers el valor de la diferència, emocionar-lo i trencar estereotips.

La del violoncel·lista Pau Codina és una veu musical excepcional per motius diversos. Ha sabut aconduir una precocitat notable vers el camí d'una formació molt sòlida, completa, principalment anglosaxona, que ha donat bagatge i profunditat de camp a les seves interpretacions. Codina evidencia sempre un bon gust inusual, extremadament fidel en relació a l’estil dels repertoris que presenta, sempre coherent i molt exigent des d’un punt de vista instrumental i, sobretot, musical. Aquesta idea força de compromís musical extrem, aliè a tot tipus de distracció, vertebra el seu disc debut en solitari. Landscapes és una mirada als paisatges sonors que conformen l’univers d’aquest músic de l’ara i de l’aquí, deutor dels grans referents del seu gènere (amb Bach com a inspiració principal i la interpretació d'una Suite de Cassadó que continua essent icònica per als violoncel·listesl) però clarament pròxim als autors i a les músiques actuals com demostra la inclusió d’una obra del compositor Joan Magrané, enregistrada per primera vegada en disc, així com de la Sonata que va compondre l’any 1955 el recentment desaparegut George Crumb.

PROGRAMA

Un home vell que en un altre temps fou pròsper. Una casa que en una altra època fou esplendorosa. Una filla. Runes de memòria per desenterrar. Vestigis d'un passat cert? Fabulacions per evitar l’oblit?

L'última gran obra de Shakespeare, La tempesta, serveix com a punt de partida a Projecte Ingenu per a una exploració de la naturalesa de la senectut humana.

Després de Hamlet i Romeu i Julieta, la companyia tanca una trilogia shakespeariana endinsant-se de ple en un teatre físic, poètic, a voltes abstracte, a voltes terrenal.

De quina matèria estem fets? Estem fets de la matèria dels records.

Durant el 1967 Dmitri Xostakóvitx compongué les Set romances per a soprano, violí, violoncel i piano Op. 127 sobre poemes d’Aleksander Blok, un dels cicles de cançons més originals i atractius dels que s’han escrit durant el segle xx. Aquesta obra és l’eix central del concert que us presentem i que es complementa amb música vocal i de cambra del mateix Xostakóvitx.

PROGRAMA

Sàtires (Imatges del passat) per a soprano i piano op. 109 (Sasha Chorny)

Kritiku (Al crític)

Probushdenie (Despertar de la primavera)

Potomki (Els descendents)

Nedorasumeniie (Malentès)

Kreiserova sonata (Sonata a Kreuzer)

Trio núm. 1 per a violí, violoncel i piano op. 8

Set romances per a soprano, violí, violoncel i piano op. 127 (Aleksander Blok)

Pesem Ofelije (Cançó d’Ofèlia)
Gamajun, preroški ptič (Gamajun, l’ocell profeta)
Smo bili skupaj (Estàvem junts)
Mesto spi (La ciutat està dormint)
Burja (Tempesta)
Tajna znamenja (Els signes secrets)
Muzika (Música)

Estrenada a La Fenice de Venècia l’11 de març de 1851, Rigoletto va néixer en un context polític agitat que va afectar les finances del teatre –i del país- i després de superar els condicionants de la censura que, com és sabut, van obligar el compositor i el llibretista a canviar, entre altres aspectes, un rei que es presentava com a personatge negatiu (de Francesc I es passa al Duc de Màntua) i passar d’una monarquia a un estat absolutista amb un sobirà fictici. També, els noms dels personatges, que havien de ser diferents als de Le roi s’amuse de Victor Hugo, considerat un autor massa revolucionari malgrat els seus èxits.

A les 17 h xerrada divulgativa entorn de l’òpera a càrrec de Jordi Domènech, compositor i cantant.

'Ets un cul de mal seient, seu, estigues quiet, calla, espera, fila 20 seient 22, estudia… 10 escoles que uneixen les seves forces per celebrar el dia internacional de la dansa. Seed és un espectacle insipirat en l’espera, els teatres, les sobretaules, les converses i tot allò que pugui passar en una cadira. Així que seu i gaudeix'.

Cantània és una activitat participativa en la que s’inscriuen escolars de cicle mitjà i superior de primària de Catalunya. Cada any s’estrena una obra encarregada especialment per a aquesta activitat. Els encàrrecs, fins a dia d’avui, s’han fet a compositors i escriptors catalans de reconegut prestigi.

Clara, l’art per dins
Després de passar quinze dies a casa la seva àvia Blanca —dues setmanes fantàstiques en què s’ho han passat la mar de bé fent tota mena de coses—, la Clara espera avorrida que la seva mare la vingui a buscar. Però abans, totes dues tindran temps de viure una altra peripècia. A les golfes l’àvia Blanca hi té guardat un marc enorme sense cap quadre, i proposa a la seva neta que travessin el marc... D’aquesta manera, la Clara i la Blanca començaran una última aventura, aquesta vegada dins de les obres d’art, un món màgic i meravellós on s’alteren les distàncies i el temps corre a una altra velocitat.

Marc Donat

En aquest espectacle no s'aplicaran els descomptes habituals.