Triplette és una trobada, un brindis a la vida i a la decadència de la solitud de tres personatges que comparteixen, des de la buidor poètica de l’absurd, allò que van ser i ja no són.

Un banquet, una vida conjunta de tres persones que es retroben i construeixen l’espai per celebrar aquesta unió, però la força intrínseca d’aquesta els manté en un vaivé d’emocions que els atrapen com si d’allà no poguessin marxar, tot convertint la trobada en una celebració insòlita.

El gener de 2026 fa cinquanta anys dels concerts històrics de Lluís Llach al Palau dels Esports de Barcelona, unes actuacions que van transcendir la dimensió estrictament musical per convertir-se en una fita de llibertat, compromís i esperança col·lectiva, i que van donar lloc al disc Barcelona Gener 76. Mig segle després reviurem aquest esperit en el concert “Llach ­– Gener 76”, una producció del Festival Barnasants, amb direcció musical de Manel Camp i veus com Gemma Humet, Joan Reig o Borja Penalba, entre d’altres.

Per garantir la màxima fidelitat i autenticitat, la direcció musical ha anat a càrrec de Manel Camp, autor dels arranjaments originals dels concerts del 1976. La seva presència assegura una connexió directa amb la sonoritat d’aquella època i, alhora, una adaptació subtil a les estètiques actuals. També forma part del projecte Santi Arisa, bateria del grup original que va acompanyar Llach l’any 1976. Amb ells, la memòria d’aquell equip —on també hi eren Laura Almerich, Tete Matutano, Quique Cano i Quico Romeu— reviu en un nou context. Completen la formació Borja Penalba (guitarres i veus), Jordi Gas (baix i veus), Anna Bosch (teclats) i Sofia Intrago (flauta). Les veus principals seran Gemma Humet i Joan Reig (Els Pets, Mesclat...), reconeguts “llachians”, que reinterpreten amb respecte, sensibilitat i força el mateix repertori que ara fa 50 anys va cantar Lluís Llach al Palau d’Esports.

Reviurem Mecano amb un concert-homenatge a un dels grups més importants i populars del pop espanyol que ofereix al públic un espectacle musical que vol crear la sensació de veure el grup en viu. La semblança física i vocal de Belén Alarcón amb Ana Torroja la converteix en la seva millor doble. La banda, composta per músics de primeríssim nivell, representa en directe tots els èxits de Mecano com Aire, Hoy no me puedo levantar, Me cuesta tanto olvidarte, Hijo de la Luna, Maquillaje, Barco a Venus, Cruz de navajas, Perdido en mi habitación, Hawaii-Bombay, Mujer contra mujer o Me colé en una fiesta, entre molts altres.

Les cançons són interpretades respectant al 100% els arranjaments originals i la formació musical i instrumental. L’espectacle, a més, reprodueix l’escenografia del xou original, el vestuari i les marcades coreografies.

Projecte escènic d’art participatiu que combina teatre de carrer, narració i música. Té l’origen en la novel·la Momo de Michael Ende i ens convida a una reflexió sobre el temps, la memòria i la identitat territorial, emprant la mediació i la participació. Un grup de persones buscarà en la seva memòria un objecte que guardi un record, un temps passat. Caminaran pels carrers del barri dels Caputxins i els enterraran en un ritual públic que deixarà rastre: un mapa on s’assenyalaran els llocs dels enterraments perquè altres persones puguin recórrer el mateix viatge de la memòria.

DO2 llops parteix d’una llegenda dels indis cherokee sobre la dualitat humana que reflexiona sobre el reconeixement i la gestió de les emocions i, en particular, de la ràbia. Ens recorda la importància de prendre consciència del que sentim i d’escollir nodrir aquelles emocions que ens permetin viure amb més harmonia i llibertat.

Recomanat a partir de 4 anys.

En un sopar entre quatre parelles que es coneixen de tota la vida, es proposa un joc que posarà sobre la taula els seus pitjors secrets: llegir en veu alta els missatges i les trucades dels seus mòbils; compartir la seva vida sencera amb tots els altres en aquell moment. Segur que sortiran a la llum molts aspectes ocults.

