Estrena a Vic de l’òpera en tres actes en versió semiescenificada.

La pintura, la literatura i la música han comptat innombrables vegades la història de Dido i Aeneas: una història d'amor i abandonament entre la reina de Cartago i l’heroi troià. El compositor anglès Henry Purcell estrenà aquesta òpera a Chelsea el 1689, donant una versió de gran impacte visual: el mite narrat per Virgili es dilueix i confon en la faula, amb bruixes i aparicions màgiques en una atmosfera onírica concorrent en la creació d'una exquisida òpera de cambra, immersa en la voràgine de la poètica barroca de les meravelles.  

A les 19 h xerrada divulgativa a l’entorn del concert a càrrec de Joan Vives, músic, redactor i locutor de Catalunya Música. Accés amb l'entrada del concert.

Consulta aquí el programa de mà del concert.

Consulta aquí el dossier de premsa de Grans Concerts.

Tres germans han quedat per sopar i parlar del seu pare. L'home ja és gran i hi ha qui opina que no pot continuar vivint sol. Sovint es perd, s'oblida de les coses i darrerament ha agafat el mal costum d'ensenyar el penis a la veïna. El que havia de ser un agradable vespre entre germans es converteix en una inacabable discussió al llarg de tres setmanes, fins que...

Després d’una guardonada carrera com a director i guionista de cinema, Cesc Gay va decidir provar sort en el teatre, i a la primera la va encertar de ple amb Els veïns de dalt. Ara torna amb una nova comèdia. 53 diumenges se centra en la relació entre tres germans. Si tots tres es troben en una reunió familiar, hi ha una alta probabilitat que la vetllada es converteixi en una bomba de rellotgeria que pot explotar per la raó més insignificant. Només cal una frase aparentment inofensiva que faci d’espurna.

Recomanada a partir de 14 anys.

Iaia és un espectacle immersiu on el públic entrarà al menjador de casa la iaia per reconstruir i reviure’n la història. Aquesta reconstrucció es farà partint de material documental real extret de diferents iaies. Quan parlem de la història de les nostres iaies, segurament poetitzem una memòria nostàlgica, de vegades dura però també romàntica. És aquesta la història que les defineix?

En ple confinament per la Covid-19, la relació amb les nostres àvies (iaies nascudes entre els anys 20 i 30) es va veure truncada i, de sobte, van aparèixer les videotrucades recurrents. Aquest nou mitjà, per a elles totalment desconegut, va obrir una finestra virtual a la intimitat, a la sinceritat. Com si ens fiquéssim en un confessionari transgeneracional, els nets i netes vam poder redescobrir la seva biografia amb detalls, matisos i incògnites de les quals no havíem sentit a parlar mai. I ho vam gravar. Elles ens preguntaven: “I què vols sapiguer?” Doncs tot, com vivies, què t’agradava, què feies, quin és el teu millor record. El temps s’escapa i volem recollir-ne la història.

Recomanat a partir de 14 anys.

Una producció de Teatres d’Osona.

Això és un concert terapèutic familiar per aquest ordre. Ha arribat l’hora de fixar-nos en què ens passa a tots i totes des del moment en què criem i l’univers ens canvia. Aquest cop, doncs, el viatge serà a través de diferents moments de la criança, de moments familiars ineludibles amb la intenció que tothom s’hi pugui sentir reflectit. Com sempre a través de la música, l’humor i la interacció amb el públic, els Xiula miraran de remoure les emocions del públic i generar un espai de reflexió per a pares i mares. Hi haurà moments per riure, per cantar i ballar però també per plorar ben agafats i deixar que la tristesa ens visiti.

Ja des d’abans de l’inici de l’espectacle, el clima creat serà el d’una sessió de teràpia amb tocs sorprenents. El públic haurà de respondre unes enquestes virtuals i entrarà en una sala on el rebrà un terapeuta i l’anirà situant en l’aquí i ara. A partir d’aquí començarà el recorregut musical pel cinquè disc de Xiula amb tots els seus alts i baixos i amb visites sorpresa d’alguns clàssics del grups fins a un final de celebració conjunta.

Recomanat a partir de 3 anys.

A l’espectacle de circ Aerolinies, La Fàbrica de Somnis ens convida a gaudir d’un vol inoblidable sense visats ni fronteres. Un viatge emocionant que d’una manera relaxada i divertida ens evadeix de la crua realitat que ens imposa el sistema.

Deixeu de banda els vostres papers i deixeu-vos portar, no cal res més que la vostra presència en aquest viatge aerocircense que no deixarà ningú indiferent.

Recomanat a partir de 5 anys.

El Festival Protesta recupera el format presencial per celebrar la seva 9a edició.

La pel·lícula inaugural Shadow Game, una estrena a Catalunya i a l’estat espanyol, anirà precedida per un monòleg d'Ana Polo i Oye Sherman que ens farà pensar (i sobretot repensar) sobre el tema central d'aquesta edició: els privilegis.

Informació de la pel·lícula:

Shadow game ♀

Estrena a l’estat espanyol 

Direcció: Eefje Blankevoort i Els van Driel

Documental

Països Baixos / 2021 / 90’

Cada dia, adolescents que han fugit dels seus països destrossats per la guerra intenten creuar les fronteres d’Europa a la recerca de protecció i d’una vida millor. Aquesta és una història en mosaic en què les experiències de molts joves refugiats a la carretera es forgen juntes en un conte universal: una Odissea moderna.

