Tae-suk (Jae Hee) és un jove que ocupa temporalment habitatges mentre els seus propietaris no hi són. No és un lladre, sinó tot el contrari: en agraïment per l’allotjament, els ajuda en algunes feines de la casa. Un dia entra en una casa, aparentment desocupada, i s’hi troba a la Sun-hwa (Seung-Yun Lee).

Kim Ki-duk crea una pel·lícula plena de silencis amb una posada en escena

minimalista i on la càmera aconsegueix que la situació més impossible sembli natural i la

més normal sigui extraordinària a través de trucs de composició, perspectiva i muntatge. El director ens fa reflexionar sobre les nostres relacions amb els altres i amb els espais que habitem, així com del valor que tenen les propietats en la societat actual. Un film únic i desconcertant que, per a molts, va suposar una porta d’entrada al cinema asiàtic de la mà d’un dels directors més importants i a qui retem homenatge després de la seva mort.

Kim Ki –duk

Nascut el 1960, és el director coreà més conegut arreu del món. El 1996 estrena debuta com a director amb Cocodrile. El seguirien Animales salvajes (1997) i La puerta azul (1998). A partir de La isla (2000) es converteix en un habitual dels certàmens cinematogràfics. A la seva filmografia hi trobem pel·lícules com El arco (2005), Time (2006), Pieta (2012) o Moebius (2013). El seu últim film va ser Din (2019). Va morir l’11 de desembre a Riga (Letònia).