La pel·lícula Perfetti sconosciuti (2016) de Paolo Genovese, en què es basa l'obra teatral, s'ha adaptat a 25 països i ha entrat al llibre Guinness dels rècords com el film que té més remakes en la història del cinema mundial.

T'has sentit mai al límit de perdre el cap? Losinformalls posen el cor a la graella en una peça que és, alhora, una declaració d'amor i odi a la dansa. Entre beats de tecno, màquines de fum, trets i unes simples gomes de pollastre, el duet explora fins on pot arribar un intèrpret i com ens podem riure de nosaltres mateixos sense complexos. És caos, és energia pura i, si alguna cosa surt de mare... doncs sempre es pot demanar perdó. Una experiència per a qui busca alguna cosa més que teatre convencional.

Recomanat a partir de 12 anys.

A la merda tot és una peça escènica híbrida que explora, a través del teatre, la música en viu i el vídeo. El projecte reflexiona sobre el sentit de la vida en un moment de replantejament individual i col·lectiu marcat per la sensació de col·lapse general. Amb una clara perspectiva feminista, la peça qüestiona els patrons heretats del mascle alfa i proposa una mirada crítica cap al patriarcat. Des del punt de vista de la mare del creador, el projecte aborda la transmissió intergeneracional de la violència i del silenci, i converteix la ferida íntima en una reflexió col·lectiva sobre masculinitat, classe i memòria.

La proposta combina humor, metallenguatge, personatges i recursos digitals per construir una escena íntima però oberta a lectures polítiques i socials.

Recomanat a partir de 12 anys.

33 nous duets per a dos violins (o per a violí i viola) sobre melodies catalanes, acabats de sortir del forn. No pas tractats melòdicament i harmònicament a l’estil que podríem anomenar “modernista”, sinó més aviat amb el record activat dels llegendaris 44 duets per a dos violins de Béla Bartók. Duets de concert i alhora material pedagògic que fins ara no existia al nostre país. Una novetat destacada.

Aquest és el repte que porten a escena tres intèrprets de primer nivell del violí, i tots amb una estreta relació amb l’Escola de Música de Vic: professors en actiu la Cati Reus i en Gabriel Coll, antic alumne en Joel Bardolet, i antic alumne i professor el compositor, en Jaume Aiats.

Com ens afecta un bolero? Quin moviment ens provoca un vals o una peça de jazz? A Tempo, el corògraf Toni Mira convida el públic a un viatge emocional on la música es transforma en gest. Acompanyat d’una nova generació de ballarins, Mira explora la connexió entre el cos, la imaginació i la memòria compartida. És un espectacle vitalista i poètic que busca evocar aquelles vivències que tots hem sentit alguna vegada en escoltar un ritme concret. Una peça transversal i accessible per a tothom que vulgui deixar-se portar pel batec de la música.

Yulianna Avdeeva torna al nostre país després del rotund èxit del seu debut de la passada temporada. Aclamada pel públic i per la seva autoritat poètica al teclat, Avdeeva desplegarà el seu lirisme i energia en el Concert número 1 de Txaikovski. Gabriel Bebeșelea, director de trajectòria internacional i refinada intel·ligència musical, conduirà dos dels poemes simfònics més inspirats de Strauss, dues obres que el mateix compositor dirigí al Palau de la Música Catalana l’any 1925.

Nallar ens convida a entrar a un espai íntim i lluminós, de protecció i escalf, que ens connecta amb el sentit de pertinença. Un viatge a partir de la creació d’una llar que es va construint, poc a poc, amb aquells elements que ens fan sentir a casa i acompanyat d’una sonoritat particular que parteix de la tradició d’arrel i del vincle que establim entre les persones i els animals en l’entorn rural.

Recomanat a partir d’1 any.

La 13a edició del Festival Protesta (Festival de Cinema Social i Pensament "Cítric") tanca com sempre amb una festa on se celebra el cinema social i indie amb majúscules. 

Volem posar al centre tot el que és suau, tàctil i tou, que ens recorda que som cossos i que necessitem la connexió amb els altres. Per això reivindiquem també el cinema com a espai de trobada, on tothom és benvingut. 

