FAM, Les Impuxibles
Una cerimònia multidisciplinària per a la diversitat dels cossos i l’autoestima
Diu Georges Canguilhem que “totes les formes vives són monstres normalitzats”. Les sis intèrprets de FAM, es presenten com a sis arxius vivents, sis documents de carn i ossos. Posen en joc la seva experiència (encarnada), però també una sèrie de contes de l’era contemporània que parlen dels trastorns d’alimentació, de l’envelliment, de la pornificació d’allò natural i del consentiment. En definitiva, com a espai ocupat (i polititzat) per diferents models.
FAM convida a preguntar-se de quina manera ens relacionem amb nosaltres mateixes a través de l’autoestima i, amb els altres, a través de les relacions sexoafectives, per descobrir que el cos és alhora el problema i la solució.
Allò que comença com un rèquiem pel descans dels cossos, es transforma en un himne/dansa per la diversitat, pels afectes, les accions, les passions... Tot allò que ens desentumeix, ens desperta i descol·loca els límits.
----------
Una proposta del cicle #AMBVEUDEDONA, la programació de L’Atlàntida amb perspectiva de gènere.
Més informació del cicle en aquest enllaç.
Visualitza el vídeo promocional del cicle fent clic aquí.
----------
ATENCIÓ FAMÍLIES! Durant aquest espectacle es realitzarà un servei d'acollida d'infants de 3 a 12 anys. Mentre vosaltres sou a la funció ells realitzaran un taller artístic en un altre espai de L'Atlàntida.
Amb la col·laboració de La Farinera, Centre d'Arts Visuals de Vic.
Clica aquí per accedir al formulari d'inscripció.
Les Impuxibles continuen treballant sobre temes que creuen que és important treure a la llum. A FAM parlen de la pressió a la qual se’ns sotmet, sobretot a les dones, perquè encaixin els cossos en una idea i del potencial que té el cos com a eina revolucionària si ens el tornem a fer nostre. Parlen de sexualitat, grassofòbia, trastorns alimentaris, racisme, colonialisme... En definitiva, de la diversitat dels cossos i de com entren en conflicte amb la societat. Volen reflexionar sobre com desmembrar el cànon i pensar en el cos com a un regal.
Artísticament continuen desenvolupant la barreja de llenguatges escènics: música, moviment i paraula.
Busquen també la fórmula escènica per incloure l’accessibilitat com a part de la proposta artística. Creuen en les arts escèniques com a motor de canvi social i en la necessitat que l’accessibilitat sigui una prioritat inqüestionable. A FAM volen parlar del cos. El cos com a problema i el cos com a solució.