Conferència de Carlos Calderon i lliurament dels Premis La Flama.

Si bé no és cap secret que Felix Mendelssohn fou un nen prodigi comparable amb Mozart, que des de molt petit va compondre simfonies, concerts, quartets, lieder, obres sacres i òperes, que va tenir un gran reconeixement en vida, que fou un activista musical incansable i importantíssim, en resum, que fou un músic i compositor gegantí.. també és cert que Mendelssohn mai es va trobar entre els “top 10” compositors de les estadístiques. Tampoc sembla que hagi arribat a les cotes del panteó dels gegants de la música i, llevat de pel Concert per a violí, tampoc rep una gran atenció per part dels programadors musicals.

Per què passa, això? Hi ha motius històrics o estètics per a aquest desdeny aparent i injustificat? O és tot plegat un miratge? Fem hipòtesis.

Carlos Calderón Urreiztieta (Caracas, 1959) és doctor en Humanitats, arquitecte i músic. És conferenciant actiu al Gran Teatre del Liceu, el Cercle del Liceu i els Amics del Liceu, així com al Palau de la Música i en diverses institucions culturals catalanes. D’ençà de la seva arribada a Barcelona el 2003, s’ha incorporat a la vida cultural i musical de la ciutat, on s’ha distingit per les seves investigacions rigoroses, per la seva manera de fer amena i per la preparació que fa de les seves presentacions audiovisuals suggeridores.