En ple període feixista italià, assistim a la trobada de dos éssers a qui tot sembla distanciar. El país es troba en el seu 16è any de feixisme i viu un gir amb una fugida endavant: l'aliança amb Alemanya. Antonietta, mare de família nombrosa, és obligada a quedar-se a casa per ocupar-se de les tasques domèstiques, encara que realment s’hauria estimat més anar a veure l’arribada de Hitler a la ciutat com tothom. L'atzar la posarà en contacte amb un home sol que ha vist en un pis a l’altra banda del pati. Es tracta de Gabriele, un intel·lectual homosexual a qui, per aquesta condició, han exclòs de la ràdio nacional on feia de presentador i han amenaçat de deportar-lo. 

¿Os acordáis? és el títol d’una de les últimes cançons que l’Albert Pla va compondre durant la pandèmia. Albert Pla reflexiona amb ironia sobre l’impacte que ha tingut la crisi del coronavirus a tot el món. 

Músic, cantant, actor, escriptor, pallasso, bufó...Pla és un d’aquells exemplars únics en la seva espècie amb una capacitat perpètua per commoure, remoure i sorprendre. En aquesta ocasió puja a l’escenari sol, en estat pur, amb aquesta força que té per teatralitzar les seves cançons i aconseguir un espectacle d’una poètica inusual, devastadora i electritzant. 

Cançons que expliquen històries tràgiques i delirants, quotidianes i sorprenents, delicades i brutals, crues i surrealistes en les quals el botxí també és víctima, la calma es transforma en tempesta, la comèdia conviu amb la tragèdia i la serenitat desemboca en el llibertinatge. 

Polifem Consort és una nova formació especialitzada en el barroc dirigida per Jordi Domènech, amb músics catalans de projecció internacional.

El pasmós virtuosisme de Farinelli va revolucionar l'òpera barroca i, alhora, va portar el concepte de pirotècnia vocal fins a uns límits poques vegades assolits en tota la història de la música. El concert presenta, en la veu de la jove soprano valenciana Aurora Peña, un recull d'aquestes àries, els grans cavalls de batalla d'un cantant que ha esdevingut un mite.

Consulta aquí el programa de mà.

Aquest programa, pensat per a l’any 2020 en ocasió del 250è aniversari del naixement del compositor i posposat degut a la pandèmia, pretén oferir un extracte representatiu de la integral de les sonates per a violí i piano i mostrar la perspectiva evolutiva en les seves obres per a aquesta formació.  

Beethoven escriu les deu sonates per a violí i piano en un període d’uns quinze anys, del 1797 al 1810/12, en els quals es pot veure perfectament l’evolució estilística i compositiva de l’autor.  

Amb la primera sonata del cicle, l’Op. 12 núm. 1, veurem un Beethoven d’herència plenament clàssica, d’escriptura transparent i proporcionada.  

L’Op. 30 núm. 2 reflecteix clarament el moment vital viscut pel compositor, descrit per ell mateix en una carta el novembre de 1801: el conflicte entre la consciència de vellesa degut a la sordesa i la sensació de plena joventut en allò creatiu. Ens trobem molt poc abans de la creació de la tercera simfonia, Eroica (1803), obra que representa un punt d’inflexió en la història de la música, considerada l’exemple més clar del canvi al romanticisme.  

En aquesta sonata en Do menor podem trobar encara una tècnica compositiva molt clàssica però que ja mostra unes inquietuds per plasmar els sentiments d’una manera molt present, cosa que s’evidenciarà en la tercera simfonia i en la sonata Op. 49, plenament contemporànies.

Un escenari desordenat... Els acròbates arriben tard... I el músic, on és? 

Aquest és el tret de sortida d’aquest nou espectacle, un portador que mana i ho vol controlar tot i que ningú li fa cas; un àgil verticalista desmanegat, juganer i amb molt de ritme; un acròbata novell i despistat i amb poca auto-estima i un músic amb deliris de grandesa i records d’un passat millor... Què en pot sortir, d’aquest còctel tan divers i explosiu? S’arribaran a posar d’acord per fer l’espectacle? Seran capaços d’encadenar més d’una figura sense equivocar-se? Tindrà final tanta ximpleria? 

Un gran viatge delirant que ens fa viatjar des de Kentucky fins a Montserrat i cap a Missouri altre cop, de l’oest americà fins a Andalusia i de Terrassa a Rubí via Londres!  

Un espectacle a ritme de rock, amb acrobàcies sobre la taula, verticals, minibàscula i equilibris de mans a mans en duo i trio! 

En aquesta creació, una serpillère (pal de fregar) és l’objecte que dona pas a un imaginari que ens apropa a les diverses formes de l’art, de la imaginació i del joc. Els infants són còmplices i espectadors actius en aquesta història en què els objectes ens conviden a seguir el rastre de la història de l’art, de la delicadesa del gest i del plaer de la dansa. Marc Lacourt es va inspirar en l’orinador de Marcel Duchamp o el piano de Joseph Beuys, entre d’altres, per fer palès que l’art es pot trobar a tot arreu. 

