Trilogies musicals. Visions del romanticisme
Amb el musicòleg Rafael Esteve
Us proposem una trilogia: tres sessions en tres dissabtes diferents. Les xerrades seran exposades amb to distès i escoltades en profunditat; elles mateixes ens revelen què hi ha més enllà d’un títol o fragment celebèrrim, juntament amb detalls significatius de l’època i la vida dels seus autors.
- Dissabte, 10 d'octubre de 2026: P. Í. Txaikovski, Concert per a piano núm. 1
- Dissabte, 7 de novembre de 2026: E. Grieg, Peer Gynt
- Dissabte, 21 de novembre de 2026: R. Schumann, Quintet amb piano en Mi bemoll Major
En totes les sessions, la primera part és més explicativa i la segona està més centrada en l'audició de l'obra treballada.
----------
Continguts de cada sessió:
- Dissabte, 10 d'octubre de 2026: P. Í. Txaikovski, Concert per a piano núm. 1
Encara que sembli mentida, un dels concerts més estimats i populars del repertori va ser rebut de manera totalment hostil pel petit comitè d’experts que el va escoltar per primera vegada! Esbrinarem les causes de tan surrealista situació, posant en valor les qualitats d’una obra que potser va desconcertar-los en el seu moment per la seva originalitat. Val a dir, però, que amb el temps ells mateixos la van saber apreciar i defensar com ningú. Aquest "conflicte" inicial podria ser la metàfora inherent al propi el gènere musical que representa. Perquè el concert, vehicle idoni per al lluïment virtuosístic, ho és també per al contrast i l’expressió d’una dialèctica entre individu i col·lectivitat que un veritable creador com Txaikovski sap dur per camins d’enriquiment mutu.
- Dissabte, 7 de novembre de 2026: E. Grieg, Peer Gynt
Edvard Grieg és, sens dubte, el compositor noruec més internacional. Als inicis de la seva carrera professional va rebre una carta del consagrat dramaturg Henrik Ibsen sol·licitant-li la partitura per a una posada en escena del seu maratonià drama Peer Gynt. Contràriament al que podria semblar per la frescor del resultat, Grieg no va trobar el treball gens fàcil... Tanmateix, la producció va tenir un gran èxit i el mateix Ibsen va reconèixer que la música en fou un factor important. L’enorme popularitat que han assolit alguns fragments de l’obra, els quals han fet vida pròpia en forma de les dues Suites per a orquestra, així ho demostra.
- Dissabte, 21 de novembre de 2026: R. Schumann, Quintet amb piano en Mi bemoll Major
En Schumann, podem associar el fenomen de l’impuls creatiu a la imatge de successius “tsunamis” (el de la música per a piano sol, el del Lied, el de la música de cambra i simfònica…) sovint lligats a esdeveniments vitals de crucial importància. Tanmateix, aquestes onades creatives són també fruit d’un profund estudi i lúcida reflexió sobre els diferents vehicles d’expressió en els quals ha d’encarnar-se la música per fer-se audible, comprensible i emocionalment impactant. Així, el seu Quintet amb piano és el resultat final de la idea de compondre quartets de corda que des de feia temps l’havia interessat, però havia quedat en diversos esborranys. Un cop tancat el conegut com a “any de Lied” que va envoltar el seu casament amb Clara, fou l’estudi rigorós dels mestres vienesos del quartet (Haydn, Mozart i Beethoven), juntament amb la tremenda elevació emocional que va suposar la nova vida de parella amb la millor pianista del seu temps, allò que finalment va a encendre la guspira que va originar la unió dels dos elements en una obra i plantilla que ja des de la seva estrena ha esdevingut un referent romàntic per excel·lència.
Trilogies musicals 2026
Què són i per què les fem?
L'octubre del 2023 començàvem les sèries de tres xerrades-audició vinculades a alguns dels concerts més rellevants de la temporada. A partir d'una obra de la programació de L'Atlàntida, se'ns obre el ventall d'obres i autors relacionats que conforma cada temari. Aquest trajecte, el qual es va iniciar al Centre Cívic Joan Triadú amb un públic reduït, ha anat agafant una dimensió que enguany ens permet donar-li continuïtat des de les mateixes instal·lacions de L'Atlàntida.
Quan se'ns brinda l’oportunitat de conèixer des de dins obres d'una certa complexitat, lluny de semblar-nos inaccessibles, les podem sentir com a plenament vitals i properes. Aquesta és la vocació amb què varen ser escrites i una de les raons de la seva permanència. Entrar en el detall dels seus símbols, estructura i context històric ens obre la porta a un univers que sovint ni tan sols sospitàvem que existia, fins i tot dins les obres més conegudes del repertori.
A qui van dirigides?
A qualsevol persona amb interès per la música clàssica i els aspectes humanístics que l’envolten. Per això contextualitzem les obres accentuant-ne els vincles amb les altres arts i el pensament de cada època.
No cal tenir coneixements previs ni haver assistit a cursos anteriors, així com tampoc és imprescindible matricular-se a totes les sessions. Tenim alumnes incorporats recentment i d’altres que venen des de la primera convocatòria; persones sense cap mena de formació musical i d’altres amb la titulació superior. L’agenda es pot organitzar a la mida de cadascú, i tothom pot gaudir-ne gràcies al to distès i alhora detallista amb què s’exposen obres d’altíssima volada artística.
----------
Rafael Esteve, el conferenciant
Rafael Esteve Alemany ens proposa una aproximació vivencial a aquestes "grans obres" del patrimoni musical. Escoltades en profunditat, elles mateixes ens revelen què hi ha més enllà d’un títol o fragment (celebèrrims o desconeguts), juntament amb detalls significatius de l’època i la vida dels seus autors.
La seva formació i carrera artística l'han dut de l'orquestra simfònica a la docència, passant per la musicologia i la traducció especialitzada. El 1998 va crear l'Aula Oberta d'Audició Musical a l’Escola Municipal de Música de Girona, iniciativa que s'ha consolidat com a oferta cultural d'aquella ciutat i origen de molts altres projectes com les nostres actuals Trilogies. Donar a conèixer la música des d'una perspectiva humanística, és per a ell una prioritat vital i el motor de la seva trajectòria.
Titulacions: Grau superior de fagot (Conservatori Municipal de Barcelona), Postgrau en Interpretació orquestral (Guildhall School of Music and Drama de Londres), Llicenciatura en Psicologia (especialitat escolar, UB), Màster en Musicologia i Educació musical (UAB).