L'Andreu, un home de setanta-sis anys, culte, sorneguer i tossut, està perdent la memòria, però es resisteix a acceptar cap mena d'ajuda i rebutja tots els cuidadors que la seva filla, l'Anna, intenta contractar. A mesura que tracta de donar sentit a les seves circumstàncies canviants, l'Andreu comença a dubtar dels seus éssers estimats, de la seva ment i, fins i tot, de la seva pròpia vivència de la realitat. 

El pare és un demolidor retrat de la demència senil. L’obra és una valent i encertada radiografia de l’Alzheimer, un mal que transforma la realitat del pacient i la de la família en una lluita constant. El text mostra una perspectiva molt personal i íntima, ja que va sorgir quan l’àvia de Zeller va començar a patir símptomes d’Alzheimer, que ensenya com la demència d’un afecta la cordura de l’altre. De forma subtil, Zeller analitza el deteriorament del pare i les contradiccions en les quals es veu sumida la filla davant uns fets devastadors. 

El pare (Le Père) va estrenar-se l’any 2012 al Théâtre Hébertot de París, amb en Robert Hirsch (André) i Isabelle Gélinas (Anne). L’obra ha estat considerada com “la nova obra més aclamada de l’última dècada”. The Guardian va donar a la producció londinenca una rara ressenya de cinc estrelles, anomenant-la “un estudi salvatgement honest de la demència”, i la va nomenar la millor obra de l’any. 

Aquesta obra forma part de l'itinerari #Saluticultura.