Prometeu és el primer volum del Projecte Olympus, una sèrie teatral basada en una visió crítica i desenfadada dels mites grecs destinada a un públic infantil. L'objectiu és que puguin gaudir de l’espectacle amb autonomia sense la presència dels pares i mares a la sala. Una porta d’entrada per als més joves al món de la mitologia, on trobarem històries antigues revisades i connectades amb l’actualitat. Olympus és un intent de robar el foc a Netflix per donar-lo als infants.

Un narrador, que mitjançant un relat oral, la manipulació de maquetes i miniatures, l’ús del vídeo en temps real, les projeccions, recursos virtuals i la interpel·lació directa amb els nens i nenes, construeix un recorregut narratiu-explicatiu que parla del mite de Prometeu, el relaciona amb el Dr. Frankenstein i deixa la porta oberta a investigar la figura de Julian Assange com a possible Prometeu contemporani.

El prestigiós col·lectiu Agrupación Señor Serrano s’endinsa per primera vegada en el món del teatre familiar de la mà dels mites grecs. Un nou públic i noves històries sense perdre la seva coneguda visió crítica i irònica del món. Prometheus és una sèrie que es representa en directe online (per Zoom i per a un nombre limitat d’espectadors) amb un narrador i figures de joguina. El protagonista del primer capítol de la sèrie és precisament Prometeu, el tità amic dels éssers humans castigat per Zeus per haver-los lliurat el foc i, en conseqüència, haver-los alliberat de la seva condició animal. Els mites ens permeten interrogar-nos sobre la naturalesa humana sense trobar per força respostes unívoques.

S'entregarà el dossier pedagògic als pares i mares perquè sàpiguen què han vist els infants.

Recomanada de 6 a 11 anys.

ATENCIÓ: els infants gaudiran de l’espectacle amb autonomia sense la presència de les persones acompanyants a la sala. Per aquest motiu, només cal adquirir entrada per als infants.

Dossier pedagògic. Podeu consultar el dossier fent clic aquí.

Guillem Albà i Joan Arqué ens proposen portar a escena el llibre d’èxit d’Irene Solà, Canto jo i la muntanya balla. Una dramatúrgia de Clàudia Cedó amb música de Judit Neddermann, que ens portarà a gaudir d’un text màgic on podrem veure un híbrid de teatre de gest, text i música en directe.  

Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida. A Canto jo i la muntanya balla prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius.  

Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per a una certa redempció. 

A les 19 h xerrada divulgativa a l’entorn de l'obra a càrrec de Carme Rubio, professora i crítica literària.

Pelat i Pelut és un grup de música de la Plana de Vic que aquest 2021 ha decidit publicar el disc de les seves vides Flor al Cul (2021, Segell Microscopi). Les paraules que creuen que els defineixen millor són: carxofa, Hawaii i burofax. El públic els coneix perquè sempre han fet rumba catalana, i els encanta, però amb el seu primer disc d’estudi han fet cançons que abracen la fusió de ritmes mediterranis amb lletres que us faran somriure. Amb nou músics sobre l’escenari us oferiran un directe molt treballat, potent i intens que no deixarà els malucs indiferents i farà honor a l’herència de La Troba Kung Fu, Peret i tants d’altres. Estigueu atents perquè aquest 2021 en sentireu a parlar!

L’acte serà presentat per Lluís Toran i comptarà amb l'actuació de Dàlies Duet com a teloners.

Recomanat a partir de 14 anys.

Un espectacle al voltant de J.S. Bach sobre el llenguatge del moviment i la sonoritat de la música en viu.

Highlands és la nova producció de Mal Pelo que tanca Bach Project, l’última entrega de la tetralogía sobre la música de Bach. A escena trobarem 16 intèrprets: set ballarins, un quartet de corda i un quartet de veus, el mateix equip que va presentar Inventions al passat Festival Grec de Barcelona.   

Companyia: Mal Pelo

Coproducció: Mercat de les Flors, Théâtre Garonne – Scène européenne de Toulouse,  ICEC – Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Teatre Principal de Palma, Festival de Otoño i Temporada Alta 

Direcció: María Muñoz i Pep Ramis

Quartet de corda: Joel Bardolet, violí; Jaume Guri, violí; Masha Titova, viola, i Daniel Claret, violoncel 

Quartet de veus: Quiteria Muñoz, soprano; David Sagastume, contratenor; Mario Corberán, tenor, i Giorgio Celenza, baix

Ballarins: Pep Ramis, María Muñoz, Federica Porello, Zoltan Vakulya, Miquel Fiol, Enric Fàbregas, Ona Fusté, Leo Castro

A les 19 h xerrada divulgativa a l’entorn del concert a càrrec de Daniel Tarrida, pianista i director del Festival Bachcelona. Xerrada amb aforament limitat. Accés amb l'entrada del concert.

Descarrega't el programa de mà fent clic aquí.

L’acte de cloenda del Protesta tornarà a ser una festa! Comptarà amb l’espectacle Birdwatching, que aplega la música electrònica de Letung i la proposta de cinema en viu a càrrec de FRAU, recerques visuals. També gaudirem de l’speech corner a càrrec dels membres del jurat, l’entrega de premis dels curtmetratges guanyadors i tot plegat conduït per Godai Garcia que reflexionarà sobre privilegis. Els que sabem que tenim i els que no.

