A la manera d’una de les antigues balades tradicionals, l’argument ressegueix els tres darrers anys de la vida del militant anarquista Oriol Solé Sugranyes i la seva mort a trets a la muntanya de Sorogain, a punt de travessar la frontera amb França l’abril de 1976. 

Comença amb la detenció a la Cerdanya, seguida del judici, l’empresonament a Segòvia i la fugida amb els membres d’ETA i la tràgica mort amb 28 anys. La mirada dels fets des de la distància i un cert qüestionament crític s’incorporen a l’acció per empènyer l’espectador a situar-se davant de la història recent. 

Cada part, com si fos un fris de quadres o una auca, presenta una escena a partir d’un estil o d’un model de cançons tradicionals catalanes (i una de basca), especialment de les balades líriques i narratives. L’escriptura dels versos i de les músiques és obra de Jaume Ayats i està feta a partir del coneixement que té de diversos models de cants i balls orals. En alguns casos fa servir com a element constructiu alguna melodia recollida de l’oralitat, en d’altres crea noves melodies per a aquesta ocasió. 

De manera constant fa ús del cant a veus (polifonies tradicionals). No hi ha un cantant que representi un personatge concret, sinó que una veu col·lectiva va assumint la veu del protagonista, les descripcions dels fets i les expressions emocionals i líriques, alhora que també incorpora recursos d’acció teatral amb la participació del públic. 

Parts de l’obra:

- Introducció instrumental i pròleg 

- Un matí clar a la Cerdanya 

- Un ball a Via Laietana – Fandango polirítmic i politonal 

- Les cançons del calabós 

- Judici sumaríssim 

- A Segòvia, hi fa fred 

- Els bascos imaginen un país - Tobera 

- 29 que se’n van – Contrapàs de la llibertat 

- Les clavegueres i la llum 

- Les corrandes del camió - Interludi 

- L’espera sobre la terra verda 

- La carena de la llibertat 

- La boira, que tot ho esborra 

- Cor final 

----------

JAUME AIATS  

Jaume Aiats és violinista, cantant i professor d’etnomusicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat director del Museu de la Música de Barcelona (2012-2020), cap del departament de musicologia a l’Escola Superior de Música de Catalunya (2000-2005) i professor convidat a la càtedra Joan Coromines de la Universitat de Chicago (2018). Ha estudiat principalment les polifonies orals dels països mediterranis i la música oral catalana. 

És el responsable dels grups de polifonies tradicionals la Nova Euterpe i Tornaveus, treball plasmat en els reculls 35 cants que he sentit i 37 cants més que he sentit (Ficta, 2019 i 2020). 

Ha publicat Córrer la sardana: balls, joves i conflictes (Dalmau 2006), Les chants traditionnels de Pays Catalans (Isatis 2007), Cantar a la fàbrica, cantar al coro (Eumo 2008) i Els Segadors, de cançó eròtica a himne nacional (L’Avenç 2011), i ha comissariat l’exposició Veus de la Mediterrània amb el documental Veus i sons de la Mediterrània (amb Joaquim Rabaseda). 

----------

Consulta el programa de mà fent clic aquí.