Com ja és habitual, es projectarà la pel·lícula de cloenda, precedida de música en viu i l'acte de lliurament dels premis del públic.

L’espectacle neix d’una trobada fortuïta i d’una recerca profunda en la figura de Jacint Verdaguer. A través d'una lectura atenta de la seva obra i d'una immersió en la seva biografia, la proposta fuig de la visió estereotipada i folklòrica del poeta i deixa al descobert una ànima vibrant i propera, oculta sota la grandiloqüència del seu jo poètic.

L'obra posa el focus en les fites del darrer Verdaguer, el més desencantat. És el retrat d’un poeta que es reconeix maltractat i silenciat, però que es rebel·la a través d’una literatura que denuncia les injustícies de la seva societat i que, encara avui, interpel·la directament l'espectador.

Aquesta proposta s'apropa al mite des de la nuesa, sense complexos ni apriorismes, i amb una mirada carregada de vitalitat. Una oportunitat per descobrir, finalment, el "seu" Verdaguer.

Àngels Gonyalons es posa en la pell d'Oscar Wilde per defensar El retrat de Dorian Gray dels atacs de la crítica del seu temps i és a través de la seva veu que veiem tots els personatges de la controvertida novel·la. Ella és Dorian, el jove que sent enveja de la bellesa del seu propi retrat i fa un pacte amb el diable per conservar eternament la joventut. Ella és Basyl Hayward, el pintor del controvertit retrat. Ella és Sybil Vane, la jove actriu de qui Dorian s'enamora. Però sobretot, ella és Lord Henry, el dandi depravat que acompanya Dorian en la seva baixada als inferns, mentre el seu retrat es va transformant monstruosament. El culte a la joventut i l'individualisme narcisista que son al cor de la peça ressonen avui dia, en un món com el nostre, regit per l'estètica i obsessionat per la darrera novetat.

Amb dramatúrgia i direcció de Marc Rosich, i música original de Jordi Cornudella, l'obra és tot un tour de force per a l'actriu. Secundada per un trio vocal masculí i l'acompanyament d'un quintet de corda, la proposta fa que text i música es donin la mà en una delicada peça de cambra.

Un espectacle visual, amb animació de titelles i objectes. Un univers sonor i musical que parteix de la música d’arrel per crear melodies úniques. Un text ric i poètic i un món tèxtil de trenes, fils i teixits.

Hi havia una vegada un bosc on vivia una serp molt grossa. Ningú la veia perquè tenia la pell del color dels arbres i les fulles. Els animals tenien por, però entre tots van trobar una solució: fer un vestit lluent per veure arribar la serp i poder-se amagar. Ho aconseguiran?

Recomanat a partir de 3 anys.

En col·laboració amb el Festival Canalla.

L’elisir d’amore, una de les grans òperes del bel canto italià, és una història d’amor pur, transparent i sincer amb què Gaetano Donizetti signa una autèntica obra mestra del gènere còmic.  

El protagonista és Nemorino, un jove ingenu que està enamorat d’Adina, una noia rica i intel·ligent aparentment fora del seu abast, i que confia en un suposat elixir d’amor per conquerir-la. El misteriós remei, venut pel xerraire Dulcamara, desencadena equívocs i situacions còmiques que acaben revelant que el veritable motor de la història és la sinceritat dels sentiments. Quan Nemorino hereta inesperadament una fortuna, Adina descobreix que també l’estima, mentre Dulcamara atribueix el desenllaç als miracles de la seva poció.  

L’elisir d’amore combina humor, sensibilitat i melodies irresistibles com la celebrada ària Una furtiva lagrima, una de les pàgines més conegudes de tota l’òpera italiana. Una comèdia sobre l’amor, la ingenuïtat i l’engany convertida en una de les peces més estimades del repertori operístic.  

A partir de textos de l’inèdit Hic de Víctor Sunyol, Desig de ser es presenta com una lectura i improvisació amb estructura de sonata clàssica en quatre temps. Text i música s’alien i es fonen passant per molts estadis i paisatges sonors i textuals diversos.

El text de partida és un diàleg, i també dialoga amb la música trenant significants i significats. L’estructura del text, polimòrfica i polirítmica, marca les variacions i ritmes de la peça.