PRIVILEGIS

El Protesta torna a Vic en format presencial del 15 al 23 d’octubre. La 9a edició del festival arriba amb l’energia i l’aprenentatge acumulat després d’un 2020 complex per a tothom, i evidentment, la cultura i el cinema no n’han estat aliens. Serà un any especial, amb una programació més reduïda d’activitats, per poder-nos adaptar a les mesures Covid i a la incertesa de la pandèmia, però sense renunciar a la qualitat de les propostes. 

En aquesta edició volem parlar sobre un tema que ens assenyala directament: els privilegis. Sovint, privilegis dels quals gaudim nosaltres mateixes i que, per això, conscient o inconscientment, acabem invisibilitzant. Volem ser valentes i reconèixer en les nostres vides i entorns les condicions que ens afavoreixen i, alhora, desafavoreixen a la resta. Condicions de classe, de raça, o de gènere, que perpetuen desigualtats en un sistema que és profundament injust amb molts col·lectius i persones. Així doncs, posarem aquí el focus, perquè només d’aquesta manera els podrem identificar i denunciar. Un exercici necessari si volem construir un món més just. En parlarem a les sessions d’inauguració i la cloenda a l’Atlàntida, a l’acte central al Casino de Vic i a la Fàbrica dels Somnis. 

La programació del Protesta 2021 la conformen 31 projeccions. Dels 11 llargmetratges, 1 és estrena a Catalunya i 4 a l’Estat Espanyol. De nou, hi haurà la Selecció Oficial formada per 10 curtmetratges que el públic podrà votar; i la Selecció No Competitiva amb 10 treballs. Les projeccions tindran lloc a l’espai ETC de Vic.

La nostra lluita per fer front a la desigualtat de gènere al món del cinema segueix activa, i tornem a presentar una programació paritària a la mostra de llargmetratges amb 6 directores i 5 directors. En aquesta edició, per primer cop, també hi ha paritat en la selecció de curtmetratges. 

En un any on el món s’ha capgirat, el cinema ha passat a veure’s en pantalla petita i en soledat, el Protesta torna aquest octubre per oferir de nou un espai de trobada per compartir, reflexionar i gaudir-nos plegades.

Us hi esperem! 

Abbey Road és, sense cap mena de dubte, la banda tribut de referència a The Beatles a Espanya, i una de les millors del món. Aquest any presenta un nou espectacle en què combina la tecnologia amb l’essència dels Beatles. Un concert de dues hores acompanyat d’una exhibició de llums i projeccions que el converteixen en un espectacle únic a Europa que conquistarà totes les generacions.

Sobre l’escenari aconsegueix una increïble fidelitat a les veus i sons originals, i és capaç de recrear tota la música de la discografia dels de Liverpool. Els seus concerts destaquen també pels diferents canvis de vestuari, fet a imatge dels originals d’acord amb l’època. Fins i tot els instruments utilitzats són els mateixos que utilitzaven John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr.

Els seus concerts són un fascinant viatge al passat i rememoren la música d’una banda que va revolucionar els fonaments de la música moderna. En els seus espectacles no només podem escoltar els grans èxits que van donar fama al grup britànic durant la primera meitat dels anys 60, sinó que també reviurem aquells himnes que els Beatles van enregistrar fins al 1970 i que mai van arribar a tocar en directe. 

Quan algú diu TEATRE, cadascú s’imagina una cosa diferent. A la majoria però, li vindrà al cap una d’aquestes dues opcions:

Continent o contingut.

O l’edifici o l’art de l’actor.

El nostre propòsit és unir, per una estona, aquests dos conceptes. Jugar a descobrir l’edifici des de l’ofici teatral. O a descobrir l’ofici teatral des de l’edifici, com vulgueu.

En definitiva, un viatge al cor del teatre.

Recomanat a partir de 12 anys.

El gran eriçó viu plàcidament, a l'ombra d’un gran roure, i es cuida dels seus, mentre gaudeix del seu raconet de món. Un dia, però, aquesta pau es veurà pertorbada per l'arribada d'un esquirol amable, trapella i juganer. La seva convivència no serà fàcil. Descobrirem un eriçó esquerp i protector, i un esquirol amb ganes de saber i compartir. Una de les característiques de les faules és que sempre acaben amb una conclusió moral.

Així doncs, de què ens vol parlar La faula de l'esquirol? Amb aquest espectacle, La Baldufa us proposa de pensar, reflexionar i aprofundir sobre la diferència i el mestissatge. L'eriçó i l'esquirol són molt diferents, però tenen una infinitat d’oportunitats per aprendre i compartir plegats.

A Birnam, un actor, ja gran, és al camerino preparant-se per representar el rei Duncan a Macbeth, quan li comencen a sorgir dubtes. Sobre el valor de la paraula i la naturalesa del llenguatge, sobre el teatre i la seva funció, sobre el seu moment com a actor i el seu passat, sobre la vellesa… Li revenen tots els seus fantasmes, dubta de tot, el seu món entra en crisi. Amb aquestes disquisicions va establint un soliloqui teixit amb cites, referències i comentaris a Shakespeare i a les seves obres així com a alguns dels dramaturgs i escriptors que estima (Beckett, Sara Kane, Borchert, Tarkovski…). Aquestes reflexions fan que es replantegi la conveniència de sortir o no a escena, mentre se n’acosta l’hora i la veu del regidor, com un Cronos implacable, va anunciant l’arribada del moment de la decisió.