MA Compagnie neix el 2018 a Bordeus per tal de donar suport a la creació de projectes coreogràfics, especialment per a nenes i nens i famílies, així com per potenciar la dansa. El seu fundador, Marc Lacourt, s’ha format com a ballarí amb coreògrafs com Toméo Vergès, Pierre-Johan Suc i Magali Pobel. Des de 2012, col·labora i balla amb Ambra Senatore, amb qui crea John i Un terzo notamment. Paral·lelament a la seva experiència com a ballarí, intervé en nombrosos tallers amb infants i adolescents, en col·legis i en escoles d’art. 

Recomanat de 4 a 6 anys.

En Toni Roca fa més de deu anys que imparteix un curs intensiu de quatre setmanes per aprendre a fer pa. Hi ha poques places i bufetades per apuntar-s’hi. Els alumnes que s’hi inscriuen volen aprendre a fer pa, però el mètode parteix d’una simple i estranya premissa: “Per fer un bon pa, no cal tenir la millor farina o el llevat més fresc, per fer un bon pa, cal estar bé amb un mateix.” Així de simple. 

Yerma es la protagonista i la que dona títol a una de les peces més aplaudides de Federico García Lorca. Un poema tràgic en tres actes que mostra el conflicte intern d’una dona que vol ser mare però no pot. Ella viu aquesta frustració en un entorn on és indispensable la maternitat en una dona casada, les principals funcions de la qual són la casa i els fills. I dins seu, l’instint maternal lluita contra la repressió i les obligacions imposades. 

La pressió social sobre la dona és un tema recurrent de l’autor, especialment a la maternitat, les aparences o la fatalitat del destí, i està present en la trilogia rural: Bodas de sangre (1933), Yerma (1934) i La casa de Bernarda Alba (1936). Tres tragèdies que uneixen mite, poesia i realitat en tres retrats de dones a la vegada oprimides i alliberades. 

ESPECTACLE EN CASTELLÀ.

A les 19 h xerrada prèvia a càrrec de Carme Rubio.

Tarta Relena, el duo de folk tronadet i gregorià progressiu' format per Marta Torrella i Helena Ros, finalitza la gira del seu aclamat primer disc de llarga durada FiatLux+Cor_Def_Final_OK amb un concert excepcional i amb al companyia d'un cor format per setze persones.

L'espectacle, que només es podrà veure en tres ocasions aquest 2023, és una exploració del concepte de ciclicitat a partir del record, la nostàlgia i l’evocació de sentiments. Els poemes d’amor que va escriure Safo de Lesbos o les cançons tradicionals sefardites tracten la mateixa problemàtica emocional a la qual ens enfrontem com a individus del 2023. Sigui a la Grècia arcaica, a l’època medieval o en plena pandèmia mundial, el jo passa pels mateixos processos de joia i dolor, els tanca i en recomença de nous, sense poder evitar el transcurs de les coses. Cada jo poètic s’il·lumina entremig de tots els altres per dir el que ha de dir. 

A través de les històries de personatges poderosos i transcendents en el temps, com ara la Mare de Déu, Hildegarda de Bingen o la tribu de dones paixtu a l’Afganistan, s’explora l’atemporalitat i la transcendència d’aquestes veus i els seus discursos, tot revisitant-les i cantant-les des de la perspectiva actual. 

Té futur la música clàssica? 

Qui la vol sentir? 

Hem de disfressar la música per fer-la atractiva? 

Leos quartet introdueix la Laura Aubert a la seva formació per trobar noves formes d’interpretar el repertori. 

En una societat on cada vegada ens hem de reinventar, per trobar oportunitats, per ser únics, per poder treballar, fins a quin punt podem arribar a transformar la música, a edulcorar-la.  

El que comença com un concert clàssic es converteix, tot buscant noves interpretacions, nous sons, noves disciplines, en una barreja de música, teatre, poesia, audiovisual, fins a arribar al caos, a la distorsió. 

Però és això el que volem fer? El que voleu sentir? 

Un concert-espectacle, que fa amb ironia una reflexió a través de la música, el teatre i el fals documental, sobre fins on som capaços d’arribar quan la música, en el moment en què s’ha de vendre al públic, es converteix en un producte.   

Aquest projecte és una coproducció de Leos Quartet amb L’Atlàntida i l’ETC 

La Sotana, el podcast d’humor i futbol de referència a Catalunya, els Avengers dels lols, el programa preferit del teu programa preferit, us presenta la seva edició en viu i en directe. Un programa especial amb les millors seccions i, per descomptat, la tertúlia més estripada, indocumentada i 100 % lliure de periodistes de la ràdio catalana.

Nosaltres ens posem en ridícul per tu perquè tu no ho hagis de fer. 

Tornar a casa després d’anys de viure fora i trobar-te amb els fantasmes dels quals vas fugir. O podríem dir monstre, quan es tracta d’un trastorn d’alimentació.

D’això parlarem a Nua (radiografia d'un trastorn) en primera persona i sense filtres. De com aquest trastorn va impregnant cada cèl·lula del teu cos i es converteix en una veu que et posseeix. De com la societat ens imposa (sovint de manera aparentment innocent) uns cossos i uns judicis que fan que visquem en una constant restricció/abús, fins i tot quan es parla de la “bellesa real”. De com a totes ens afecta. De com la suma de vivències ens va estrenyent més i més la cotilla fins a ofegar-nos. I de com, d’això, també se’n surt. 

Diàleg postfunció amb l'equip creatiu de l'obra.

Aquesta obra forma part de l'itinerari #Saluticultura.

