Pentina el Gat presenta l’espectacle Vers per on i convida tota la família a gaudir d’un viatge sonor amb l’alegria i l’energia que els caracteritza. En aquesta ocasió ho fa de la mà dels poemes de Núria Freixa, delicats, senzills i impregnats de tendresa.

Les cançons originals de la companyia converteixen la veu en la veritable protagonista, i barregen estils i utilitzen múltiples instruments. Un concert que uneix música i poesia, i explora com es poden abraçar aquests dos llenguatges, amb el suport d’una posada en escena dinàmica i atractiva.

Recomanat a partir de 4 anys.

Des dels recintes més grans i espectaculars de tot el món, fins als teatres més íntims i personals, Ara i el seu violí són capaços d'omplir cada racó de sensacions i emocions úniques.

Són aquests últims espais els que, per les seves dimensions, creen un ambient més acollidor, amb encant i nostàlgia. Un ambient diferent que es trasllada també a la música, eterna conductora de sentiments i sensacions al públic.

Ara Malikian al violí i Ivan "Melón" Lewis al piano, seran els encarregats de recórrer les diferents cançons del nou disc del violinista, des d'un punt de vista més clàssic.

Tanqueu els ulls i gaudiu d'un concert únic i personal de piano i violí.

L'escriptor Lluís-Anton Baulenas ens proposa un recorregut a l’entorn del controvertit, polifacètic i apassionant autor francès Boris Vian.

“El 1980 vaig anar a París per primer cop i em vaig dedicar, com no podia ser d’altra manera, a visitar les botigues de discos i llibres de vell. Vaig descobrir-hi Vian i em vaig quedar meravellat. En la vida d’un escriptor hi ha referents literaris i referents humans. Vian em va enlluernar per la seva actitud vital. Per la seva visió critica de la societat transmesa amb novel·les, narracions, teatre, poesia, articles, cançons protesta... Em va impressionar tant que és una de les raons per les quals vaig decidir fer-me escriptor. Ara, tinc la sort de fer-li aquest homenatge acompanyat del músic Pau Mainé, les melodies d’Oriol Tramvia, les il·lustracions de Miquel Zueras i la col·laboració de Gemma Julià”.

Lluís-Anton Baulenas

Estrenada a El Caire el 1871, l'escena se situa a Egipte, a l'època faraònica, i es divideix en quatre actes. La grandiositat de l'obra permet a Verdi desplegar tots els seus amplis recursos musicals, amb una instrumentació generosa i amb fragments brillants que són coneguts i cantats arreu.

Escrita a partir d'un llibret italià d'Antonio Ghislanzoni, basat en un argument de l'egiptòleg francès Auguste Mariette, és l’òpera que s'ha representat més vegades al Liceu.

Sembla que tots els sistemes complexos evolucionen a partir d'unes poques regles senzilles. Partint d'aquesta pauta, despleguem línies de joc i provem d’existir plegats. Cercar la sonoritat de les cordes, els entramats físics, el moviment que comença a les mans: donar-nos les mans, agafar-nos, sostenir-nos, nuar-nos... Per traçar una partitura física d'interdependències i confiança mútua; d'acords i dissensions, d'equilibri compartit i de desordres, d'afinació, de cossos que es repleguen sobre ells mateixos i cossos que es despleguen en moviments col·lectius. Una partitura sobre el grup, les seves arestes i les seves derives.

Recomanat a partir de 15 anys.

Roser López Espinosa ha ballat amb Àngels Margarit, Cesc Gelabert, Iago Pericot, Pere Faura o el cineasta Isaki Lacuesta. El seu treball com a coreògrafa és present regularment a escenaris internacionals amb peces com Lowland, Novembre o Hand to hand. El 2017 crea L'estol per a la Producció Nacional de Dansa. Coreògrafa invitada per companyies internacionals com Conny Jansen Danst (Holanda) i Skånes Dansteater (Suècia), col·labora també amb companyies de circ com Circ Pànic i Cie. XY (França). És artista associada a La Caldera i artista resident al Mercat de les Flors 2018-20.

El treball coreogràfic de Roser López Espinosa es basa en un fort físic, amb una gran passió per la precisió, la delicadesa, els elements acrobàtics i el detall. Un imaginari on la complicitat i el treball d’equip es donen la mà.