Xerrada postfunció amb els artistes després de l'obra.

Aquesta funció s’inclou en el context de celebració dels 10 anys d’ACVIC Centre d’Arts Contemporànies. 

Han passat gairebé set anys des de la publicació del darrer disc de la Beth, Família. En aquests anys la cantant i actriu ha compaginat els concerts en directe, el teatre amb diverses obres, la consolidació d'una marca de roba per a nens, LittleLia, la publicació del llibre, NYAM i també el naixement i criança del seu segon fill.

Així doncs, la “parada” ha estat només discogràfica, però durant aquest temps ha anat preparant el seu cinquè àlbum, Orígen, amb cançons gestades a foc lent i des de fa molt temps. Sempre compaginant les tres llengües amb què s'expressa: el català, el castellà i l'anglès,  la cantant torna a trepitjar escenaris amb més força i maduresa que mai.

L’oncle Vània, que va estrenar-se el 1899 al Teatre d’Art de Moscou, és una de les obres més importants de la literatura dramàtica del segle XIX. Anton Txékhov reflecteix l’apocalipsi interior d’un grapat de destins humans: el tedi, la vida malgastada, l’amor no correspost o la feina inacabable marquen l’existència dels personatges d’una de les obres més desoladores i representatives de l’autor rus.

L’acció transcorre a l’antiga casa de camp d’una família aristocràtica en decadència. La tranquil·la existència de l’oncle Vània i de la seva neboda Sònia es veu alterada amb l’arribada del professor Serebriakov i la seva jove i atractiva esposa, Elena. Aquest fet farà que tots els personatges es replantegin el seu lloc a la vida.

A l’obra podem veure l’enfrontament simbòlic entre dos móns: d’una banda, el de la vida al camp, aïllat culturalment i geogràfica; de l’altra, el que representen els dos ciutadans que venen d’un indret europeïtzat i més intel·lectual. No obstant això, tots plegats comparteixen una cosa: la profunda infelicitat.    

A les 19’00 h xerrada divulgativa a l’entorn de l’obra.

L'Ada té ganes de jugar, per això queda amb la seva millor amiga i el seu millor amic... i juguen. Ara ja no porta aquella motxilla feixuga, que tant li pesava, que no la deixava ser qui és. Amb aquella motxilla, l'Ada sentia que no encaixava amb el que suposem que ha de ser un nen o una nena. Però ara ja ha trobat el seu lloc.

Un espectacle que ens parla de la identitat de gènere, perquè allò de "nen-nena, home-dona, blau-rosa, fort-feble..." potser ha de canviar definitivament.

La història d’una nena trans que lluita per desprendre’s d’un nom que no es correspon amb la seva identitat.

Últim espectacle de la trilogia que Teatre al detall dedica a les nenes valentes.

L’Ada, la protagonista d’aquesta història, és una nena que quan va néixer es deia Adam. Des de ben petit sentia que la motxilla invisible que duia li pesava massa. Somiava que era una nena i se sentia feliç, lleugera i lliure. Així que un dia va decidir “perdre la motxilla” i, amb la motxilla, també va perdre l’“m” del seu nom i l’“m” de masculí… i es va convertir en l’Ada.

Recomanat a partir de 5 anys.

Un programa de luxe amb solista i direcció de talla internacional.

Torna a L’Atlàntida l’Orquestra Camera Musica, una vegada més amb destacats convidats. Malgrat la seva joventut, la violinista francesa Alexandra Soumm compta ja amb una àmplia trajectòria actuant com a solista a les principals sales del món i és també una activista social a través de la seva fundació, Esperanz’Arts. El concert serà dirigit per  Pablo González l’actual director de l’Orquesta Sinfónica de la RTVE i anteriorment titular de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya  des de l’any 2010 al 2015. 

PROGRAMA

M. BRUCH (1838-1920): Concert per a violí núm.1, op. 26

J. BRAHMS (1833-1897): Simfonia núm. 2, op. 73

A les 17 h xerrada divulgativa a l’entorn del concert a càrrec de Maria José Anglés, musicòloga i divulgadora musical. Accés amb l'entrada del concert. Xerrada amb aforament limitat.

Hi ha una imatge àmpliament compartida que recorre la història de les idees: escalar una muntanya, superar totes les dificultats per arribar al cim i, un cop allà, poder veure el món "tal com és". Veure la veritat, no només ombres o reflexos. És una imatge bonica, sens dubte. Però és així, realment? Sovint, quan mirem del cim cap avall només veiem núvols i boira que ho cobreixen tot, o un paisatge que canvia en funció de l'hora del dia o del temps que fa. Com és aquest món, llavors? Com és aquesta veritat? Existeix, la veritat? L’objectiu és simplement fer el cim, o més aviat es tracta de recórrer el camí, fred i inhòspit, que hi porta?

The Mountain combina la primera expedició a l'Everest, l'èxit de la qual és encara avui incert, amb Orson Welles sembrant el pànic al seu programa de ràdio La Guerra dels Móns; jugadors de bàdminton jugant a beisbol; un web de notícies falses; un dron escrutant al públic; molta neu; pantalles mòbils; imatges fragmentades; i Vladímir Putin dissertant satisfet sobre la confiança i la veritat.

