A.K.A
- L'Atlàntida Educa
Torna l’obra que es va estrenar a L’Atlàntida i que ha batut rècords en representacions i premis
Tres anys després de la seva estrena i amb 200 funcions realitzades A.K.A. segueix rodant i torna a Vic.
A.K.A és una obra pensada per a un públic adult protagonitzada per un personatge adolescent. Això fa que entre el públic jove hagi estat un gran èxit ja que connecta de ple amb el protagonista.
A.K.A (Also Known As) se centra en la identitat i l’encaix del jove en aquesta societat. I no només parla d'això, a més també es tracten altres temes importants com són: el racisme, el primer amor, l'adolescència, les xarxes socials, l'adopció i la pertinença
Considerem que, d'alguna manera, el tractament d’aquests temes universals fa que tothom que assisteixi a l’obra hi empatitzi i se senti interpel·lat.
Diàleg postfunció amb l'equip creatiu.
Premis i reconeixements:
-2 Premis MAX (text teatral revelació, actor protagonista). Va ser candidata a obra petit format i direcció.
- 4 Premis Butaca (text teatral, obra petit format, direcció, actor protagonista)
- 3 Premis Teatre Barcelona (text teatral, obra petit format, direcció)
- Premi de la crítica (millor actor)
- Premi del públic MIT RIBADAVIA, Galícia
- Premi del públic Teatre del Mar, Mallorca
- Premi Teatro Express Fundación SGAE
Per aprofundir...
'Carlos
15 anys. Bueno... 16. Acaba amb...20-22.
Parla català i castellà. O tot a la vegada,
barrejat, com pot, com vol.
Adoptat quan tenia 3-4 anys.
Família de classe mitjana.
Fa servir el Tinder. I...
Coneix a la Clàudia. S’enamora de la Clàudia.
Classe mitjana-alta. Catalana.
Burgesia catalana.
Tot va bé.
Primera nit que tindran sexe,... que faran l’amor.
Hi ha molt d’amor.
Apareix la cosina. Coitus interruptus.
La Clàudia ja no li respon les trucades.
Apareix la policia a casa. Judici. Per què?
És moro.
O almenys, ho sembla.
Bueno... en 'realitat', perquè la Clàudia era menor.
Però en realitat perquè és moro, no és d’aquí.
Tot se’n va a la merda.'
A.K.A. (Also Known As) ens parla d’un període de l’adolescència d’en Carlos del que nosaltres formem part. D’un moment en què, per circumstàncies alienes a ell, trontollen els seus fonaments, les seves arrels, la seva identitat. I és que en Carlos és adoptat... i els ulls dels altres li fan plantejar quina és la seva 'veritable' identitat.
Perquè en el fons, som qui sentim que som, o qui la gent creu que som?
Paraules de l'autor:
Vaig arribar d’Argentina fa 17 anys. Soc argentí-alemany-jueu amb ascendència alemanya, polonesa, russa però de Bielorússia —que potser a aquella època era Ucraïna—, argentina i moldava.
La meva germana viu a Israel des de fa 12 anys i els meus pares en fa 7. O sigui que podríem dir que soc el més arrelat de la meva família, avui en dia.
Si miréssim el meu arbre genealògic, no hi ha dues generacions que s’hagin quedat a la mateixa terra tota la seva existència.
Visc a Catalunya, que podríem discutir durant hores i hores si és part d’Espanya, i més precisament a Barcelona, que podríem discutir durant hores i hores si avui en dia és la millor representació de “la cultura catalana”.
Visc aquí. Sí aquí, des de fa 17 anys. Em sento d’aquí. La meva vida adulta l’he feta tota aquí. Tinc el nivell C de català, tinc una postura/opinió política catalana, i no puc imaginar un pa sense tomàquet.
Soc d’aquí.
Però continuo sent “de fora”.
Aquesta obra va d’això. De la identitat. De la diferència entre el que sents que ets i el que determina la societat, que ets. Del dins i del fora.'
Daniel J. Meyer
----------
#EscenaCrítica
L'itinerari de L’Atlàntida que té l'ànim de multiplicar les veus de reivindicació social. Nous formats i noves autories per a un espai escènic de cultura conscient, activa i compromesa amb els objectius de desenvolupament sostenible. Veus alternatives, veus perifèriques, veus freàtiques que pujaran a l’escenari per remoure, sacsejar i commoure conscièncieso, com a mínim, per obrir uns quants interrogants.
#EscenaCrítica per a la construcció d’un món millor.