Premi a Millor Coreografia 2019 als XXII Premis de la Crítica

Nominada com a Millor Coreografia 2019 als XXV Premis Butaca

Tornen Els Amics de les Arts per presentar sobre els escenaris l'últim disc de la banda El senyal que esperaves. El seu directe sorprendrà per explosiu i elèctric, alhora que demostrarà de nou que Els Amics connecten com ningú amb el seu públic i que l'essència Amics es manté després de 10 anys de trajectòria. Els avalen hits com Jean Luc, Ja no ens passa, Louisiana, El seu gran hit, Les coses i molts més que els han convertit en els creadors d'una banda sonora de referència del nostre país. Temes de sempre i cançons noves que ens faran ballar i emocionar pugen a l'escenari en un concert imperdible.

L’àvia Fiona sempre tenia una bona història a punt. Després de morir, la seva estimada neta Moira viatja al remot poble de pescadors del nord d’Escòcia on l’espera un últim regal. Un relat interpretat amb teatre d’ombres i música en directe, on s’explica un conte sobre la mort i, sobretot, sobre l’alegria de viure.

Aquest espectacle de teatre d’ombres es basa en una versió del conte popular escocès Death in a nut. Un relat original que tracta la vida i la mort de manera serena i amb un toc d’humor, una vida viscuda fins a l’últim moment. Mostra la relació entre una àvia i el seu net i com junts aprenen dels diferents moments de la vida.

El mar del nord ens fa d’escenografia i les cançons tradicionals escoceses ens ajuden a viatjar endins de les emocions viscudes en aquest relat.

Recomanat a partir de 4 anys.

Comèdia d’observació, paròdia i lliçó de comunicació gestual. Peter farà que somriguis fins i tot sense saber per què. Una comèdia física minimalista per no parar de riure. Peter Shub (EUA – Alemanya) ha obtingut nombrosos premis al llarg de la seva destacada carrera.

A partir de 8 anys.

Un gran quadern de viatges inunda l’escenari, amb un recull de les vivències i anècdotes viscudes pels Brodas Bros en les gires que han fet arreu del món. Brasil, Palestina, San Francisco, Los Angeles, Hondures, Japó i la Xina.En l’espectacle es repira la influència de la gira de tres mesos que han fet aquest últim any pel continent asiàtic. Uns Brodas Bros molt futuristes i robòtics però també molt humans i sensibles. Mapping, projecció interactiva, làsers, dansa aèria, vestuari de leds…

El xou més tecnològic dels Brodas Bros fins ara. Aquests records que es queden a la memòria ens fan adonar que és gràcies a aquestes experiències que som el que som ara mateix, en el present. Un present que hem de viure, un present que els Brodas volen compartir amb el públic i amb tu.

Un concert-espectacle participatiu creat per a públic familiar.

És un concert? És un espectacle?… És la Dàmaris Gelabert!

Qui o què ens fa realment feliços?, es pregunta la Caterina. Ho descobrirem junts en un espectacle participatiu farcit de sorpreses, complicitats, diversió, jocs i, naturalment, les cançons de la Dàmaris… (les que coneix tothom i les noves de trinca).

Veniu a gaudir en família amb la màgia del teatre, on tot és possible!

Cantem, ballem, riem i emocionem-nos plegats. Destinació: la felicitat.

---------

Crítiques i valoracions de l'espectacle:

'La coneguda cantant i pedagoga musical arrenca la gira del seu nou i refrescant espectacle. Aquest cap de setmana tot ha tornat a sonar. I molt bé, per cert. La (companyia de la) Dàmaris Gelabert ha estrenat Soc feliç amb un èxit aclaparador.'

Socpetit.cat

---------

La parella artística de Vinagre, la sèrie de TV3 més vista a les xarxes deu anys després de la seva estrena, es posa a la pell de diversos personatges en una vibrant comèdia entorn del món del cinema i de com les noves tecnologies afecten les relacions humanes.

Una jove de 21 anys que viu en primera persona els privilegis que suposa haver nascut en un país ric, a Europa. L’experiència violenta que va viure l’autora i directora durant una estada a Llatinoamèrica pren la forma d’un monòleg dedicat a tothom qui viu en aquelles zones del món on no hi arriba la justícia, on una mort val tan poc com una vida.