A L’Atlàntida ens presentaran el seu darrer espectacle The Mountain. Aquesta representació s’havia previst inicialment pel desembre passat però amb motiu de la pandèmia es va haver d’ajornar a la data actual.

Obra en anglès amb subtítols en català.

Recomanat a partir de 14 anys.

A les 21.30 h diàleg posterior amb l’equip artístic.

La música barroca és sens dubte una de les que connecta millor amb la societat actual i als gustos de les músiques del segle XXI. El seu ritme constant, sense els rubatos que arribarien 200 anys més tard i farien que la música entrés en el món de les emocions, la seva harmonia clara i alhora la complexitat contrapuntística enllacen perfectament amb músiques que podem escoltar en una emissora qualsevol d’avui en dia. No és casualitat que molts dels grans músics del jazz hagin fet versions en el seu estil d’obres com els concerts de Brandenburg o les fugues bachianes, i aquesta fermesa rítmica ens ha permès imaginar-nos una música perfectament coreografiable.

Amb missatges allunyats de les drogues i el sexisme i una trajectòria intensa, Lildami s’ha convertit en el portaveu de la música urbana cantada en català. És l’únic artista de l’escena que ha guanyat el Premi Cerverí a Millor lletra (2019) i dos anys consecutius el Premi Enderrock a Millor artista de hip-hop i de músiques urbanes. A més, amb un nou disc sota el braç, Viatge en espiral, publicat el gener de 2021, i amb el seu lema ‘IMPARABLA’ per bandera, Lildami també serà el promotor del Maleducats, el primer festival internacional de música urbana de Catalunya.

Sí, ningú no pot aturar el fenomen Lildami.

Els 154 sonets de William Shakespeare constitueixen un dels monuments occidentals de la poesia amorosa, al costat de Petrarca, Ausiàs March o Elizabeth Barrett. En tots ells el conjunt dels poemes reflecteix la pulsió i l'experiència vital de l'autor, que esdevé universal per la literatura. En el cas de Shakespeare, la trajectòria amorosa és complexa i variada, per això trobem sonets dedicats a un noi, a una dama, a un home i alguns altres de més convencionals, amb una gran varietat de temes i situacions: la dependència, la traïció, l'amor platònic, la por de la mort, la passió sexual, l'alegria, el dolor... Des de l'abarrocament fins a la directa simplicitat, toca tots els registres aprofundint sempre en la reflexió i l'anàlisi de les diferents manifestacions i experiències de l'amor.

Antoni Clapés i Víctor Sunyol presentaran els sonets i dialogaran sobre els seus aspectes. L'actriu Montse Vellvehí i l'escriptor Matthew Tree en llegiran una selecció (en català i en anglès) i Marc Vernis ho il·lustrarà amb el piano.

Tres anys després de tancar la gira de 45 cerebros y 1 corazón (2017), Maria Arnal i Marcel Bagés presenten en directe Clamor, un disc (el segon de la seva carrera) que, més que un disc, és un miracle. Composat, gravat i produït entre Barcelona i Atenes conjuntament amb David Soler, no només redimensiona el concepte de tradició, sinó que l’introdueix definitivament a l’endemà.

Pop mutant que resulta d’un procés creatiu capaç de combinar la memòria lírica de Rodoreda i Verdaguer amb les mitologies especulatives de Donna Haraway i Ted Chiang, el ressò de Violeta Parra i Björk, la col·laboració de Kronos Quartet i Holly Herndon.

Preestrenat amb una impressionant unanimitat crítica al concert inaugural del Mercat de Música Viva de Vic 2020, Clamor són quaranta minuts d’una intensitat brutal que culminen les expectatives generades pel seu primer treball, 45 cerebros y 1 corazón, omnipresent a les llistes de millors discos nacionals de la dècada passada. L’èxit d’aquell primer treball, ratificat per una dotzena de guardons que inclouen, entre d’altres, quatre Premios MIN, va ser el passaport per una gira de més de cent cinquanta concerts a quatre continents, una abducció a escala global que no deixa de créixer.

L'obra transcorre entre l'amor i la màgia, enllaçant en els seus quadres l'eterna lluita del bé i el mal. La protagonitzen el príncep Sigfrid, enamorat d'Odette, jove convertida en cigne per l'encanteri del malvat Von Rothbart, i Odile el cigne negre i la filla del bruixot.

Dos nens i una nena passen les hores jugant a marcians. L’univers forma part del seu joc, tal i com tots formem part de l’univers. Però un dia, les seves òrbites es bifurquen. Passen els anys. Ara són adults. Ella està a punt de fer realitat el somni de tots tres: viatjar de veritat cap a l’espai. Ella no vol marxar sense acomiadar-se. Ells volen acomiadar-se abans no marxi.

De vegades ens tenim a prop. De vegades lluny. Com es fa una abraçada des de la distància? Un espectacle que gira al voltant de les relacions interplanetàries, les òrbites humanes i la ciència, fet amb poètica, amor i humor.

