Agorafília significa passió per sortir cap enfora, sigui d’un  lloc o d’un mateix. Tot al contrari que l’agorafòbia.  

 

Pau Vallvé presenta un disc que s'ha fet cap enfora en molts sentits. Surt el 25 d'octubre i és un disc que mescla el seu vessant més íntim i acústic amb l'electrònica de sintetitzadors, però també amb el seu toc explosiu de banda de rock. Tot per fer un  disc de cançons i, sobretot, de lletres.    

 

Ja s'han anunciat les primeres dates de la gira de presentació que, com ja és tradició en ell, farà amb un nou format i amb una nova formació. I, com que aquest cop la cosa va de jugar, de tocar, de mirar-se i de fer pinya, la banda escollida per aquesta ocasió està formada per dos grans artistes que són alhora grans amics del Pau. Perquè aquest cop la cosa també va del procés, i no només del resultat, de viure-ho i no d'ensenyar-ho. Qui millor que en Turre als modulars, les caixes de ritme i la bateria, i que en Jordi Casadesús als sintetitzadors, als sàmplers i al baix.