L’expresident Molt Honorable Senyor Magí Folgueroles acaba de fer 80 anys i, certament, no ho porta gaire bé. Tot i que ja no té gaire res a fer, ell se sent jove d’esperit i no té cap intenció de retirar-se. Ben al contrari, se sent tan fort i jove que s’està plantejant fer un triatló i pujar a l’Aconcagua, que ell encara té molta corda!

Tanmateix, poc després de bufar les espelmes rep una visita sorpresa i no gaire desitjada: la Mort en persona li comunica que no faci més plans de futur perquè aviat tornarà per endur-se’l. En Folgueroles se’n lamenta. Això és una injustícia i una pèrdua per a la humanitat. Que ara se l’enduguin, quan encara li queden tantes coses per fer, tanta experiència vital i saviesa per repartir… Oh, si pogués tornar a ser jove, ara, amb tot el que ha après… redreçaria el país sencer!

Dit i fet, la Mort li agafa la paraula i li concedeix el desig. Podrà tornar a viure en un cos jove durant una setmana, a veure com li va…, però amb el que l’expresident Molt Honorable Senyor Magí Folgueroles no comptava és amb el sentit de l’humor una mica particular que té la Mort. Sí, passarà a ocupar el cos d’un jove, sí, el d’un pintor anarquista i llibertí que, a més, resulta que és la parella o company o vèrtex (o alguna cosa així) de l’Alícia, la filla d’en Folgueroles, amb qui fa anys que no es parla. No cal ni dir que la joventut d’avui dia no és el que era i aquesta setmana se li farà molt llarga.