La Mariona, el Yuri i el Nil juguen a marcians. L’univers forma part del seu joc, tal i com tots formem part de l’univers. Un dia, les seves òrbites es bifurquen i es perden la pista. I passen els anys. Ara són adults. La Mariona està a punt de fer realitat el somni de tots tres: viatjar de veritat cap a l’espai. Ella no vol marxar sense acomiadar-se. Ells volen acomiadar-se abans no marxi. Es retrobin o no, la memòria es desperta, els jocs tornen i els astres tornen a fer constel·lacions impossibles.

Recomanada a partir de 5 anys.

En Llorenç i l’Ernest són dos grans amics de tota la vida. Tots dos van decidir fa molt temps que volien ser actors, però han tingut carreres desiguals. Mentre que a en Llorenç fa temps que totes li ponen i ha vist com la seva fama creixia (al mateix temps que el seu ego) fins a convertir-se en tot un divo del teatre català, l’Ernest no se n’ha acabat de sortir mai.

Quan finalment, als 50 anys, l’Ernest decideix deixar-ho córrer, en Llorenç li etziba un discurs motivador digne dels millors coach d’autoajuda del món, tot i que ell secretament el compadeix i creu que l’Ernest realment faria bé d’abandonar.

El que el Llorenç no podia preveure és que, contra tot pronòstic, el seu discurs motivador sembla que realment ha calat i l’Ernest fa un gir radical a la seva vida. De sobte les coses comencen a anar-li molt bé, en tots els sentits… Molt més bé del que en Llorenç pot suportar. La compassió que sentia pel seu amic de l’ànima es transforma en una gelosia incontrolable i a partir d’aquell moment en Llorenç farà tot el que pugui per sabotejar l’èxit del seu gran amic.

Tot s’hi val en aquesta competició esgavellada que arribarà a ser literalment una qüestió de vida o mort…

El jove pianista format al Conservatori de Vic torna convertit en un dels talents més prometedors del nostre país .

Ningú millor que Eudald Buch representa la figura de Joves Intèrprets, la plataforma dedicada als talents emergents de projecció plenament professional inclosa dins el cicle Grans Concerts de L’Atlàntida. El pianista tornarà a tocar a Vic, amb un repertori que fa un repàs a tres períodes de la història de la música, el Barroc, el Classicisme i el Romanticisme, amb tres de les seves figures més destacades: JS Bach, Haydn i Liszt.  

PROGRAMA

J. S. BACH (1685-1750): Partita núm. 5 en sol major, BWV 829

J. HAYDN (1732-1809): Sonata en Mi menor, Hob. XVI/34

F. LISZT (1811-1886): Sonata en Si menor, S. 178

A les 19 h xerrada divulgativa a l’entorn del concert a càrrec de Joan Magrané, compositor i president de Joventuts Musicals de Catalunya. Accés amb l'entrada del concert. Xerrada amb aforament limitat. 

La tempesta és la darrera obra de Shakespeare i en la qual el bard mostra tota l’experiència acumulada al llarg de la seva vasta carrera, una peça misteriosa i ritual, que barreja pensar filosòfic i polític, recursos de comèdia, el romanç pastoral i la gran maquinària barroca, i on es confronten l’art creat pels homes i les forces tel·lúriques de la natura. L’illa de Pròsper és on passa la major part de la peça, on van a parar les víctimes del naufragi que el màgic personatge ha provocat. L’illa és, al capdavall, un teatre dins el teatre, el món com a representació, un escenari en el qual Pròsper funciona com a esotèric demiürg, ajudat pel volàtil follet Ariel i patint els estirabots del fangós i feréstec Caliban. I l’illa és també l’escenari on Pròsper, el príncep destronat, practica la venjança amb els qui el van bandejar a l’exili, però alhora és l’espai on totes les rivalitats troben el corresponent perdó i la possible redempció.

La proposta de Marc Rosich per aquest nou muntatge de La tempesta vol treure el màxim partit a les forces de la companyia, amb qui el director ja ha treballat en drama a Woyzeck i en comèdia a Les alegres casades de Windsor. Aquest nou pas és, per al director, com una barreja d’aquests dos projectes anteriors, ja que podríem arribar a considerar que a La tempesta s’agermanen la densitat filosòfica i dramàtica d’una amb els elements de la comèdia més popular de l’altra.

Eve Ensler va presentar la primera versió d'aquest espectacle a Nova York el 1996 després d'entrevistar més de 200 dones. Ensler va escriure els monòlegs per celebrar "la vagina", descrivint-la com a superior al penis masculí pel fet que està connectada amb el clítoris, l'únic òrgan humà que no té un altre propòsit que el de donar plaer.

Aquesta és una comèdia sobre les dones i la seva sexualitat, els tabús socials, la repressió i la incultura sexual. La clau del seu èxit és la intemporalitat. És un espectacle que tracta sobre la sexualitat de la dona, però no entra en la tortuosa relació home-dona. Cada monòleg d'alguna manera es relaciona amb la vagina, ja sigui a través del sexe, l'amor, la violació, la menstruació, la mutilació, la masturbació, el naixement, l'orgasme i la varietat de noms que es fan servir per denominar la vagina.

La producció de Los monólogos de la vagina s'ha tornat el pilar en què es dona suport al projecte V-day al febrer per Sant Valentí ("vagina”, "victòria"...) que busca establir la connexió entre l'amor i el respecte a les dones i la fi de la violència contra elles. L'obra ha estat traduïda a més de 45 idiomes i ha estat portada a l'escenari en més de 120 països. Quan s'estreni aquesta nova posada en escena de l'obra a Espanya, hauran passat ja 24 anys de la primera funció a Nova York, però la vigència, universalitat i contemporaneïtat en tots els sentits del tema la fan rabiosament actual i necessària.

