Basada en una experiència personal recollida en l’exitosa novel·la que porta el mateix títol, l'obra pretén mostrar com el trastorn mental pot ser una bona manera d’arribar a la salut mental i al sentit profund de la vida. Fora de grandiloqüències, el sentit acumulatiu i introspectiu del format de monòleg permet mantenir l'espectador/a en l'àmbit sensible, defugint l'argumentació teòrica i la representació empaquetada habitual en el discurs públic (compassió, idealització, por).

L'objectiu no és guanyar l'opinió políticament correcta sobre la necessitat de la inclusió de persones amb neurodivergència ni compadir l’entorn que pateix. La intenció és generar una explosió còmica, dramàtica i, en definitiva, emocional, sobre quin és el sentit de la vida i què vol dir estar boig.

SINOPSI

A la Rut li sembla que per fi té la vida controlada. Una feina fixa i amb cert prestigi com a professora a la universitat, una casa amb jardí com havia volgut de petita, un marit que l'estima i dos fills. Però quan el seu fill de 8 anys comença a patir episodis de psicosi i li detecten TEA, tot el que li semblava sòlid s'ensorra. A la vegada, la seva mare, malalta de càncer terminal, decideix casar-se amb un playboy italià i la convida al que a ella li sembla un casament esperpèntic a un glàmping de l'Ametlla de Mar. La seva psicòloga l'anima a anar-hi i li proposa que comenci una llista de coses que aprèn del seu fill. La Rut, educada per ser una “bona nena”, seguirà les seves instruccions. El que no sap la Rut és que a través d'aquest viatge s'acostarà per fi a la seva mare, es confrontarà amb les decepcions del seu matrimoni, redescobrirà un vell amant, digerirà la realitat del seu fill i, sobretot, desempolsarà memòries oblidades i curarà ferides antigues que li impedien ser qui realment és: una dona forta i imperfectament perfecta. Perquè potser la vida a vegades ens fa males passades, però les males passades poden treure el millor de tu mateixa; fins i tot poden recordar-te qui ets.