Hi ha una part d’improvisació, que pren com a base la resposta a l’estat de l’altre actuant. La consecució d’estats i moments únics i efímers defineix l’espectacle com a un concert, més enllà d’una lectura musicada o d’una música acompanyada de text. Podria dir-se que cada sessió és l’escriptura d’una partitura musico vocal diferent composta a partir dels mateixos elements musicals i textuals de partida.

L’execució de Desig de ser segueix el camí del text: records, somnis, moments, imatges i reflexions construeixen un espai on es configura l’ésser i, sobretot, el “desig de ser” a partir del buit que la paraula imposa. Estableix un àmbit gairebé oníric on cada espectador, a partir de les seves experiències, construeix un relat particular i s’endinsa en el món compartit de sensacions, vivències i reflexions, sempre al llindar del ser. Un viatge al fons de cada un, amb el buit de la paraula com a guia.

----------

Famílies! Ja no cal que deixeu la mainada amb els avis o amb un cangur! L'Atlàntida ofereix un servei d'acollida d'infants gratuït durant aquest espectacle. Més informació i inscripcions aquí.

Fe de rutes (en homenatge al poeta Joan Brossa) és l'equivocació sobre l'equivocació.

Fe de rutes (donar fe de les rutes que hem seguit per arribar a algun lloc) és, doncs, també la petjada que deixen les rutes traçades al llarg d’una vida. En aquest espectacle, en Toti torna a l’escenari, on es redescobreix a si mateix i mostra des del seu pallasso més naïf algunes de les seves altres facetes; la pintura i el dibuix, la música, la ceràmica, la màgia, el teatre d’objectes, la fusteria… Tot amb aquell toc d’humor surrealista i aquella poètica que Brossa trobava en el circ. En Toti busca i dibuixa cada poema amb cada gest, en cada respiració i en cada mirada, com un mirall de l’ànima que rebota a l’espectador, i que emociona… i que emociona… i que emociona.

Recomanat a partir de 8 anys.

Boja és un espectacle que retrata en primera persona l’experiència viscuda per l’actriu en els darrers setze anys a consultes de diversos psiquiatres.

Què em passa? Què em passa? La Mariona fa anys que s’ho pregunta. Ningú es pot arribar a imaginar que les respostes a la seva pregunta poden arribar a ser tan inèdites com còmiques.

Un espectacle sobre la recerca de la pròpia identitat i del sentit de la vida quan sembla que ja res no té sentit.

Recomanat a partir de 14 anys.

En una petita ciutat a les portes de la guerra, la Neus, la petita d'una família humil, ha de trobar la manera de pagar el tractament urgent que necessita la seva mare, greument malalta. En Miquel, el seu germà, alcohòlic i desgraciat, té l'única solució possible: treballar amb ell a la pelleria de la senyora Antònia, la més important a la ciutat.

És aquí on la Neus coneix en Joan, un jove anarquista fugit de Barcelona, atrapat en un deute que el lliga a en Francesc, la figura més influent —i perillosa— del moviment a la ciutat. Tots dos són allà a contracor, i tot i saber poc l'un de l'altre, la misèria compartida fa créixer entre ells un bri d’esperança i d'amor.

Però quan sembla que tot va bé… esclata la guerra. Llavors, ja no es tracta només de saldar els deutes.

Es tracta de sobreviure.

Dues amigues juguen a la vora del mar quan, de cop, la marea porta alguna cosa inesperada: el Mular, una criatura fantàstica que només vivia en les velles llegendes dels pescadors. La notícia corre com la pólvora i el poble sencer es divideix: és un tresor que cal protegir o una amenaça que s'ha de capturar? A través d'una posada en escena plena de màgia, la companyia Cinc Cèntims ens convida a pensar sobre la llibertat, la natura i la por al desconegut.

Recomanat a partir de 5 anys.

La integral d’una obra mítica de la història de la música en homenatge a Pau Casals. Les sis Suites per a violoncel sol (BWV 1007-1012) de Johann Sebastian Bach són un element ineludible del repertori per a aquest instrument i un conjunt de peces emblemàtiques en la història de la música, que es van donar a conèixer per primera vegada en els auditoris de tot el món de la mà del mestre català Pau Casals.