Moha tracta dels prejudicis que tenim tots, sense excepció, cap a allò que ens és desconegut. De la desconfiança, sovint injustificada, que ens genera gent d’altres cultures o religions i que conviuen a casa nostra. No teníem ganes de parlar del racisme més radical. D’aquest ens hi posaríem ràpidament en contra la immensa majoria de persones amb dos dits de front. Nosaltres parlem del subtil, del que no perd les bones maneres, del “jo no soc racista però...” I ho fem com sempre des del teatre de gest i utilitzant l’humor, que fa tanta falta, per parlar de coses molt serioses.

Diàleg postfunció amb els artistes després de l'obra

El 2020 es van commemorar els vint-i-cinc anys de la mort d’Ovidi Montllor, un dels grans activistes de la cultura popular catalana. El poeta David Caño, el músic Borja Penalba, el periodista i exdiputat de la CUP David Fernàndez i la cantant Mireia Vives, es reuneixen sota el nom d’Ovidi4 per realitzar un espectacle on repassen diverses cançons d'Ovidi Montllor i se’n reinterpreten d'altres. A més a més, amb la complicitat del públic, l’actuació pren forma de tertúlia musicada on es parla de cultura i política mantenint la fina ironia que tant bé conjugava el cantautor d'Alcoi. Com a detall especial, Ovidi4 comptarà amb la col·laboració del mestre Toti Soler, un dels grans guitarristes de casa nostra, que va ser músic i company inseparable del gran Ovidi Montllor.

La formació poèticomusical Ovidi4 que reivindica la figura del cantautor alcoià Ovidi Montllor i Mengual, va publicar el passat 16 d’abril de 2019, el llibre disc L’Ovidi se’n va a la Beckett. El treball recull el directe enregistrat a la sala Beckett de Barcelona la primavera del 2019 però amb tres visions inèdites enregistrades amb el guitarrista Toti Soler. El disc mostra 79 dels 210 minuts que va durar el concert, i aquest cop la música va acompanyada de lletres. L’Ovidi se’n va a la Beckett és també un llibre de 164 pàgines amb introducció de Jana Montllor, pròleg de Marina Garcés, epíleg de Jordi Cuixart i una acuradíssima antologia de fins a 24 textos i articles especialment seleccionats.

Plasmar gràficament la música, no pas les seves formes anecdòtiques ni de manera calculada, sinó improvisant el gest més íntim, allò essencial que fa cada peça única i viva a cada interpretació. Heus aquí el repte que  el dibuixant Toni Ortiz es proposa en simbiosi amb  l’Orquestra de Cambra de Vic i el pianista Pep Cols. 

Obres de Camille Saint-Saens, Claude Debussy, Eduard Toldrà i Arvo Part.

Tres anys després de la seva estrena i amb 200 funcions realitzades A.K.A. segueix rodant i torna a Vic.

A.K.A és una obra pensada per a un públic adult protagonitzada per un personatge adolescent. Això fa que entre el públic jove hagi estat un gran èxit ja que connecta de ple amb el protagonista.

A.K.A (Also Known As) se centra en la identitat i l’encaix del jove en aquesta societat. I no només parla d'això, a més també es tracten altres temes importants com són: el racisme, el primer amor, l'adolescència, les xarxes socials, l'adopció i la pertinença

Considerem que, d'alguna manera, el tractament d’aquests temes universals fa que tothom que assisteixi a l’obra hi empatitzi i se senti interpel·lat.

Papillon, que vol dir papallona i que recorda alhora el títol d’una pel·lícula clàssica sobre l’evasió i l’alliberament, es presenta com una al·legoria ambivalent de la mateixa llibertat que, aconseguida mitjançant una relació cada vegada més virtualitzada i mediatitzada entre el subjecte i el món, s’assembla alhora a una transfiguració real i al més pur dels simulacres. El resultat d’aquesta paradoxa és un artifici metamòrfic, una peripècia de desfiguració i de transfiguració, deshumanització de l’home i mort en vida, o d’una nova síntesi d’allò humà més enllà de tota humanitat.

En l’era de la realitat capsularitzada, dels formats, de la nuclearització de l’espai vital, el bombardeig d’informació i d’estímuls és constant i cada cop més ràpid, més breu. Incapaços de processar tota aquesta informació (que substitueix qualsevol fet, qualsevol realitat, i que constitueix l’objecte d’un nou consumisme, d’un nou fetitxisme), se’ns estimula el desig en absència de tot plaer efectiu. Addictes d’aquesta insatisfacció polimòrfica, som autòmats somnàmbuls, éssers insectívors víctimes dels impulsos i buits de sensibilitat. La tecnologia s’ha convertit en una pròtesi, una extensió del nostre cos, a la vegada que una presó; una caverna platònica moderna. El simulacre és addictiu i més atractiu que la realitat. L’expansió i l’edició infinites del jo són l’emblema de la nova llibertat: una versió distòpica dels antics anhels d’immortalitat. Ens tanquem en el nostre capoll d’irradiacions de píxels, on morim en vida incapaços d’apagar els llums de la realitat projectada.