El juliol de 1998, quan tenia 21 anys, Aina Tur era a Llatinoamèrica participant en un projecte de cooperació internacional amb altres ciutadans espanyols quan van patir un assalt a mà armada. Aquella experiència va transformar la vida de l’autora, tant per la duresa de la situació que va viure, com per les seves conseqüències. Uns dies més tard, van poder constatar que la procedència europea de quatre de les víctimes havia desfermat uns mecanismes que mai no s’haurien activat per cap habitant del país on es trobaven. El que va succeir va marcar la vida de l’autora i, possiblement, les de la resta de cooperants que l’acompanyaven en aquella circumstància. Vint anys més tard, aquella experiència s’ha transformat en el monòleg teatral que ara arriba a escena i que no únicament sublima una experiència traumàtica que fa reviure la trobada entre víctimes i botxins, sinó que també posa el focus en el privilegi que suposa haver nascut en un país ric i en com l’ètica, la moral i la justícia es manifesten a la perifèria del sistema. Porta a l’escenari aquests fets traumàtics una jove dramaturga i directora, però també pedagoga i impulsora de projectes escènics i culturals que va néixer a Menorca el 1976. Ha publicat teatre, assaig i narrativa, ha estrenat sis textos teatrals: Addiccions, Evolució (Ed. Primer Acto) o Dimecres (Ed. Govern Balear), entre d’altres, que s’han vist en espais com la Sala Beckett, la Cuarta Pared o el Palau de la Música. Avui, és responsable de Programació a la Sala Beckett i forma part del Consejo Asesor del Centro Dramático Nacional.

És el moment. Tothom caga i tothom s’enamora és una peça de petit format de Clara Cortés i Gemma Sastre que combina teatre de text i moviment. Un monòleg amb sinceritat, ironia i sarcasme que es desenvolupa en un lavabo. 

Després d'un matí seguint la metodologia de Marie Kondo, Ella està asseguda a la tassa del lavabo. Com pot ser que només això pugui capgirar la seva vida?

L’espectacle es desenvolupa en el moment de “cagar”, on Ella reflexiona, recorda, es desespera i dramatitza. El ritual de l’ordre en el qual es veu absorta, va molt més enllà de llençar peces de roba, papers o objectes. Es parla de la memòria i del record, de la mentida, el desamor, les relacions amoroses, la societat postmoderna, el mite de l’amor romàntic i, evidentment, del fet de “deixar anar” en tots els seus aspectes. Una conversa íntima i sense pèls a la llengua on la protagonista es planteja preguntes i deixa existir el dubte.

La cantautora osonenca Joana Serrat retorna amb Hardcore from the heart, el cinquè àlbum de la seva discografia. Serrat se serveix del llibre de la sexòloga Annie Sprinkles, del mateix títol, per dur a terme un viatge introspectiu que, a través de les seves lletres i música, confronten a l’osonenca davant d’un reflex de si mateixa, davant d’una imatge conformada de clarobscurs.

Amb un material tan sensible entre les mans, Joana Serrat va pensar de manera intuïtiva amb la figura del seu amic, l’enginyer i productor Ted Young (Kurt Vile, Sonic Youth) com a refugi i còmplice a qui poder confiar aquestes noves composicions. A més a més de Young, la Joana torna a envoltar-se d’alguns dels músics amb qui va treballar en el seu disc anterior, Dripping Springs (Loose, 2017). Enregistrat a Redwood Studio (Denton, Texas), comparteix novament sessions amb el guitarrista Joey McClellan (Midlake, BNQT) i el baixista Aaron McClellan (Josh T. Pearson, John Grant), a qui també s’afegeix el bateria McKenzie Smith (St. Vincent, Sharon Van Etten, First Aid Kit) i el teclista Jesse Chandler (Mercury Rev, The Soft Cavalry, el projecte paral·lel a Slowdive de Rachel Gosewell). La llista de convidats es completa amb la puntual col·laboració del pedal steel Eric Swanson (Nathaniel Rateliff, Israel Nash) i del seu germà Toni Serrat a la bateria. La capa de vernís màgica de la masterització d’aquest material tan inflamable i fràgil va a càrrec de l’enginyera Heba Kadry (Slowdive, Beach House, Future Islands).

El resultat final és un disc commovedor i fins i tot dolorós, que atrapa l'oient de principi a fi i el condueix a través d’un viatge expiatori. Un treball que creix en cada nova escolta, descobrint nous i rics matisos. Hardcore from the heart també mostra la millor interpretació vocal de Serrat fins al moment, alhora que representa el cim literari de l’artista des del seu debut el 2012. Sens dubte, ens trobem davant del punt culminant de la carrera discogràfica de Joana Serrat.