Arnau Tomàs, ben conegut com a component i fundador de la formació catalana més internacional, el Quartet Casals, planteja l'ordre d’interpretació de la integral de les sis suites a partir de les tonalitats menors i majors, de cara a obtenir el màxim contrast de llum i caràcter entre les peces.

El primer concert comença amb la famosa primera suite en sol major, seguida de la foscor de la cinquena en do menor i acabant amb la tercera, en do major.

El segon concert comença amb una tonalitat més exòtica com és la de mi bemoll major, segueix amb la modesta segona suite en re menor i la brillant sisena suite, per acabar en re major.

Darrere aquest títol enganyós, s'hi amaguen els estira-i-arronses de la convivència de dos companys d'una habitació d'hospital. L'habitació 313, concretament.

Els supersticiosos pensaran que és un lloc propici perquè hi passi algun tipus de desgràcia: potser una mort? O dues fins i tot? Potser 3? Tampoc té per què morir-hi ningú.

Els hospitals també són escenaris de vida, és on hem nascut bona part dels humans. A la 313 hi passen moltes coses, potser no tantes com a Hamlet, però segurament més preocupants, perquè comparat amb la vida real, Hamlet és una comèdia.

----------

Famílies! Ja no cal que deixeu la mainada amb els avis o amb un cangur! L'Atlàntida ofereix un servei d'acollida d'infants gratuït durant aquest espectacle (només s'oferirà el servei a la sessió de dissabte a les 20 h).

Més informació i inscripcions aquí.

Una experiència immersiva en la cultura cinematogràfica de la comunitat de persones sordes, organitzada anualment per l’Agrupació de Sords de Vic i Comarca. 

Deixa't sorprendre!  

Després de l’èxit de les dues primeres produccions pròpies —Carmina Burana confiada a Ilya Jivoy, estrenada el març de 2025, i Ballant Mozart de Kevin O’Day, el maig de 2025—, la Factoria de Dansa, la companyia de dansa de LaFACT, presenta aquesta tardor la seva tercera gran producció: Dancing Beethoven.

Dancing Beethoven és una proposta coreogràfica singular que reinterpreta dues de les simfonies més icòniques de Ludwig van Beethoven mitjançant dues mirades coreogràfiques complementàries. En aquesta producció de 90 minuts, la monumentalitat emocional de la música beethoveniana es fusiona amb la força expressiva i el dinamisme de la dansa per oferir una experiència escènica intensa, vibrant i profundament immersiva.

La Cinquena simfonia, coreografiada per Kevin O’Day, desplega un recorregut físic i emocional a través dels seus quatre moviments. O’Day aprofundeix en els forts contrastos de la partitura i condueix els ballarins per estats sempre canviants: de la intensitat més visceral a la contenció precisa, d’allò subtil a allò explosiu. El públic és convidat a percebre la força, la pressió i l’impacte de la música en els cossos: un espai on l’energia de Beethoven esdevé moviment pur.

Per la seva banda, Jamal Callender reimagina la Setena simfonia com un viatge coreogràfic a través dels quatre elements —terra, aigua, vent i foc— vistos des de la mirada del cor. Cada moviment es transforma en un paisatge emocional: la terra arrelada i persistent; l’aigua, profunda i reflexiva; el vent, lleuger i juganer; i el foc, intens i transformador. Aquest pelegrinatge elemental traça una celebració de la bellesa del món i de l’impuls humà d’explorar-lo amb curiositat, llibertat i passió. Amb Dancing Beethoven, LaFACT reafirma el seu compromís amb la formació de ballarins professionals i amb la creació i difusió d’espectacles de qualitat, connectant grans obres del repertori universal amb el llenguatge viu de la dansa contemporània.

Després d'una llarga llista de concerts presentant el seu darrer disc, Paracaigudistes, els Catarres inicien una gira pensada per a teatres i auditoris, en un format diferent i més intimista, que permetrà descobrir una altra perspectiva del grup.

I en aquesta gira, no hi podia faltar L’Atlàntida.

