Bronislawa Wajs, coneguda com a Papusza (nina en romaní), va ser la primera poetessa d'ètnia gitana que va veure la seva obra publicada a Polònia, desafiant la imatge femenina tradicional de la seva comunitat. Nascuda en una família nòmada, Papusza va expressar els sofriments i anhels del seu poble en versos d'un poderós lirisme.

La parella de cineastes Joanna Kos i Krzysztof Krauze retraten la vida de Papusza des del seu naixement fins a la seva mort, la seva vida a l'assentament gitano i l’holocaust gitano a la Segona Guerra Mundial. I ho fan amb composicions basades en el romanticisme pictòric alemany, amb un impactant treball de llum i textures, aconseguint fer-nos sentir les vivències de l’artista, repudiada per la comunitat romaní i acusada de vendre els secrets d'aquest poble.

Joanna Kos i Krzysztof Krauze

Aquest matrimoni polonès de directors i guionistes, s'ha especialitzat en portar al cinema, amb un treball d'exquisidesa formal i rigor històric, la vida de diferents figures reivindicables de la cultura del seu país. El 2004 van dirigir My Nikifor, sobre un pintor folklòric polonès i, el 2006, el drama familiar Plac Zbawiciela. Papusza és el seu film més celebrat, mereixedor del Premi a la Millor Direcció a la Seminci de Valladolid. El seu últim treball és Birds Are Singing in Kigali (2017) que Joanna Kos va completar en solitari després de la mort del seu marit el 2014.