Runa, Lali Ayguadé
La reconeguda coreògrafa ens convida a sentir el pes dels cossos i a recordar el que som en essència: éssers vius
Contes d’un altre món, d’una altra època. En aquest paisatge caòtic, dos éssers humans investiguen entre restes d’enderrocs, mirant de reimaginar, de sentir de nou allò que una vegada van ser, intuint el passat.
Persones innocents que, ara, converteixen aquestes ruïnes en aliats, en jocs per entendre la realitat.
Runa fa palesa la bellesa d’aquest passat fràgil del qual no queda gaire res, per agafar-se amb força a la vida. Mitjançant el moviment abstracte i del cos en dimensions i relacions al pes, aquests personatges ens retornen a l’essència del que som: éssers afectats pel temps.
Com seguim avançant quan la Runa és a la ment?
----------
Notes per comprendre el treball de Lali Ayguadé com a coreògrafa i ballarina:
“El meu treball es basa en l’exploració de l’abstracció de la dansa o del moviment, donant-li una situació concreta que el converteix en alguna cosa més conceptual. Això em permet emfatitzar els sentiments i les emocions dels intèrprets a l’escenari. El moviment pot semblar molt abstracte, però com a humans, fem servir alguna cosa molt tangible que és el nostre cos. El vincle entre el fet real i la imaginació és fonamental en la meva investigació. Com a intèrprets, tenim l’oportunitat de jugar amb aquesta fina línia on res acaba de ser totalment una o l’altra, llavors creo aquest concepte en els cossos, i també en l’espai. Els nostres cossos acaben sent petits a l’espai, però la nostra imaginació ens dona l’oportunitat d’anar més enllà de les nostres fronteres físiques i acabar amb els límits. La nostra ment té un poder subestimat que és una eina meravellosa que fa que tot allò que connectis amb el teu cos es converteixi en un altre camí per a recercar i assolir la virtuositat. Però es requereix temps per aconseguir-ho; de fet, el concepte del temps també és una cosa amb la qual m’agrada molt jugar. Sento molta adrenalina quan veig velocitat perquè com a intèrpret, puc sentir l’esforç i la complexitat del camí que porta a allò. Però s’ha de gestionar bé per no desaparèixer en allò: per emfatitzar-ho, necessites tenir silencis i moments de lentitud amb el cos, i això és encara més poderós i també difícil d’acceptar i d’aconseguir. Com a creador i artista, quan trobes un concepte amb el qual jugar, sempre és important jugar amb el seu oposat. Et dona un ventall més ampli d’oportunitats i deixa que el teu cos i la teva ment mostrin la bellesa del moviment a través d’un simple gest.”
----------
Crítiques i valoracions de l'espectacle:
'Aquesta peça, de sala, està cridada a ser el bateig d'una gran part del públic a la dansa contemporània. És tendre, còmplice, abstracta i molt agradable de veure amb uns moviments amplis, de compenetració dels dos intèrprets que rodolen per terra amb un vestuari ample, volàtil, com la mateixa coreografia.'
Jordi Bordes - Recomana.cat