A partir de textos de l’inèdit Hic de Víctor Sunyol, Desig de ser es presenta com una lectura i improvisació amb estructura de sonata clàssica en quatre temps. Text i música s’alien i es fonen passant per molts estadis i paisatges sonors i textuals diversos.

El text de partida és un diàleg, i també dialoga amb la música trenant significants i significats. L’estructura del text, polimòrfica i polirítmica, marca les variacions i ritmes de la peça.

Hi ha una part d’improvisació, que pren com a base la resposta a l’estat de l’altre actuant. La consecució d’estats i moments únics i efímers defineix l’espectacle com a un concert, més enllà d’una lectura musicada o d’una música acompanyada de text. Podria dir-se que cada sessió és l’escriptura d’una partitura musico vocal diferent composta a partir dels mateixos elements musicals i textuals de partida.

L’execució de Desig de ser segueix el camí del text: records, somnis, moments, imatges i reflexions construeixen un espai on es configura l’ésser i, sobretot, el “desig de ser” a partir del buit que la paraula imposa. Estableix un àmbit gairebé oníric on cada espectador, a partir de les seves experiències, construeix un relat particular i s’endinsa en el món compartit de sensacions, vivències i reflexions, sempre al llindar del ser. Un viatge al fons de cada un, amb el buit de la paraula com a guia.