Ba ba bach! és un espectacle musical per a nadons en què la música és la protagonista a través del so, els instruments, les vocalitzacions i les inflexions de la veu. 

A través de la llum i el so, els dos músics creen una atmosfera màgica per als nens i nenes. Ba ba bach! és un espectacle de màxima proximitat en el qual els més petits podran gaudir de la música interpretada en rigorós directe. 

Recomanat de 0 a 2 anys. 

Guillem Roma estrena un nou disc que arriba amb força, amb energia renovada i amb cançons amables i sinceres que ens faran ballar i trobar-nos amb la bellesa de les coses que ens envolten! 

Després de viatjar lluny amb els seus últims treballs, Guillem Roma agafa un camí de retorn a casa, cap a l’essència i aquesta naturalitat que fan de la seva música una de les propostes més personals del panorama actual. Envoltat per una banda de luxe, l’artista osonenc estrena el nou espectacle que compta amb una posada en escena original per endinsar-nos en un univers carregat de màgia i emoció. Cançons que ens acosten a una platja entre amics, melodies que es perden pels boscos verds i sons que transporten a països llunyans per celebrar la diversitat. 

Una festa de presentació per parar el món frenètic i superficial que ens volta, escapar per uns moments de la realitat tangible de les coses i fer un oasi per celebrar la bellesa, la sensibilitat dels sentits, compartir la felicitat i aprendre a cuidar i estimar el que tenim. 

Concert íntim de cançons de la Guillermina Motta interpretades per un alter ego molt particular, anomenat Guillermotta, encarnat per Jordi Vidal, acompanyat de Jordi Cornudella al piano, sota la direcció de Jordi Prat i Coll. 

Sensibilitat, ironia, compromís, mamarratxisme, poesia… en definitiva, bones cançons amb bona companyia. 

Un homenatge a una dona que va fer de la frivolitat anècdota, i de la tristesa categoria. Una dona que ha sabut navegar per aquest país nostre aportant intel·ligència, gust, murrieria, ironia i sobretot coherència i estima per tot un patrimoni cultural. 

Òpera en tres actes, sobretitulada en català.  

Text de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica, basat en l’obra de teatre del dramaturg David Belasco, Madame Butterfly.  

Estrenada al Teatro alla Scala de Milà, el 17 de febrer de 1904.  

L’èxit escàs de la seva estrena no feia preveure que aquesta òpera, el drama d’una jove japonesa que s’enamora d’un tinent de l’armada d’Estats Units, es convertiria en una de les més representades a tot el món.  

L’espectacle que proposa Paz Padilla és un viatge vertiginós per les seves emocions, on predomina l’humor per sobre de tot. Un relat a cor obert del seu procés de dol; un procés que fuig de tots els  estàndards socials establerts al voltant d’allò que la gent entén per dol, i que ha estat producte d’un debat públic intens. D’altra banda, la gent té una imatge pública de Paz Padilla construïda per la televisió i per les xarxes socials que es desmunta quan descobreixes la persona que hi ha al darrere. 

El text està construït de forma molt natural, defugint el dramatisme i el sensacionalisme, amb un discurs que et fa passar del riure al plor en segons, com una amiga que t’expliqués la vida. Això fa que molta gent trobi en aquesta proposta un bàlsam per als seus sentiments. 

Paz Padilla és una dona que va lluitar per fer-se un forat en el món dels còmics en una època en què era dominat pels homes de manera gairebé exclusiva.  

ESPECTACLE EN CASTELLÀ.

La companyia Anita Maravillas, establerta al País Basc, ens presenta aquest meravellós espectacle inspirat en les lluites obreres de les dones en la indústria tèxtil de començament de segle. Tot un al·legat a favor de les lluites conjuntes per aconseguir unes vides més dignes i felices. 

Deixant enrere els perills del seu poble natal, la família Cotton es dirigeix a la ciutat en busca de noves vides i oportunitats. Entre les teulades i les llums de la ciutat, entre les teles, els fils i les màquines de la fàbrica, la mare i les seves dues filles viuran noves aventures i perills desconeguts. Però aquesta vegada no estan soles i es llançaran amb força al desig de ser felices. 

Premi Feten 2021 al millor espectacle de titelles 

Drac d’Or a la millor escenografia – Fira de Titelles de Lleida 

Recomanat a partir de 5 anys.

Música simfònica amb un violoncel solista d'excepció sota la direcció de la jove revelació polonesa Marta Gardonlinska.

Programa:

Felip Pedrell: (1841-1922)  I trionfi (Els triomfs): Trionfo della morte i Trionfo della fama, poema simfònic (1880) 

J. Haydn (1732-1809) Concert per a violoncel en Do major, Hob.VIIb:1 (1761-65) 

Brahms (1833-1897)  Simfonia núm. 2 en Re major, op.73 (1877)  

Tot i que no és pròpiament un espectacle de màgia, L’il·lusionista interpel·la l’espectador amb el truc més antic de tots: la màgia del teatre. En aquesta ocasió la il·lusió d’en Peyu ha estat endinsar-se en el món de les cartes, l’escapisme, els conills que surten del barret… esperant sorprendre el públic i esperant, sobretot, que la gent es deixi sorprendre. 

