Terra baixa és, per sobre de tot, una obra de teatre d’emoció trepidant que llisca des del drama rural cap a la tragèdia romàntica per esclatar en un últim crit alliberador, quan en Manelic etziba, després d’haver assassinat l’amo: «He mort el llop! He mort el llop! He mort el llop!». Tres vegades, a fi que quedi clar. El bé triomfa sobre el mal, la virtut sobre el vici, la puresa de les muntanyes (prop del cel) sobre la mesquinesa de la terra baixa (i, a baix de tot, la Barcelona industrial de finals del segle xix i les seves misèries). 

Darrere del crim passional d’en Manelic batega clarament un drama social que, llegit des del segle XXI, anticipa de moltes maneres la història del segle XX. El treballador (Manelic) que s’enfronta a l’amo (Sebastià) per alliberar el seu futur (Marta) és un transsumpte de la lluita de classes i no cal tenir gaire imaginació per veure-hi un origen no gens remot de la Guerra Civil (amb tantes anticipacions com es vulguin: Setmana Tràgica, Trienni Bolxevic, dictadura de Primo de Rivera...).  

'Segur que Guimerà pensava, a la seva manera, en la justícia social, però difícilment podia imaginar un món en el qual es produís la Revolució Russa o l’auge del feixisme i, encara menys, que la confrontació entre aquestes dues forces acabés en una Guerra Mundial devastadora.'

Pablo Ley i Carme Portaceli 

Aquest espectacle forma part de la celebració del 13è aniversari de L’Atlàntida.