Un any més no faltarà el concert del dia de Nadal. Aquesta vegada és el torn de la Coral Canigó, amb un programa que inclourà obres del vigatà Josep Baucells, a més de les nadales tradicionals.

Un any més tornen Els Pastorets de Vic a L’Atlàntida. Un projecte de ciutat promogut pel grup Etcètera Teatre.

Una de les peces tradicionals de l’escena catalana, adreçada a tots els públics, amb música en directe i algunes sorpreses.

Tot sembla que torna a començar amb l’estrena d’un nou any. El millor exemple musical que imita l’inici d’un nou cicle és el ball de voltes més rodó de la història de la música: el vals.

Els tradicionals valsos i polques de la família Strauss i altres danses de tot el món.

PROGRAMA:

Franz Liszt: Rapsòdia hongaresa

Antonin Dvorák: Danses eslaves núm. 7 i 8

Jacques Offenbach: Les oiseaux dans la charmille de Les Contes d'Hoffmann

Johann Strauss II: 

Veus de primavera, op. 410

Sota llamps i trons, op. 324

Al bell Danubi blau, op. 314

Dues de les obres més destacades del repertori de la música de cambra  

Unes obres mestres es troben: tant el primer quartet de Brahms com el quintet per a dos violoncels de Schubert son dos monuments musicals i en mans del Cosmos Quartet, el grup revelació dels darrers anys de la música de cambra al nostre país, sonaran de manera brillant. I encara més, amb el luxe afegit d'Arnau Tomàs, membre del Quartet Casals, com a segon violoncel·lista en el quintet de Schubert.   

PROGRAMA

A les 17’00 h xerrada divulgativa a l’entorn del concert a càrrec de Núria Ayats, musicòloga i professora de violí. Accés amb l'entrada del concert. Xerrada amb aforament limitat.

Un actor s’enfronta al repte d’interpretar Ricard III, el monarca despietat de la tragèdia de William Shakespeare. Porta tota la vida fent papers secundaris i pensa que mereix aquesta oportunitat. Tanmateix, considera que la resta de l’elenc no està a la seva altura i no li agrada res del que li proposa el director. Durant la construcció del personatge, les afinitats entre l’actor i el monarca anglès comencen a aflorar. Tots dos són ambiciosos i intel·ligents. Com Ricard III, el Joan no es conforma amb poc, té ànsia de poder i no està disposat a perdre el temps amb actors tous, hipersensibles o mediocres. A mesura que s’entrellacen les seves històries de vida, la relació entre l’actor, el personatge i l’espectador esdevé cada vegada més estreta.

'Em conviden a protagonitzar Ricard III (...) M’ho mereixo. Anys i anys de remar en piscines de llet merengada amb actors mediocres, papers secundaris o protagonistes en obres de pacotilla fins que, un dia, algú posa un esglaó a l’alçada de les meves molt destacades possibilitats. I ara sí, ara compondré un veritable personatge, meravellaré els qui em vinguin a veure, guanyaré tots els premis, sortiré a les revistes, seré l’orgull de la meva família, del meu país.'

Text original estrenat en castellà el 2013 a Uruguai amb el títol Historia de un jabalí o Algo de Ricardo.

La gran promesa internacional de la lírica, una de les veus més boniques del món.  

Per a molts, és la successora de Cecilia Bartoli. Julia Lezhneva és en aquests moments un dels valors sòlids de la generació més recent de la lírica en el pla internacional. Malgrat la seva joventut, la soprano russa ja ha cantat en les principals sales del món i ha estat qualificada de "veu de bellesa angelical"  

A les 19’00 h xerrada divulgativa a l’entorn del concert a càrrec d’Aina Vega, doctora en Filosofia de la Música. Accés amb l'entrada del concert. Xerrada amb aforament limitat. 

La Cloe té vint-i-set anys, discapacitat intel·lectual i un desig dins les entranyes des de petita. La incomprensió de la seva família, la fundació on viu i la seva comunitat la durà a una lluita pels seus drets sense precedents, a una rebel·lió maldestre contra una situació injusta que li ha pres la tutela del seu propi cos. La Cloe s’enfrontarà a la llei dels homes per aconseguir el seu anhel, íntim i natural: quedar-se embarassada i tenir un fill. Però el viatge la farà dubtar d’ella mateixa. Seria ella una bona mare? Quina és la capacitat que ens converteix en bones mares i bons pares? Totes les persones que tenen fills la tenen? Totes les persones amb discapacitat estan incapacitades per afrontar la maternitat? Mare de sucre reflexiona sobre el tracte que estem donant com a societat a les persones amb diversitat funcional. L’assimilació de la jurisdicció dels seus cossos, la sobreprotecció com a excusa per a l’arrabassament de la seva llibertat de decisió.

Mare de sucre és un espectacle amb repartiment inclusiu, escrit i dirigit per Clàudia Cedó, que narra la història d’una noia amb discapacitat que vol ser mare i ha de confrontar-se amb la incomprensió de la seva comunitat. Escenaris especials, productor executiu de l’espectacle, és una fundació que fa teatre amb persones en risc d'exclusió social des del 2006. Els espectacles, creats per les actrius i els actors del projecte, busquen sensibilitzar l'espectador envers el valor de la diferència, emocionar-lo i trencar estereotips.