Despreocupeu- vos d’intentar trobar explicacions lògiques de tot el que passa sobre l’escenari, de  vegades hi ha coses que simplement no tenen explicació, i sovint són les més divertides. Riure pel simple fet de riure, amb el mateix objectiu irrellevant que un mag endevina la carta a un espectador. Sense fils, sense imants i sense trucs, des de la distància, en Peyu pot fer una cosa tan màgica com canviar-vos el rostre. En una societat cada vegada més pragmàtica on sembla que la paciència ja no es contempla com una opció i només es valoren immediatesa i resultats, en Peyu ens convida, a través del teatre, a anar a l’essència més primitiva de la vida: deixar-se il·lusionar.

El repertori escollit per a aquest concert està format per algunes de les obres més representatives de la història de la guitarra, juntament amb transcripcions de músiques populars i composicions contemporànies.  

El projecte mostra una branca de l’evolució de l’instrument des de l’època, d'Arcas i Torres fins a la música dels nostres dies. 

Ernest Martínez Bruch va començar la seva formació a l’Escola de Música i Conservatori de Vic. Actualment és professor a l’Acadèmia Marshall-Granados mentre segueix realitzant la seva activitat concertística arreu de Catalunya. 

The Other Side és el millor tribut a Pink Floyd del país. Un espectacle de llum i so per veure i sentir una de les bandes de rock psicodèlic i simfònic més influents de la història, amb una acurada selecció dels temes del quartet britànic.

The Other Side 'A Pink Floyd Live Experience' ens transporten a l'univers floydià amb una posada en escena que inclou la icònica pantalla circular.

Clica aquí per accedir a la nova funció del 15 d'abril.

----------

NOVETAT: A les taquilles de L'Atlàntida pots adquirir el llibre La Trena de Laetitia Colombani, per completar la teva experiència cultural.

---------

Aquesta és la història de tres dones que, nascudes en continents molt dispars, comparteixen unes idees i sentiments que les uneixen en un poderós anhel de llibertat. 

ÍNDIA. A Badlapur, la intocable Smita sobreviu recollint els excrements d’una casta superior. Resignada a la seva condició, decideix que la seva filla no segueixi els seus passos: la petita anirà a l’escola i la seva vida serà digna i profitosa, encara que per això Smita hagi de desafiar les normes establertes. 

ITÀLIA. A la Giulia li encanta treballar al taller familiar, l’últim de Palerm que confecciona perruques amb pèl autèntic. Hauria pogut anar a la universitat, però deixa l’institut amb setze anys per iniciar-se en els secrets d’aquest ofici. Quan el seu pare pateix un accident i ella descobreix que el negoci està a la vora de la fallida, afronta l’adversitat amb valentia i determinació. 

CANADÀ. La Sarah és una advocada d’èxit a Mont-real que ho ha sacrificat tot per la seva carrera: dos matrimonis fallits i tres fills als quals no ha vist créixer. Veu la seva vida capgirada quan s’assabenta que té càncer de mama. Comprèn que ha de centrar-se en el que de veritat li importa. 

La Smita, la Giulia i la Sarah no es coneixen, però tenen en comú l’empenta i la tenacitat de les dones que rebutgen el que el destí els ha reservat i es rebel·len contra les circumstàncies que les oprimeixen. 

Clara Segura, Marta Marco, Cristina Genebat i Bet Orfila (gerent de La Perla 29) coincideixen llegint aquest relat durant el confinament. Potser va ser una casualitat… però a partir d’aquell moment se’ls fa imprescindible aixecar-la i dur-la a escena. 

Un espectacle inspirat en el jazz, de la mà d’un músic excepcional: Duke Ellington. Música, ball, màscara, humor, interacció amb el públic: una festa total! 

Cascai Teatre i Girona Jazz Project presenten un espectacle on teatre i música s’uneixen per acostar el món del jazz a tots els públics. De la mà d’un dels grans compositors, directors i intèrprets de la història del jazz, Duke Ellington, presenten un concert teatralitzat, on una banda de nou músics i dos actors ens proposaran un viatge musical a través de la història del jazz, tot passant per l’univers humorístic de Marcel Tomàs que, a banda d’exercir com a mestre de cerimònies, interpretarà, juntament amb els músics, coreografies, esquetxos còmics i cançons. Tot plegat al servei d’un xou divertit i hilarant amb una banda sonora impecable i la inestimable participació del públic. 

Dalt de l’escenari faran un viatge musical per diferents estils jazzístics des dels seus inicis a principis del segle xx fins a l’actualitat. Alguns dels temes musicals que formaran part del repertori de l’espectacle són: Take the “A” Train, In a Sentimental Mood, It Don’t Mean a Thing, Rockin’ in a Rhythm, Caravan o bé Perdido, amb arranjaments d’Adrià Bauzó i Xavier Molina. 

Espectacle per a tots els públics.

L’èxit de l’espectacle-lectura sobre els sonets de Shakespeare presentat al Casino de Vic la temporada passada i l’estímul del públic present, que omplia la sala, ens donen peu a presentar un altre espectacle amb un format similar a partir d’un dels llibres de poesia amorosa més intensos i apassionats de la literatura i amb una història preciosa al darrere: per pur amor, a partir dels Sonets del portuguès, d’Elizabeth Barrett Browning.  

