Una jove de 21 anys que viu en primera persona els privilegis que suposa haver nascut en un país ric, a Europa. L’experiència violenta que va viure l’autora i directora durant una estada a Llatinoamèrica pren la forma d’un monòleg dedicat a tothom qui viu en aquelles zones del món on no hi arriba la justícia, on una mort val tan poc com una vida.

El juliol de 1998, quan tenia 21 anys, Aina Tur era a Llatinoamèrica participant en un projecte de cooperació internacional amb altres ciutadans espanyols quan van patir un assalt a mà armada. Aquella experiència va transformar la vida de l’autora, tant per la duresa de la situació que va viure, com per les seves conseqüències. Uns dies més tard, van poder constatar que la procedència europea de quatre de les víctimes havia desfermat uns mecanismes que mai no s’haurien activat per cap habitant del país on es trobaven. El que va succeir va marcar la vida de l’autora i, possiblement, les de la resta de cooperants que l’acompanyaven en aquella circumstància. Vint anys més tard, aquella experiència s’ha transformat en el monòleg teatral que ara arriba a escena i que no únicament sublima una experiència traumàtica que fa reviure la trobada entre víctimes i botxins, sinó que també posa el focus en el privilegi que suposa haver nascut en un país ric i en com l’ètica, la moral i la justícia es manifesten a la perifèria del sistema. Porta a l’escenari aquests fets traumàtics una jove dramaturga i directora, però també pedagoga i impulsora de projectes escènics i culturals que va néixer a Menorca el 1976. Ha publicat teatre, assaig i narrativa, ha estrenat sis textos teatrals: Addiccions, Evolució (Ed. Primer Acto) o Dimecres (Ed. Govern Balear), entre d’altres, que s’han vist en espais com la Sala Beckett, la Cuarta Pared o el Palau de la Música. Avui, és responsable de Programació a la Sala Beckett i forma part del Consejo Asesor del Centro Dramático Nacional.