Formada majoritàriament per destacats músics osonencs, Ausa Ensemble proposa dues de les obres més populars de Brahms, els Valsos amorosos: (els Liebeslieder Waltzes op. 52 i els seus successors, els Neue Liebeslieder Waltzes op. 65). En la primera edició de l’opus 52, trobem la citació per part de l’editorial “mit Gesang ad. lib” (amb veu ad libitum), que és confusa i que fa dubtar sobre la interpretació original pensada per Brahms. Ausa Ensemble interpreta els dos reculls amb quartet vocal solista i piano a quatre mans, ja que sembla que era l’opció original del compositor, a causa de la dificultat tècnica de les parts.  

L’estil musical al qual tenim associat Brahms xoca amb la senzillesa de l’estètica musical dels dos reculls, basant-se en peces petites, simples i de forma binària, més properes a l’estil de Schubert que no pas als famosos valsos vienesos de Johann Strauss fill. L’èxit dels seus valsos de l’opus 39 en estil schubertià per a piano a quatre mans va ser la llavor d’aquests reculls, basant-se en poemes extrets de Polydora: ein weltpolitisches Liederbuch, una col·lecció de poemes populars europeus reunits i traduïts per George Friedrich Daumer. L’essència dels poemes de l’opus 52 es pot resumir amb un dels últims versos: “Liebe, Lust und Leide” (amor, desig i pena). Després d’una nova sèrie d’arranjaments que responien a la gran acceptació que varen tenir els opus 39 i 52, apareixen els Neues Liebeslieder Waltzer, a partir de l’esmentat recull de Daumer: el caràcter de les peces és diferent, ja que apareix el desengany i la crueltat de l’amor. Brahms no finalitza aquests valsos amb Daumer, sinó que apareix Goethe advertint-nos que les muses no poden curar el desamor, però sí poden calmar la nostra ànima.