A la lectura-espectacle. Antoni Clapés i Víctor Sunyol presentaran l’autora, la seva història i el llibre, i dialogaran sobre tots aquests aspectes. Intercaladament, l’actriu Montse Vellvehí i l’escriptor Matthew Tree llegiran una selecció dels sonets i alguns fragments de Flush, de Virginia Woolf. Marc Vernis ho il·lustrarà amb interpretacions al piano. 

Sonets del portuguès  

Són quaranta-quatre sonets escrits per Elizabeth Barrett durant tot el temps de coneixença i enamorament del poeta Robert Browning. Barrett (1806-1861) feia anys que vivia reclosa com una invàlida a la casa de la seva família, sota un pare tirà, sense cap més companyia que la del seu gos Flush i els seus germans i amb molt poca esperança d’una vida millor. El maig de 1845, després d’haver publicat alguns poemes, va rebre la visita del poeta Robert Browning, que s’interessava per la seva obra. Aquesta visita va ser l’inici d’un enamorament progressiu. 

L’equip que va triomfar amb A.K.A. torna amb SCRATCH, un monòleg teatral de nova creació, en el qual la música té un gran pes, tant dramatúrgic com escènic. Una obra que intentarà trobar llenguatges físics, lingüístics i d’estil per novament, com a A.K.A., apropar tant el públic jove com els adults, posant el punt de mira en els pactes del desig, els límits, l’aparença i simulació del nostres estats anímics, la sexualitat permesa a la dona, entre altres temes.  

KA Teatro és una productora teatral creada per Daniel J. Meyer i Montse Rodríguez Clusella després de l’experiència exitosa (i encara vigent) d’A.K.A. (Also Known As). Té com a objectiu crear espectacles que acostin el públic jove i l’adult i generar reflexió tractant temes universals i polèmics des de la no vehemència, amb nous llenguatges, potència física, formal i visual. 

Recomanat a partir de 14 anys.

Diàleg postfunció amb l'equip creatiu.

Cossos i objectes que es desordenen, es tornen a ordenar i troben l’equilibri i l’harmonia dins de la immensitat. Un espai on conviure amb la nostra vulnerabilitat i explorar com allò més petit i aparentment insignificant pot canviar-ho tot de la manera més inesperada. Una vivència única i irrepetible que es construeix de nou cada vegada i esdevé un viatge evocador i immersiu. 

Recomanat de 0 a 2 anys.

Formada majoritàriament per destacats músics osonencs, Ausa Ensemble proposa dues de les obres més populars de Brahms, els Valsos amorosos: (els Liebeslieder Waltzes op. 52 i els seus successors, els Neue Liebeslieder Waltzes op. 65). En la primera edició de l’opus 52, trobem la citació per part de l’editorial “mit Gesang ad. lib” (amb veu ad libitum), que és confusa i que fa dubtar sobre la interpretació original pensada per Brahms. Ausa Ensemble interpreta els dos reculls amb quartet vocal solista i piano a quatre mans, ja que sembla que era l’opció original del compositor, a causa de la dificultat tècnica de les parts.  

L’estil musical al qual tenim associat Brahms xoca amb la senzillesa de l’estètica musical dels dos reculls, basant-se en peces petites, simples i de forma binària, més properes a l’estil de Schubert que no pas als famosos valsos vienesos de Johann Strauss fill. L’èxit dels seus valsos de l’opus 39 en estil schubertià per a piano a quatre mans va ser la llavor d’aquests reculls, basant-se en poemes extrets de Polydora: ein weltpolitisches Liederbuch, una col·lecció de poemes populars europeus reunits i traduïts per George Friedrich Daumer. L’essència dels poemes de l’opus 52 es pot resumir amb un dels últims versos: “Liebe, Lust und Leide” (amor, desig i pena). Després d’una nova sèrie d’arranjaments que responien a la gran acceptació que varen tenir els opus 39 i 52, apareixen els Neues Liebeslieder Waltzer, a partir de l’esmentat recull de Daumer: el caràcter de les peces és diferent, ja que apareix el desengany i la crueltat de l’amor. Brahms no finalitza aquests valsos amb Daumer, sinó que apareix Goethe advertint-nos que les muses no poden curar el desamor, però sí poden calmar la nostra ànima. 

L'Andreu, un home de setanta-sis anys, culte, sorneguer i tossut, està perdent la memòria, però es resisteix a acceptar cap mena d'ajuda i rebutja tots els cuidadors que la seva filla, l'Anna, intenta contractar. A mesura que tracta de donar sentit a les seves circumstàncies canviants, l'Andreu comença a dubtar dels seus éssers estimats, de la seva ment i, fins i tot, de la seva pròpia vivència de la realitat. 

El pare és un demolidor retrat de la demència senil. L’obra és una valent i encertada radiografia de l’Alzheimer, un mal que transforma la realitat del pacient i la de la família en una lluita constant. El text mostra una perspectiva molt personal i íntima, ja que va sorgir quan l’àvia de Zeller va començar a patir símptomes d’Alzheimer, que ensenya com la demència d’un afecta la cordura de l’altre. De forma subtil, Zeller analitza el deteriorament del pare i les contradiccions en les quals es veu sumida la filla davant uns fets devastadors. 

