Impossible, d’Erri de Luca
- Escena crítica
Lluís Soler protagonitza un duel dialèctic apassionant, emotiu i amb un punt de suspens
L’impossible és la presentació en sis episodis d’una instrucció judicial, de l’interrogatori al qual un jutge jove sotmet el protagonista de la història, un vell revolucionari. Erri de Luca escriu un diàleg tens, però no mancat d’humor; viu i emocionant, però que deixa prou temps per a la reflexió, que dirigeix Ramon Simó.
Com a contrapunt, entre sessió i sessió, podem sentir les cartes que el vell revolucionari escriu des de la cel·la d’aïllament a la seva estimada: l’amor, una particular idea de la fidelitat, el respecte a l’altra i la companyia treuen el cap en una correspondència carregada de poesia.
A partir de 14 anys
----------
Crítiques i valoracions de l'espectacle:
El text d'Erri de Luca és una filigrana verbal plena de matisos que, a les boques de Soler i Quintana, amb les seves inflexions, la seva corporalitat, els seus gestos, adquireix una dimensió radical, fins i tot poètica. Andreu Gomila, Time Out
Erri De Luca, de prosa concisa, idees ben cisellades i un compromís insubornable. Ana Prieto Nadal, Núvol
Sinopsi:
Un home ha caigut d’una lleixa a la muntanya, potser després d’haver-se trobat amb l’investigat, un vell revolucionari amant de l’escalada i el paisatge alpí. La trobada podria haver sigut una casualitat. La caiguda, un accident. Però el jutge troba motius per considerar que la trobada no va ser casual i per acusar el protagonista d’assassinat: havien sigut amics íntims, havien entrat i militat junts en una banda armada fins que la prestesa víctima va decidir col·laborar amb la justícia i delatar els seus companys de lluita. El grup va ser empresonat i, l’amic, exonerat.
L’interrogatori es converteix a poc a poc en un combat dialèctic. La lleialtat, la pervivència d’uns certs ideals, la caiguda de la idea i la pràctica revolucionària, l’individualisme, la natura com a refugi de l’humanisme, la resistència quotidiana, l’amistat…