Projecte escènic d’art participatiu que combina teatre de carrer, narració i música. Ens convida a reflexionar sobre el temps, la memòria i la identitat territorial, a través de la mediació i la participació.

Vuit persones del barri dels Caputxins de Vic van remenar armaris, calaixos i racons a la recerca d’objectes de valor. Valor sentimental i valor personal. Coses de casa que enterraran en un ritual públic que deixarà rastre: es convertiran en peces d’un museu enterrat als nostres peus, un Museu del temps, perquè altres persones puguin recórrer el mateix viatge de la memòria.

Són objectes que parlen de les nostres il·lusions i també dels nostres temors, perquè constitueixen una memòria col·lectiva. A través de les seves memòries personals i familiars, donen visibilitat en forma de relat als oficis i la indústria de Vic; a la importància de l’educació i la sanitat públiques; al ball com a forma de socialització o a la superació d’un moment vital difícil. Objectes que donen ressò a la integració de les persones migrants i de les persones amb discapacitat, i també a la petjada que deixa en els altres l’ensenyament.