El pare (Le Père) va estrenar-se l’any 2012 al Théâtre Hébertot de París, amb en Robert Hirsch (André) i Isabelle Gélinas (Anne). L’obra ha estat considerada com “la nova obra més aclamada de l’última dècada”. The Guardian va donar a la producció londinenca una rara ressenya de cinc estrelles, anomenant-la “un estudi salvatgement honest de la demència”, i la va nomenar la millor obra de l’any. 

Aquesta obra forma part de l'itinerari #Saluticultura.

Un repàs al repertori de la Serra Music Band durant aquests 7 anys, amb els seus membres actuals i també amb els passats... i amb una col·laboració  artística molt especial que de moment mantindrem en secret. 

L'Anas farà de fil conductor de la sessió. Aquest jove ens explica la seva experiència des de la seva arribada al CRAE La Serra, amb la banda ja formada, repassant els temes del 2015 fins als més actuals. La Lluna a l’aigua, la Bamba, Musica ligera, Mama, Haurà valgut la pena, etc. son ja clàssics del  repertori i formaran part de l’espectacle.

El curs 2014-2015, al CRAE la Serra neix un projecte musical amb la intenció d’oferir un espai on canalitzar i expressar sentiments, on donar nocions musicals i on fomentar el sentiment de pertinença dins un grup, per a tots els joves residents que hi vulguin participar.

El Preludi i fuga en Mi bemoll major que obre el concert marca un punt d’inflexió dins del primer volum del Clave ben temprat. Amb l’excepció del Preludi núm. 4 en Do sostingut menor, que té un caràcter solemnement religiós, els preludis precedents presenten, malgrat el seu incalculable valor musical, les característiques d’un exercici tècnic. Aquí, en canvi, el lirisme i la densitat polifònica són presents des dels primers compassos, amb una conversa entre soprano i tenor, seguida d’un episodi coral que evoluciona cap a una doble fuga que uneix els dos temes de la introducció. La fuga, lleugera i viva, contrasta amb la tensió dramàtica del preludi. 

Precisament a l’apèndix de la seva edició del Clave ben temprat, Busoni va incloure un curt tractat sobre la transcripció de les obres per a orgue de Bach al piano, seguit per aquest Preludi i fuga en Mi menor que serveix d’exemple.  

Tornem a la tonalitat de Mi bemoll major amb una de les sonates menys convencionals de Mozart, pel fet començar amb un adagio líric. Segueixen dos minuets clarament inspirats pel timbre dels instruments de vent fusta. L’àgil finale ve marcat pel seu característic motiu de la nota repetida i el salt d’octava.  

Mussorgsky, en els seus Quadres d’una exposició (1974), ens porta de passeig per una mostra de diverses aquarel·les i dibuixos del seu amic Viktor Hartmann, una exposició que va tenir lloc el mateix any de la composició i un any després de la mort de l’artista, a qui l’obra està dedicada. 

Pau Vendrell va néixer a Vic el 2001 i va iniciar els estudis de piano a l’Escola de Música de Vic i Conservatori de Vic amb Joan Ribé. Actualment està cursant l’últim curs del Grau Superior de Piano a la Guildhall School of Music and Drama de Londres amb Noriko Ogawa. 

Torna una nova edició de Fem un musical i, en aquesta ocasió, presenta l’estrena d’una obra amb música i llibret d’Arnau Tordera. El projecte posa en escena prop d’una cinquantena d’intèrprets provinents dels centres educatius de Vic que actuen, canten i ballen. 

Com en les anteriors edicions, aquests intèrprets han estat seleccionats a través d’un càsting previ organitzat per L’Atlàntida. 

Sinopsi 

Després de la recordada gesta que va suposar la mort del drac malvat, Sant Jordi i la princesa Cleodolinda han esdevingut reis de Mirmanda, la ciutat llegendària. Allò que a primera instància podria semblar una circumstància ideal amaga una realitat ben complexa i plena de clarobscurs. Cleodolinda està cansada de la vida que duu a la ciutat, no estima Sant Jordi i vol fugir a la recerca de la felicitat. Al mateix temps, Sant Jordi està sumit en una profunda depressió perquè es veu a ell mateix com un heroi en hores baixes que no tornarà a assolir l'èxit al camp de batalla. La situació s'agreujarà amb l'aparició sobtada de l'esperit del comte Arnau que arribarà a la ciutat creient que allà hi ha la seva desitjada Abadessa.

Recomanat a partir de 7 anys.

Terra baixa és, per sobre de tot, una obra de teatre d’emoció trepidant que llisca des del drama rural cap a la tragèdia romàntica per esclatar en un últim crit alliberador, quan en Manelic etziba, després d’haver assassinat l’amo: «He mort el llop! He mort el llop! He mort el llop!». Tres vegades, a fi que quedi clar. El bé triomfa sobre el mal, la virtut sobre el vici, la puresa de les muntanyes (prop del cel) sobre la mesquinesa de la terra baixa (i, a baix de tot, la Barcelona industrial de finals del segle xix i les seves misèries). 

Darrere del crim passional d’en Manelic batega clarament un drama social que, llegit des del segle XXI, anticipa de moltes maneres la història del segle XX. El treballador (Manelic) que s’enfronta a l’amo (Sebastià) per alliberar el seu futur (Marta) és un transsumpte de la lluita de classes i no cal tenir gaire imaginació per veure-hi un origen no gens remot de la Guerra Civil (amb tantes anticipacions com es vulguin: Setmana Tràgica, Trienni Bolxevic, dictadura de Primo de Rivera...).  

