150 dones amb experiència i bagatge en la gestió cultural van reunir-se divendres passat a la jornada “Parlen les dones”, a Roca Umbert Fàbrica de les Arts de Granollers. Una iniciativa per posar en comú les oportunitats i les dificultats amb què s'han trobat les dones a l'hora de dirigir projectes culturals.

Durant la sessió també van voler posar sobre la taula una nova mirada per organitzar un equipament i interconnectar les noves generacions de dones que lideren projectes potents arreu del territori per crear un espai de debat i reflexió entorn les noves formes de lideratge.

Montse Catllà, directora de L’Atlàntida de Vic, va ser una de les dones que van representar el sector cultural català i va remarcar la necessitat d’exercir un lideratge feminista per canviar les organitzacions. “Hem de fer-nos còmplices de la transformació del sistema estructural”, afegia.

En la jornada que va comptar amb la participació de les conselleres de Cultura i d’Igualtat i Feminismes, Natàlia Garriga i Tània Verge, es va valorar molt positivament el projecte que s’està desenvolupant en l’equipament municipal.

Catllà va recalcar la importància de prendre consciència i identificar actituds masclistes, al mateix temps que en la concepció del lideratge cal allunyar-se dels models tradicionals més masculinitzats. En aquest sentit, va posar en valor el lideratge creatiu i transformador que substitueix la jerarquització vertical per la receptivitat cooperativa, tot afavorint la motivació i la implicació de l’equip així com una actitud d’interrogació allunyada de l’autocomplaença i plenament activa en els processos de millora continuada. L’exercici d’un lideratge feminista es tradueix en la implementació de mesures per a la conciliació personal-familiar-laboral amb el treball per projectes no subjecte a un horari tancat, el teletreball, la concentració del treball en menys dies laborables i la reforma horària; la relació de la cultura i l’educació per multiplicar el valor social dels projectes que es lideren; la descentralització cultural de manera que els equipaments del territori puguin fer repercussió de les produccions dels grans equipaments nacionals; l’atenció del servei públic de proximitat per contribuir a la igualtat social i territorial sense que aquest primer objectiu suposi renunciar a la vocació de la projecció nacional a través de projectes singulars.