Un grup de músics s’embarca en una missió molt especial: ajudar en Xesco Boix a recuperar les seves cançons desaparegudes. A través d’endevinalles, jocs i molta complicitat amb el públic, les melodies robades aniran reapareixent en un espectacle dinàmic que es mou entre l’escenari i la platea, amb la veu d’en Xesco guiant-nos des d’un altre món. Però… qui s’ha cruspit les cançons? Quan l’enigmàtic Gripau Blau aparegui, tot canviarà! L’escenari es transformarà en una batalla musical plena de màgia i diversió, on petits i grans ajudaran a desfer l’embolic. Un espectacle ple de ritme, misteri i participació, on la música en directe, la imaginació i la festa estan assegurades!

Ebri Knight és un grup de folk-rock català, amb més de 20 anys de trajectòria, que ha recorregut escenaris de tot el país, de l’Estat i d’Europa, fent vibrar joves i no tan joves amb els seus himnes de rock combatiu d’inspiració celta. Amb vuit àlbums a l’esquena i quatre Premis Enderrock, ara tornen amb una proposta pensada per al públic menut, que reivindica el llegat de Xesco Boix, figura imprescindible de l’animació infantil a Catalunya.

Recomanat de 4 a 7 anys.

Lluís Homar s’uneix al Piano Duo Brugalla & Stambolov per donar cos a un acte sacramental contemporani que enllaça paraula i música per abordar el conflicte entre llibertat i autoritat.

A partir del capítol "El gran inquisidor", d’Els germans Karamàzov de Dostoievski, l’espectacle contraposa el silenci de Jesús a la retòrica del poder inquisitorial, i ho posa en diàleg amb les músiques espirituals de Bach i Messiaen. Una proposta profunda, també inusual, que interpel·la l’esperit de resistència contra les retòriques de la imposició.

Hi ha amistats que sonen fins i tot abans de trobar-se. Un piano que pregunta, un trombó que respon, dues veus que juguen a reconèixer-se. La música conté la petjada del temps, la guarda dins la memòria dels anys i converteix aquesta amistat en art. Un projecte íntim i sense artificis, però amb la força del que és compartit, que beu del jazz, de l’arrel i d’ecos llatinoamericans per obrir un territori sonor propi, un lloc on quedar-se.

Després de la seva estrena a París, Londres i Berlín, el projecte arriba a Vic, la primera parada al país dins d’una gira per multitud d’escenaris. Des d’aquí, el viatge no només traça un mapa geogràfic, sinó també emocional, desplegant en cada escenari la complicitat, l’escolta i la memòria que donen forma a aquesta trobada musical única.

Juntes, les artistes transformen anys d’amistat en música: dues trajectòries diferents que, en trobar-se, fan visible una harmonia inevitable.

Amb la complicitat de Juan R. Berbín, reconegut productor, bateria i percussionista, formen un trio màgic on les composicions troben un equilibri natural: cada peça sembla haver estat sempre allà. La música no només sona: teixeix paisatges, obre habitacions, ens embolcalla com si tornéssim a casa.

Temps es reestrena quinze anys després per tornar a connectar amb el públic des d’un present diferent, però amb la mateixa essència que la va fer especial. Aquell monòleg que explorava la fragilitat, la ironia i la profunditat de la condició humana arriba ara amb una mirada renovada, més madura i més precisa. Temps no és una reposició, sinó un retorn conscient, una obra que afina, revisa i posa al dia allò que continua sent pertinent. Un espectacle que torna perquè continua parlant-nos. Perquè el temps passa, però les preguntes que ens interpel·len segueixen aquí. I perquè, de vegades, cal tornar al punt d’inici per entendre com hem arribat fins aquí.

Quim Masferrer ens convida a un viatge íntim i alhora universal sobre el pas dels anys, la consciència de la finitud i la manera com vivim —o deixem escapar— la vida. Entre records, preguntes i moments compartits amb els espectadors, Temps posa en joc les petites i grans decisions que marquen la nostra existència: què vol dir aprofitar el temps? Quan comencem a ser conscients que s’acaba? I, sobretot, com volem viure mentre encara en tenim? Amb una mirada lúcida i emocionant, l’espectacle transforma una reflexió aparentment simple en una experiència teatral plena de complicitat, humor i veritat. Perquè, al capdavall, el temps no és només el que passa —és el que fem amb ell.