'Segur que Guimerà pensava, a la seva manera, en la justícia social, però difícilment podia imaginar un món en el qual es produís la Revolució Russa o l’auge del feixisme i, encara menys, que la confrontació entre aquestes dues forces acabés en una Guerra Mundial devastadora.'

Pablo Ley i Carme Portaceli 

Dins del marc de la celebració del centenari del Cançoner Popular, i amb la idea de connectar el passat i el present, el director Xavier Puig juntament amb el musicòleg Jaume Ayats han configurat un programa d’obres recollides al Cançoner que han estat arranjades per a cor per compositors actuals i en actiu. 

El 1921 en Rafael Patxot i Jubert –important mecenes de la cultura catalana– encarregava a l’Orfeó Català la gran Obra del Cançoner Popular de Catalunya, amb la voluntat de recollir totes les tonades populars dels territoris de parla catalana. La voluntat de l’encàrrec no era només salvaguardar el patrimoni de la cançó de tradició oral que ja en aquell temps s’estava estroncant, sinó que volia servir de material d’inspiració per als compositors contemporanis.  

Cent anys després, el Cor de Cambra del Palau ens proposa completar la voluntat de Rafael Patxot i contribuir a la renovació i actualització del nostre repertori popular amb noves cançons en versions corals dels nostres millors compositors. D’aquesta manera, convidem també els nostres compositors a buscar l’originalitat en l’origen del nostre patrimoni sonor, per tal de fer-ne objecte de creativitat. Així, a través del món coral, i en el format d’audio digital d’accés a tothom, esperem fer reviure aquestes cançons dels nostres avantpassats per tal que formin part també de la banda sonora dels nostres temps. 

Amb la programació d’aquest concert singular volem celebrar el 13è aniversari de L’Atlàntida. 

A les 19 h xerrada prèvia de Jaume Ayats.

Vuit per quatre metres de gespa verda artificial, i al darrera, el paisatge continua en una gran pantalla.  

Dues persones estirades a l'herba, "it's a perfect day", ioga a la natura, la olor del bosc i un ocell que surt d'un holograma. Dos cossos en equilibri, flotant. Música techno, sexualitat, el "gos mirant avall" and the happy cat. Una distopia, una desconnexió, fredor i plaer. Cables, connexions sense fil, micròfons i una càmera. Es construeix un escenari minimalista amb una naturalesa de plàstic i tecnologia. al final, ens podem imaginar que som en un altre lloc? ha tingut èxit la nostra recerca per trobar hedonia? 

L’Atlàntida per fer el disseny de la il.luminació de l’espectacle. 

L’equip d'Hedonia, amb l’artista osonenca Clara Cortés, ha desenvolupat una residència artística a L’Atlàntida per fer el disseny de la il.luminació de l'espectacle. Ara ens mostra el fruit del seu treball, seleccionat per la plataforma europea CircusNext. 

Les escoles de dansa de la comarca celebren juntes el Dia Internacional de la Dansa.

A Cometa una visitant inesperada ens convida, a través de la seva curiositat i les seves descobertes, a mirar el nostre entorn amb ulls nous. Cometa és una aventura galàctica per redescobrir i meravellar-nos amb la força de la gravetat, les possibilitats del moviment i el poder de l’empatia. La geometria, el joc i la velocitat de la llum. L'univers, la imaginació i els viatges interestel·lars. I, sobretot, és una festa per celebrar que ens hem trobat!  

Recomanat de 6 a 10 anys.

L’Orquestra de Cambra de Vic porta en aquesta ocasió un atractiu programa amb dos convidats de luxe, el violinista Joel Bardolet i la ballarina Federica Porella.

Interpretaran dues peces de Vaughan Williams, Fantasia sobre un tema de Thomas Tallis i la ben coneguda The lark ascending, i polifonies de J. Dowland i H. Purcell. 

Hamlet, protagonista de la tragèdia més famosa de Shakespeare i d’una de les obres cabdals de la literatura universal, apareix davant les espectadores i espectadors del segle XXI per explicar, comentar, jugar i disseccionar de manera divertida i gamberra el primer acte de l’obra que du el seu nom. I ho fa ben bé com un comediant de stand-up comedy (que en aquest cas s’hauria de dir stand-up tragedy), és a dir, tot sol, cara a cara davant l’auditori, parlant directament al públic, amb molt de sentit de l’humor però també amb ganes d’arribar fins al fons de la... qüestió. 

Una versió del primer acte de Hamlet de Shakespeare que en Sergi ha reescrit i dirigit amb clau d’humor i que l’Enric l’interpretarà tot sol, sense escenografia.  

En Joan i la Cristina són un matrimoni de mitjana edat de l’alta burgesia barcelonina. Formen part d’una família amb una gran influència tant en la història de la ciutat com en el seu creixement. Ara, en Joan, és el president d’un imperi centrat majoritàriament en el negoci immobiliari i hoteler.

