Los monólogos de la vagina
Una divertida comèdia sobre les dones i la sexualitat, els tabús socials, la repressió,...
Eve Ensler va presentar la primera versió d'aquest espectacle a Nova York el 1996 després d'entrevistar més de 200 dones. Ensler va escriure els monòlegs per celebrar "la vagina", descrivint-la com a superior al penis masculí pel fet que està connectada amb el clítoris, l'únic òrgan humà que no té un altre propòsit que el de donar plaer.
Aquesta és una comèdia sobre les dones i la seva sexualitat, els tabús socials, la repressió i la incultura sexual. La clau del seu èxit és la intemporalitat. És un espectacle que tracta sobre la sexualitat de la dona, però no entra en la tortuosa relació home-dona. Cada monòleg d'alguna manera es relaciona amb la vagina, ja sigui a través del sexe, l'amor, la violació, la menstruació, la mutilació, la masturbació, el naixement, l'orgasme i la varietat de noms que es fan servir per denominar la vagina.
La producció de Los monólogos de la vagina s'ha tornat el pilar en què es dona suport al projecte V-day al febrer per Sant Valentí ("vagina”, "victòria"...) que busca establir la connexió entre l'amor i el respecte a les dones i la fi de la violència contra elles. L'obra ha estat traduïda a més de 45 idiomes i ha estat portada a l'escenari en més de 120 països. Quan s'estreni aquesta nova posada en escena de l'obra a Espanya, hauran passat ja 24 anys de la primera funció a Nova York, però la vigència, universalitat i contemporaneïtat en tots els sentits del tema la fan rabiosament actual i necessària.
Per aprofundir...
Activista feminista, Eve Ensler es va adonar que no hi havia context perquè les dones parlessin de les seves vagines i va iniciar un moviment, el més important fins ara sobre el tema de les vagines, quan una tarda casualment va començar a preguntar a les seves amigues: què en penses de la teva vagina? I en el transcurs de tres anys ja havia entrevistat més de 200 dones. I el que cada dona li deia era més sorprenent, més escandalós, pertorbador, més emocionant que la següent. I així es va iniciar la cadena de relats que va donar origen a l'obra. Els monòlegs de la vagina es va estrenar el 3 d'octubre de 1996 al Centre d'Art HERE de Nova York, tots interpretats per la mateixa Eve Ensler que donava vida a una dotzena de personatges relatant les seves històries. Al llarg del temps i en totes les cultures del món, el poder de les dones ha estat vinculat a la seva sexualitat i la seva capacitat per parir fills. És per això que Ensler considera que la vagina pot ser un gran instrument de poder. En aquest sentit, ja el 1998, el propòsit de l'obra va canviar per esdevenir un moviment en contra de la violència de gènere. Als Estats Units la popularitat de l'obra va arribar a uns nivells tan alts que l'any 2001 va omplir les 18.000 localitats del Madison Square Garden amb la participació de diverses artistes famoses entre les quals es trobaven la periodista Oprah Winfrey, la rockera Melissa Etheridge, la rapera Queen Latifah, i les actrius Whoopi Goldberg, Winona Ryder, Jane Fonda, Glenn Close, Marisa Tomei i Brooke Shields. A Espanya va ser l'actriu Maite Merino que, després de poder veure l'obra a Londres, la va poder estrenar l'any 2001 al Teatre Alfil i va aconseguir un èxit fulgurant que va fer que l'espectacle es convertís en tot un fenomen que acabaria fent quatre temporades a Madrid i dues temporades al Teatre Capitol de Barcelona, a més d'extenses gires per tot el territori. L'última producció es va presentar al Petit Teatre Gran Via l'any 2011. Los monólogos de la vagina és una obra formada per diversos números de monòlegs interpretats per dones. Al principi, Eve Ensler va interpretar cada monòleg ella mateixa, però en les produccions posteriors l'obra s'ha presentat amb la participació de dues i fins a tres actrius. Alguns d'aquests monòlegs són altament divertits i altres són tremendament emotius i dramàtics, però tots desborden ironia i poesia. Perquè les dones vivim la sexualitat en una constant dualitat: perill i plaer. Aquest és un espectacle que no ataca "allò masculí", no tracta de les relacions entre home i dona en clau d'humor, no es parla de l'home, sinó de l'univers femení i la relació de la dona amb el seu sexe. “Em preocupen les vagines. Em preocupa què pensem de les vagines i què no en pensem... De manera que vaig decidir parlar a les dones sobre les seves vagines, entrevistar la vagina, i així van començar aquests monòlegs. Vaig parlar amb més de dues-centes dones. Vaig parlar amb dones ancianes, amb dones joves, casades, solteres, professores, actrius, afroamericanes, hispanes, asiàtiques, jueves... Al principi es mostraven reticents, tímides... però una vegada començaven, no hi havia manera que paressin!” Eve Ensler trenca tabús parlant, parlant i parlant, fent fora la por i la vergonya sobre el que celebra en el seu espectacle que és una gran festa. Divertit, escandalós, ens afecta emocionalment i ocasionalment ens fa enfadar i ens pertorba... Los monólogos de la vagina confronten paraules per desmitificar conceptes i desarmar.
----------
#EscenaCrítica
L'itinerari de L’Atlàntida que té l'ànim de multiplicar les veus de reivindicació social. Nous formats i noves autories per a un espai escènic de cultura conscient, activa i compromesa amb els objectius de desenvolupament sostenible. Veus alternatives, veus perifèriques, veus freàtiques que pujaran a l’escenari per remoure, sacsejar i commoure conscièncieso, com a mínim, per obrir uns quants interrogants.
#EscenaCrítica per a la construcció d’un món millor.