Fa més de mig segle, un jove Mike Oldfield va obrir una porta secreta de la música amb un encanteri sonor que va canviar la forma d’entendre i sentir.

Opus One recull el seu llegat i el porta al present. Sobre l’escenari, una orquestra d’instruments contemporanis amb dotze músics virtuosos interpreta Tubular Bells amb fidelitat a l’esperit de l’enregistrament de 1973, teixint un pont entre la memòria dels anys setanta i el segle XXI.

Una experiència que es completa amb un desplegament visual i sonor que embolcalla l’espectador en un viatge atemporal, on la música esdevé ritu i celebració.

En la segona part del concert, Anna Luna cantarà les melodies que varen marcar diverses generacions: cançons com Moonlight Shadow, To France o Shadow on the Wall ara reneixen plenes d’emoció.

Un espectacle elegant, emocionant i únic.

Prolífics, virtuosos i despreocupats són els tres adjectius que millor defineixen La Ludwig Band, el grup que ha revolucionat l’escena catalana amb unes lletres sofisticades i una ironia lúcida. Arriben al 2026 amb Pel barri es comenta, el cinquè disc en sis anys. Un treball de tretze cançons més madur, cohesionat i coherent que els anteriors, en una fórmula que s’ha decantat més cap a la música popular, sense perdre l’essència de la cançó pròpia de La Ludwig Band.

En la gira per teatres oferiran un espectacle més íntim per tal que el públic pugui gaudir assegut i celebrar cançons que no tenen cabuda en el format a peu dret.

La pianista Alba Ventura i el Cosmos Quartet uneixen el seu talent en un concert que recorre alguns dels grans pilars del repertori de cambra. Des de l’elegància clàssica de Wolfgang Amadeus Mozart i Ludwig van Beethoven fins a la intensitat romàntica de Robert Schumann, el programa culmina amb el brillant Quintet op. 44, una de les obres més celebrades del gènere.

Una proposta que combina sensibilitat, virtuosisme i complicitat musical, de la mà d’uns intèrprets de casa nostra però de trajectòria internacional que converteixen cada trobada en una experiència vibrant i plena de matisos.

Les parelles de la Tessa Harry i la Montse Clotet van morir fa 7 anys, quan l’una tenia 30 anys i l’altra 42.  Es van conèixer en un grup de dol per a persones que havien patit la mort de les seves parelles, van connectar, es van fer amigues i van crear el Club de las vi(u)das. Perquè vídua és una paraula difícil, que costa. Li van posar aquest nom perquè volien mostrar aquesta realitat. Donar visibilitat a allò invisible i trencar tabús. Reivindicar el dol i el dret a viure’l. Com es pugui, com es vulgui.

Els objectes flotants és una història de sororitat. El muntatge es basa en un recull de textos de la Tessa i la Montse. A escena, tres intèrprets donen vida a aquest testimoniatge per transmetre al públic la seva experiència utilitzant la força evocadora de l’escena. Poesia, dansa, música i teatre es fonen per parlar de la pèrdua i del buit que deixen les persones estimades. Per parlar de com la nostra societat es planteja la mort i, sobretot, per transmetre el valor de la vida.

Cavalleria rusticana i Pagliacci, dues obres cabdals del verisme italià, marquen un punt d’inflexió en la història de l’òpera en apostar per una representació directa i crua de la vida quotidiana, allunyada de la idealització romàntica.

A Cavalleria rusticana, ambientada a la Sicília rural el dia de Pasqua, es desplega un drama de gelosia, honor i venjança: Turiddu, de retorn del servei militar, reprèn la relació amb Lola, ara casada amb Alfio. Quan Santuzza, la promesa de Turiddu, descobreix la infidelitat, la revela a Alfio i desencadena un desenllaç fatal.

A Pagliacci, situada en un poble de Calàbria durant la festa de la Mare de Déu d’agost, una companyia teatral ambulant amaga tensions semblants: Canio descobreix la traïció de la seva dona Nedda i, incapaç de separar vida i escena, acaba convertint la representació teatral en una tragèdia real davant del públic.

