La conferència situarà l'obra de Wagner entre un art tradicional -basat en la idea de totalitat i d’un significat absolut- i un art modern -basat en la fragmentació i un sentit que mai s’assoleix-. D'aquí ve la rellevància dels temes que Wagner presenta en la seva música i que no troben ni una realització definitiva ni una redempció, entesa com l’obertura a una necessitat que mai es satisfà dins d'un cristianisme sense transcendència. Destacant aquests elements, la modernitat de Wagner apareixerà en tota la seva importància.

Giuseppe Di Giacomo
Giuseppe Di Giacomo és catedràtic emèrit d'estètica de la Universitat de Roma La Sapienza, ha estat director del Museo Laboratorio di Arte Moderna de la mateixa universitat. És fundador i membre del comitè científic de la Societat Italiana d'Estètica. Dirigeix diverses col·leccions editorials i forma part del consell científic de les revistes Paradigmi i Rivista di estetica. Ha publicat diverses monografies a l'entorn de l'art, de l'estètica i la filosofia, com ara Dalla logica all'estetica. Un saggio intorno a Wittgenstein (1989); Estetica e letteratura. Il grande romanzo tra Ottocento e Novecento (1999); Icona e arte astratta. La questione dell'immagine tra presentazione e rappresentazione (1999); Introduzione a Paul Klee (2003); Alle origini dell'opera d'arte contemporanea (2008), Beckett ultimo atto (2009); Una pintura filosòfica. Antoni Tàpies i l’informal (2019). Recentment ha publicat estudis sobre artistes contemporanis com ara Kandinskij, Kiefer o una guia sobre la música de Wagner.