Cavalleria rusticana i Pagliacci, dues obres cabdals del verisme italià, marquen un punt d’inflexió en la història de l’òpera en apostar per una representació directa i crua de la vida quotidiana, allunyada de la idealització romàntica.

A Cavalleria rusticana, ambientada a la Sicília rural el dia de Pasqua, es desplega un drama de gelosia, honor i venjança: Turiddu, de retorn del servei militar, reprèn la relació amb Lola, ara casada amb Alfio. Quan Santuzza, la promesa de Turiddu, descobreix la infidelitat, la revela a Alfio i desencadena un desenllaç fatal.

A Pagliacci, situada en un poble de Calàbria durant la festa de la Mare de Déu d’agost, una companyia teatral ambulant amaga tensions semblants: Canio descobreix la traïció de la seva dona Nedda i, incapaç de separar vida i escena, acaba convertint la representació teatral en una tragèdia real davant del públic.

Amb dues de les pàgines més emblemàtiques del repertori operístic, l’intermezzo de Cavalleria rusticana i l’ària “Vesti la giubba” de Pagliacci són obres d’una extraordinària intensitat expressiva que concentren en un sol acte una gran força dramàtica. Dos drames passionals exposats amb tota la seva cruesa, amb personatges propers i passions humanes portades a l’extrem.

Cavalleria rusticana, Pietro Mascagni (1863-1945)

Pagliacci, Ruggero Leoncavallo (1857-1919)