La cançó de Nadal és un musical nadalenc basat en aquest conte, en format concert, on l’humor i la tendresa conflueixen gràcies a una música i un llibret de qualitat. Un compositor jove i un traductor reconegut recreen un gran clàssic modern per a tots els públics.

L'usurer Ebenezer Scrooge és un dels personatges més coneguts de Dickens i del Nadal anglosaxó. El conte on és protagonista simbolitza l'esperit del Nadal i el seu poder transformador fins i tot entre les persones més misàntropes i esquerpes. Dickens hi mostra la cara més tendra i bondadosa de la gent, i la possibilitat que fins i tot algú fred i amargat com el senyor Scrooge recuperi la il·lusió de la vida.

L’espectacle està representat per una formació de cambra de vuit instruments (flauta, clarinet, fiscorn, percussió, piano, violí, violoncel i contrabaix) i per set cantants. 

Aquest any 2026, en Gerard i en Lluís Claret compleixen 75 anys. Per aquest motiu decideixen recuperar una formació de trio amb piano que havien fet fa molts anys amb en Josep Maria Colom, el Trio Claret-Colom, i ho faran amb un atractiu programa de Beethoven i Txaikovski. En Gerard i en Lluís han rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i són ben coneguts i estimats pel públic osonenc.

L’Orfeó Vigatà i la Camerata de Música Catalana, amb la soprano Èlia Farreras-Cabero, ofereixen el tradicional Concert de Nadal a L’Atlàntida de Vic, un programa que combina patrimoni, espiritualitat i celebració musical.

El concert s’estructura en dues parts. La primera inclou obres a cappella del Renaixement i el Magnificat de Baldassare Galuppi, peça central del programa, d’estil galant venecià, que destaca per la seva elegància, claredat i expressivitat continguda. La segona part presenta una suite de nadales dels Països Catalans i d’altres tradicions, en un recorregut per la memòria col·lectiva del Nadal a través de la música popular.

Un concert que convida a viure el Nadal des de la riquesa del repertori històric fins a la vitalitat de la tradició musical.

Tornen Els Pastorets a L’Atlàntida, un projecte de ciutat promogut pel grup Etcètera Teatre que es representa a L’Atlàntida des del primer any de la seva inauguració. 

Una de les peces tradicionals de l’escena catalana, adreçada a tots els públics, amb música en directe i moltes sorpreses. 

El tradicional concert de Cap d’Any amb les melodies més festives de la família Strauss i danses d'arreu del món.

Estrenada ara fa 100 anys, en plena dictadura de Primo de Rivera, l’obra incorpora una subtil exaltació de la catalanitat, situant el Vallespir com a escenari evocador d’un ideal de llibertat. El protagonista, Eloi, un humil forjador, lluita alhora pel seu amor amb Francina i pels seus ideals, però aquest amor es veu amenaçat per un entorn convuls, marcat pel conflicte i la tensió social. Finalment, Eloi marxa a la guerra i en retorna victoriós, mentre Francina l’ha esperat fidelment. El retrobament resol tant el conflicte sentimental com el col·lectiu.

Amb evocacions als paisatges pirinencs i aires de sardana, la partitura inclou peces memorables que han perdurat en la memòria col·lectiva i han convertit l’obra en una de les més estimades pel públic català.

Un cant a l’amor, a la llibertat i a la identitat que, un segle després, continua emocionant i connectant amb l’espectador.

Estrenada el 1871 al Caire, la trama gira entorn d’un triangle amorós: la poderosa Amneris, filla del faraó, i Aida, esclava etíop que en realitat és filla del rei enemic, Amonasro, es disputen l’amor de Radamès, general egipci enamorat d’Aida. Enmig del conflicte entre Egipte i Etiòpia, Aida es debat entre la lleialtat al seu poble i el seus sentiments, mentre Radamès es veu atrapat entre el deure patriòtic i l’amor. La seva lluita interior el porta a una traïció involuntària que el condemna a mort, i Aida decideix compartir el seu destí en un final tràgic i commovedor.

Més enllà de la intensitat dramàtica, Verdi va saber compondre una música absolutament evocadora i rica en contrastos.