Un nou text de Wajdi Mouawad ens ha vingut a trobar i és un poema immens que dona ales a un gran muntatge. Els personatges de Tots ocells intenten fer-se entendre i es fan mal, busquen explicar-se per saber qui són, parlar-se amb les seves llengües diferents, els seus mons, les seves creences. Volem abraçar tota la vida que conté i ampliar-la a l’escenari, com un crit de ràbia i de dolor, com una pregunta antiga, com una cançó que ens travessa l’ànima.

L'Eitan és un jove de família jueva alemanya que viu a Nova York i que estudia l’ADN humà. Coneix la Wahida, una jove d’origen àrab que està fent la tesi sobre un savi humanista del segle XVI a qui van obligar a convertir-se de l’islam al cristianisme. Tots dos s’enamoren, i l’Eitan haurà d’enfrontar-se a la seva família i confrontar les seves creences religioses. Però quan els dos joves emprenen un viatge a Israel i Cisjordània, l'Eitan és atrapat per un atac terrorista en el pont fronterer d’Allenby que el deixarà en un coma profund. Això obligarà la seva família a viatjar d’Alemanya a Tel-Aviv, on descobriran el seu passat familiar i hauran d’afrontar l’aclaparadora presència de la Wahida, mentre el món esclata en una barreja de creences, ADN humà, religió i atzar.

Tots ells es veuran abocats a travessar la dolorosa frontera entre l’amor familiar i l’odi dels prejudicis, on la violència del món exterior sobrevola la petita vida domèstica i on les generacions es fan miques quan el passat desborda el present.