Les sàtires de Xostakóvitx

14 de maig de 2022
  • Música de prop
Satires

Algunes de les obres de cambra més destacades del compositor rus

Durant el 1967 Dmitri Xostakóvitx compongué les Set romances per a soprano, violí, violoncel i piano Op. 127 sobre poemes d’Aleksander Blok, un dels cicles de cançons més originals i atractius dels que s’han escrit durant el segle xx. Aquesta obra és l’eix central del concert que us presentem i que es complementa amb música vocal i de cambra del mateix Xostakóvitx.

PROGRAMA

Sàtires (Imatges del passat) per a soprano i piano op. 109 (Sasha Chorny)

Kritiku (Al crític)

Probushdenie (Despertar de la primavera)

Potomki (Els descendents)

Nedorasumeniie (Malentès)

Kreiserova sonata (Sonata a Kreuzer)

Trio núm. 1 per a violí, violoncel i piano op. 8

Set romances per a soprano, violí, violoncel i piano op. 127 (Aleksander Blok)

Pesem Ofelije (Cançó d’Ofèlia)
Gamajun, preroški ptič (Gamajun, l’ocell profeta)
Smo bili skupaj (Estàvem junts)
Mesto spi (La ciutat està dormint)
Burja (Tempesta)
Tajna znamenja (Els signes secrets)
Muzika (Música)

El famós viol·loncelista Mstislav Rostropóvitx havia encarregat al compositor una peça breu per a violoncel i veu, a fi de poder-la interpretar amb la seva dona, la soprano Galina Vixnévskaia. Xostakóvitx escriví la primera cançó d’aquesta suite, la Cançó d’Ofèlia d’A. Blok. En un impuls creatiu compongué les altres sis cançons, ampliant la formació instrumental, per tal d’incloure David Óistrakh amb el violí, i a ell mateix al piano.

Tots els poemes d’A. Blok pertanyen a una etapa de joventut de la seva obra i no foren concebuts com a una unitat. Xostakóvitx els escollí per la seva musicalitat així com l’expressió lírica, i els reuní en un significat de conjunt ideat per ell mateix, amb tres nuclis temàtics dominants: el pessimisme respecte al futur històric i personal, manifestat en un profund sentit de desemparament i l’obsessió per la proximitat de la mort; el record i la nostàlgia de l’amor perdut; i la concepció simbolista d’un món ideal més elevat i del valor transcendent de l’art.

Xostakóvitx acabà les Sàtires el juny de 1960 després d’haver escollit cinc poemes d’Aleksander Glikberg, autor del qual no s’havia publicat res des de la seva mort per circumstàncies de la censura soviètica.

El 22 de febrer de 1961 s’estrenaren les Sàtires op. 109, al petit Saló del Conservatori de Moscou per a soprano i piano. L’obra presenta un dels trets més peculiars del compositor, l’ús d’una melancòlica ironia musical de circumstàncies.

Sessions

  • 14 maig 2022Ds20:00
    Sala 2 Joaquim Maideu
    Comprar

Detalls

Gèneres
Música
Cicles
Música de prop, Temporada estable
Preu
10 € - 12 €
Durada
60 min
Organitzadors
Fundació L'Atlàntida

Fitxa artística

DATES INICI VENDA:

Padrins: 15 de desembre

Amics: 18 de desembre

Públic general: 21 de desembre

----------

Intèrprets:

Susanna Puig, soprano

Gabriel Coll, violí

Romain Boyer, violoncel

Guillem Martí, piano