Avui, onze de setembre, en Joan, la Cristina i l’Andrea, mare d’en Joan i afectada per un inici de demència senil, esperen l’arribada d’en Max, el seu fill, per celebrar el seu vint-i-unè aniversari després de passar gairebé tot un any a Londres estudiant en una universitat d’elit. Però en Max no arriba sol. Ho fa, per sorpresa, acompanyat de la seva novia, la Kayla, una noia negra, de família treballadora, que va conèixer al bar de Londres on ella treballa. La presència de la noia posarà en evidència l’abisme social entre la parella de joves i els prejudicis dels pares d’en Max, i farà aflorar els secrets familiars: l’origen de la fortuna en el comerç d’esclaus cap a Cuba i els Estats Units durant el segle XIX, i la fosca història de desig i violència del fundador de la nissaga familiar. 

Després d’haver guanyat la primera edició del xou de TV3 Eufòria, la Mariona Escoda s’ha convertit en tot un fenomen social i televisiu. La cantant i compositora presenta el seu primer treball discogràfic. A Eufòria va ser l’única concursant que va arribar invicta a la final sense haver estat nominada a cap gala gràcies al suport de les votacions del jurat i l’audiència. Ara inicia la seva carrera musical de la mà de Música Global, amb qui ha publicat el seu primer treball. Amb la capacitat de commoure’ns i fer-nos transitar per estils ben diversos, la intèrpret explora nous gèneres en la creació de les cançons que interpreta: del pop-rock a balades, cançons més ballables, cançons d’autor i també temes més uptempo.  

La combinació entre vocació, passió, talent i dedicació dona com a resultat una artista que ha arribat per quedar-se i conquerir els escenaris amb la seva veu i la seva música. 

Òpera en tres actes, sobretitulada en català. Text de Leone Emanuele Bardare i Salvatore Cammarano basat en l’obra teatral El trobador d’Antonio García Gutiérrez. Estrenada al Teatre Apollo de Roma, el 19 de gener de 1853. 

Leonora i Manrico són una parella que encarna la llibertat i l’idealisme però estan condemnats per la gelosia i l’amenaça del poder. El comte de Luna, punitiu i sàdic, té una debilitat obsessiva per Leonora; mentre la misteriosa i enigmàtica Azucena custodia un secret que els destruirà a tots.

Des del moment de la seva estrena, Il Trovatore es va convertir en un dels èxits més celebrats de Verdi. 

Benvinguts al món sensorial de Mazùt. L’estil de Baró d’evel és lleuger i fràgil. Es basa en una manera de deixar passar el temps i de viure les situacions perquè generin el seu propi desenvolupament. Els Baró d’evel s’ocupen de la poesia de la matèria. Presenciar la darrera creació de Baró d’evel no és només ser-hi, sinó assaborir sensacions que triguen mil·lèsimes de segon a transformar-se en emocions. Mazùt és senzillesa en el resultat final, és paladejar subtilesa. 

Baró d’evel és una companyia internacional de circ, de gira al nostre país. 

Cantània és una activitat participativa en la que s’inscriuen escolars de cicle mitjà i superior de primària de Catalunya. Cada any s’estrena una obra encarregada especialment per a aquesta activitat. Els encàrrecs, fins a dia d’avui, s’han fet a compositors i escriptors catalans de reconegut prestigi. 

La Sara és una nena cega de set anys que viu amb el seu pare en un petit apartament situat a la primera planta d’un gran bloc de pisos, a les afores d’una gran ciutat. El somni de la Sara és fer la volta al món, com el seu heroi, Phileas Fogg, el protagonista de La volta al món en 80 dies, de Jules Verne, el llibre que el seu pare, el Daniel, li llegeix cada nit. 
 
Un dia, la Sara li demana al seu pare que organitzi un gran viatge. Ell li diu que no és possible, però ella li respon que hi ha moltes formes de viatjar, i que segur que acabarà trobant alguna manera. Les vacances d’estiu s’apropen, i el Daniel se sent molt trist per no poder emportar-se la seva filla de viatge. Però una nit, parlant amb l’àvia de la Sara, se’ls acudeix un pla per a que la nena pugui fer la volta al món sense sortir de l’edifici. 
 

Després de la seva exitosa estrena el juliol del 2021 a L'Atlàntida, l'òpera Ferides torna en una versió semiescenificada i un ensemble integrat a l'escenari. Una relectura de l'obra més fresca però amb la mateixa intensitat. 

L’acció se situa en un poble indeterminat de Catalunya al final de la Guerra Civil espanyola. Les tropes nacionals han ocupat ja tot el territori català, però els habitants del poble, de profundes conviccions republicanes, no han perdut encara l’esperança d’aconseguir la victòria final. Malgrat els girs colpidors de la història, el trist context de confrontació entre els bàndols contraris, la guerra cruel, els odis, les venjances i els desamors, res és suficient perquè finalment s’acabi imposant l’amor i l’esperança d’un futur millor.   

Amb el restaurant ple a vessar, Joan Pera, amo i cap de cuina de La Perdiueta Eixerida, acaba de saber que la seva família vol tancar i vendre el restaurant amb l’excusa d’una jubilació que mai ha volgut. Emprenyat i decebut, es tanca a la cuina i decideix, sense ajuda de ningú, preparar un particular i divertit menú degustació per demostrar que encara està en forma. 

Darrere els fogons, amb simpatia, entre rialles i complicitats, el nostre Màster Xof prepararà per a tots nosaltres un menú d’aquells que agraden a tothom... Però aquesta nit, i per sorpresa, hi haurà dos misteriosos comensals que el trauran de polleguera. S’haurà de retirar o  continuarà sent el cuiner de les rialles de tota la vida?